Igualtat, dona i autonomia

Hi hagu¨¦ un temps en qu¨¨ per a les dones el 9 d¡¯Octubre era la mocador¨¤, el tronador i la piuleta amb qu¨¨ el marit, el n¨®vio o el pare (en ma casa les filles tamb¨¦ ten¨ªem la nostra) ens obsequiava. I hui qu¨¨ ¨¦s?

Hem caminat prou i b¨¦ si pense en el cam¨ª recorregut. Quasi sempre cap avant per¨° tamb¨¦ amb algun pas cap arrere. Perqu¨¨ el 9 d¡¯Octubre hui representa l¡¯autonomia de la nostra Comunitat i de la seua ciutadania. I per a les dones, democr¨¤cia, ciutadania, igualtat s¨®n paraules que ens donen entrada a ser subjectes i no objecte del Dret. I ¨¦s una gran difer¨¨ncia: el nostre Estatut parla hui dels Drets dels valencians i valencianes per a referir-se al poble de la nostra Comunitat.

Este pas del temps ho podem veure en les Corts, instituci¨® que representa al poble valenci¨¤ del qual les dones som el 50%. En la primera legislatura, 1983, nom¨¦s hi havia cinc diputades al costat dels 84 diputats, eren l¡¯an¨¨cdota per¨° tamb¨¦ la imatge del poder que reflectia la nostra posici¨® en la part de la societat que adopten decisions que ens afecten a homes i dones. Q¨¹esti¨®, la del dret de les dones a ser representants de la ciutadania, que ha sigut molt discutida i que no s¡¯ha fet realitat fins que les lleis l¡¯han concl¨°s, cosa l¨°gica, d¡¯altra banda, ja que s¨®n les lleis les que regulen els drets.

Hui la imatge de les Corts es correspon amb els dels nostres carrers. A poc a poc van anar augmentant les diputades des de les cinc inicials a 12, despr¨¦s 22, m¨¦s tard 36 i aix¨ª fins a arribar a les 45 en la instituci¨® que representa a la nostra ciutadania. Hui ning¨² ens discuteix, almenys en p¨²blic, este dret. De fet podem recordar com va resultar d¡¯escandal¨®s que no hi haguera cap dona en la Mesa que va obrir l¡¯actual legislatura, fet, d¡¯altra banda, habitual ja que quan els partits nom¨¦s poden designar un lloc, sempre veuen un home com millor, per no dir ¨²nica, opci¨®.

Es va resoldre este desajust tan comentat, una vegada es va concloure el pacte de govern i es va triar un nou membre de la Mesa amb la inclusi¨® d¡¯una dona en representaci¨® del Grup Socialista.

Per¨° fem hist¨°ria. Este augment gradual de diputades ha sigut alguna cosa m¨¦s que un canvi d¡¯imatge. L¡¯¨²ltim any de la III legislatura ¡ªel 30 de juny de 1994¡ª es va incloure en la reforma del reglament l¡¯article tres pel que les Corts havien d¡¯aplicar ¡°en totes les seues actuacions una pol¨ªtica d¡¯igualtat d¡¯oportunitats entre dones i homes¡±. Un article singular que no tenen la resta dels Parlaments auton¨°mics. Un altre avan? va ser la possibilitat de votaci¨® per v¨ªdeo-confer¨¨ncia quan les diputades estigueren de baixa per perm¨ªs parental i que tamb¨¦ es va estendre a baixes per llarga malaltia. En este cas s¡¯ havia de v¨¦ncer el gran obstacle reglamentari que suposava la definici¨® del vot com a personal, presencial i intransferible. El precedent m¨¦s directe en el nostre Estat va ser el del Parlament andal¨²s en l¡¯elecci¨® del president de la Comunitat amb una diputada, hospitalitzada per part, el vot de la qual decantava la majoria. Amb m¨¦s proximitat recorde el cas de l¡¯Ajuntament de Burjassot que celebr¨¤ una sessi¨® en l¡¯hospital on una regidora havia parit per ces¨¤ria, per a sol¡¤licitar una subvenci¨® de l¡¯ICO (2012).

Va ser un primer pas al qu¨¨ van seguir molts m¨¦s i no sols per la virtualitat de la norma sin¨® perqu¨¨ era ella la que reflectia el canvi social que protagonitzaven les dones.

El seg¨¹ent en el temps, va ser la creaci¨® de la Comissi¨® de la D¨®na en 1995 que reconeixia la necessitat que, la instituci¨® que ens representa, tinguera un espai propi per a debatre el que afecta nostra ciutadania. Dels seus treballs, que van ser molts i importants, recordem algunes iniciatives com la proposta per a retolar els carrers amb noms de dones que hagen contribu?t al progr¨¦s de la humanitat, o el d'un pla d'acollida per a dones maltractades, la prohibici¨® d'acomiadament per embar¨¤s, un pla d'ajudes econ¨°miques a menors i v¨ªctimes de viol¨¨ncia de g¨¨nere, la no discriminaci¨® per sexe en el Museu de les ci¨¨ncies Pr¨ªncep Felipe...(la foto dels premis Jaume I, es tot un eixemple). Tamb¨¦ se produ?ren intensos debats en les compareixences de les, i algun el, responsables del Consell en esta mat¨¨ria. Sense compet¨¨ncia legislativa no pogu¨¦ debatre la llei d'igualtat o la de viol¨¨ncia de g¨¨nere per¨° si les compareixences pr¨¨vies en qu¨¨ participaven les associacions de dones y/o expertes en la mat¨¨ria que sens dubte van influir en la redacci¨® de les normes.

En 1995 es va celebrar per primera vegada en Les Corts, el Dia de la D¨®na a la que van seguir uns anys en qu¨¨ es premiava dones representatives en diferents espais o a associacions que treballaven per la seua igualtat. 2008 va ser, incomprensiblement, l'¨²ltima vegada que es va celebrar

Com tot el m¨®n coneix, Les Corts a m¨¦s d'aprovar lleis tamb¨¦ trien les persones que formen part de diferents organismes i en ells es va comen?ar a reflectir este canvi encara que molt lentament demostrant que on no hi ha una norma garant "la cabra tira al monte" (amb perd¨® de les cabres per la comparaci¨®). En este cas domini mascul¨ª.

Aix¨ª el Consell Val¨¨ncia de Cultura, amb absoluta ignor¨¤ncia del que les dones han aportat i aporten al m¨®n de les arts, les ci¨¨ncies, amb un concepte de cultura androc¨¨ntrica, es va constituir nom¨¦s amb homes perqu¨¨ en 1985 les seues Senyories no van trobar dones que "tingueren un rellevant prestigi o reconeguts m¨¨rits intel¡¤lectuals", que era la condici¨® requerida per a formar part de. Van ser augmentant amb comptagotes fins a arribar a les 5 de l'actual Consell. Ser¨¤ miopia, dic jo, i un concepte del cultura misogin que impedeix recon¨¨ixer, a m¨¦s de les dones que entren en eixe concepte de cultura, la que fa falta, per a portar amb ¨¨xit, moltes de les coses que fem les dones perqu¨¨ funcione l'economia p¨²blica com s'ha explicat sobrada i cient¨ªficament.

Seguint amb els organismes que es trien, L'Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua nom¨¦s t¨¦ 2 dones dels seus 19 membres actuals, les dos Sindicatures de Greuges i Comptes nom¨¦s una dona de les tres persones que les formen encara que he d'afegir que la nostra Sindicatura de Greuges va ser (1993) una de les excepcions en el conjunt de l'Estat. Nom¨¦s la del Pa¨ªs Basc i el Defensor del Poble tenien una dona entres els seus tres components. Potser per la seua pres¨¨ncia que la nostra instituci¨®, en les reunions anuals d'estos organismes, la que va incloure pon¨¨ncies sobre la perspectiva de g¨¨nere, que s'ha mantingut i incrementat al llarg d'este temps. Els ¨°rgans m¨¦s nombrosos i que, en conseq¨¹¨¨ncia, podrien haver donat m¨¦s joc a la pres¨¨ncia de dones, tampoc s¨®n un model d'imparcialitat. Els Consells de les Caixes d'Estalvi o R¨¤dio Televisi¨® Valenciana no van ser una excepci¨® encara que amb el pas del temps alguna ha arribat al 50%.

Si, hem avan?at molt d'acord amb la nostra integraci¨® en l'Estat al manteniment de la qual estem contribuint, ac¨ª si, en igualtat. Per¨° les accions pol¨ªtiques relacionades amb les dones estan ¨ªntimament relacionades amb la interpretaci¨® que es dona del concepte d'Estat Social que, com sabem, dep¨¨n dels que posseeixen el poder. Les dones som i serem.