Bzzzzzzzzz: L¡¯abella catalana, en perill

La mitologia eg¨ªpcia les considerava ¨¦ssers sagrats, nascuts de les ll¨¤grimes de Ra, el d¨¦u del sol. Creadors de l¡¯apicultura, els egipcis van ser els primers de col¡¤locar les abelles en els ruscs per aprendre a manejar-les i produir la mel. Cinc mil anys despr¨¦s, una falsa frase atribu?da a Albert Einstein triomfa a les xarxes socials: ¡°Si les abelles desapareguessin de la fa? de la Terra, als humans nom¨¦s els quedarien quatre anys de vida¡±. L¡¯apocal¨ªptica cita, no obstant aix¨°, no est¨¤ exempta de ra¨® segons els experts i els estudis cient¨ªfics. L¡¯abella est¨¤ en crisi, i l¡¯impacte va m¨¦s enll¨¤ d¡¯una baixada significativa en la producci¨® de mel. Samuel Ramal, un apicultor de 43 anys de Poliny¨¤, resumeix la situaci¨® en una simple frase: ¡°Les abelles s¨®n com el marcapassos del medi ambient. Quan elles estan malament, tota la resta va decaient a poc a poc. Els humans tamb¨¦¡±, explica. ¡°Els apicultors catalans estan patint, i aix¨° ¨¦s molt perill¨®s per a la floraci¨®, l¡¯agricultura i la salut de tots¡±, afegeix.

Fa deu anys que Ramal va patir un accident que el va deixar incapacitat per treballar com a fuster. Set operacions, el peu destrossat, els ¨¤nims per terra¡­ fins que van arribar les abelles. ¡°Vaig provar un tractament d¡¯acupuntura amb elles i vaig millorar molt¨ªssim. Per aix¨° dic que d¡¯elles s¡¯aprofita m¨¦s que del porc: des de l¡¯agull¨® fins a l¡¯aire que desprenen. A mi em van canviar la vida, per aix¨° ara me les estimo tant¡±, diu.

Ramal tamb¨¦ ¨¦s el secretari de l¡¯associaci¨® d¡¯apicultors de la prov¨ªncia de Barcelona, que aglutina al voltant d¡¯un miler de socis que exploten uns set mil ruscs. ¡°Tinc col¡¤legues que estan pensant a deixar-ho. Arribar¨¤ un moment que ens costar¨¤ trobar mel. Pot sonar estrany, per¨° ja es parla de crear robots-abelles que pol¡¤linitzin per elles. El que no ¨¦s un futurible, sin¨® una realitat, ¨¦s la pol¡¤linitzaci¨® a m¨¤, a la Xina ja ho fan¡±, explica.

Fa cinc anys, Ramal va construir dues petites casetes amb forma de rusc d¡¯abelles en una parcel¡¤la a la qual s¡¯arriba per una carretera d¡¯ametllers florits. En una, es pot respirar l¡¯aire de l¡¯interior d¡¯un rusc que t¨¦ instal¡¤lat al petit amagatall natural, ¡°un dels recursos naturals m¨¦s beneficiosos per als humans¡±, assegura. En l¡¯altra, va crear un sistema perqu¨¨ els seus clients puguin dormir sobre els eixams, notar les vibracions i relaxar-se amb l¡¯olor de mel. ¡°Et calma molt¨ªssim i ¨¦s un regenerador de mol¨¨cules¡±, diu Ramal dalt d¡¯un tur¨® verd, on, admet, hi va tamb¨¦ per gust. ¡°No nom¨¦s ¨¦s feina, ja ¨¦s una forma de vida¡±.

Despr¨¦s de mitja d¨¨cada dedicat plenament a l¡¯apicultura, Ramal ha observat com les abelles ara s¡¯alimenten pitjor i, per tant, moren abans. ¡°Els m¨¦s veterans m¡¯expliquen que abans solament havies d¡¯anar a visitar-les sis vegades a l¡¯any. Ara cal estar-ne pendent tot el temps, entre altres coses perqu¨¨ no les ataquin esp¨¨cies invasores com la vespa asi¨¤tica¡±, diu. ¡°Per saber com d¡¯importants s¨®n per al medi ambient, solament has de preguntar-l¡¯hi al propietari de l¡¯hort del costat. Est¨¤ encantat de tenir-me com a ve¨ª¡±. Segons Greenpeace, de la pol¡¤linitzaci¨® de les abelles depenen ni m¨¦s ni menys que el 70% dels cultius per al consum hum¨¤.

¡°?s important que la gent es conscienci? que les abelles no solament produeixen mel i cera, sin¨® que l¡¯agricultura dep¨¨n d¡¯elles¡±, explica Antonio G¨®mez Pajuelo, bi¨°leg i consultor ap¨ªcola. S¡¯estima que entre el 60% i el 90% de les plantes silvestres depenen de la pol¡¤linitzaci¨® animal, segons un informe realitzat per la c¨¤tedra d¡¯Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic, amb el suport del Ministeri d¡¯Agricultura. ¡°La seva activitat ¨¦s b¨¤sica per al manteniment de l¡¯ecosistema, i els estudis cient¨ªfics coincideixen que la poblaci¨® de les abelles ha caigut entre un 40% i 60%¡±, diu G¨®mez Pajuelo.

Rafel Muria ¨¦s el president de Mel Muria, una empresa ap¨ªcola fundada el 1810. Des del seu despatx del Perell¨® (al delta de l¡¯Ebre), el conegut com ¡°el poble de la mel¡± (amb nom¨¦s 2.900 habitants representa entorn del 25% de producci¨® de la mel catalana) observa els n¨²vols de tempesta que aguaiten els seus eixams. ¡°Si aquest fred dur¨¦s dues setmanes m¨¦s, les abelles rebentarien. Fa dos dies est¨¤vem a 18 graus i dem¨¤ pot ser que nevi. Aquests canvis tan pronunciats s¨®n catastr¨°fics per a elles. Aquest any ha plogut molt poc. I el pitjor ¨¦s que el canvi clim¨¤tic ja no t¨¦ soluci¨®, s¡¯hauria d¡¯haver reaccionat molt abans. Ara nom¨¦s ens queda intentar, de la millor manera possible, esmorteir l¡¯impacte¡±, explica resignat.

Les xifres que aporta Muria sobre els seus comptes parlen per si soles: ¡°Estem al 50% de la producci¨®¡±, diu. Segons les ¨²ltimes dades actualitzades del Departament d¡¯Agricultura, el 2016 es van produir 1.723.380 quilos de mel. Gaireb¨¦ un 29% menys que el 2010 (2.421.127), a pesar que el nom d¡¯explotacions ap¨ªcoles ha augmentat un 28% des del 2010, passant de les 1.350 del 2010 a les 1.873 del 2016. En la cera la xifra ¨¦s encara m¨¦s alarmant: dels 53.778 quilos el 2010 es va passar a 36.762 el 2016.

¡°El que acabar¨¤ passant ¨¦s que la mel s¡¯acabar¨¤ convertint en una producte de luxe¡±, explica Muria. M¨¦s dades avalen la seva tesi: en els ¨²ltims anys, el consum de mel a Catalunya ha disminu?t un 12% i el preu del litre mitj¨¤ s¡¯ha elevat 80 c¨¨ntims (6,41 euros), segons dades de l¡¯Institut d¡¯Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat).

Com si es tract¨¦s d¡¯un ofici d¡¯estirp, Muria representa la cinquena generaci¨® de la fam¨ªlia que gestiona el negoci. El seu avi va ser un dels primers apicultors de Catalunya a practicar la transhum¨¤ncia, que consisteix a portar els ruscs a llocs amb m¨¦s flors perqu¨¨ pol¡¤linitzin. Mentre repassa les fotografies del seu ampl¨ªssim arxiu, en troba una en la qual s¡¯observa el seu avi, Rafel Muria Llambrich, al costat de la seva ¨¤via, en una parcel¡¤la del Perell¨® amb un rusc de fusta a la m¨¤. ¡°Els anys passen i ens anem adaptant als nous temps. Ells feien la transhum¨¤ncia amb rucs per transportar els eixams. Ara nosaltres ho fem amb camions, per¨° cada vegada hem de pujar m¨¦s i m¨¦s als Pirineus per trobar les mateixes flors que ells trobaven m¨¦s avall. El desert d¡¯Almeria puja cap al delta de l¡¯Ebre¡±, diu rotund.

?xode a la ciutat

La sequera tamb¨¦ ¨¦s un dels motius pels quals a la primavera les abelles fan el seu particular ¨¨xode rural. Davant la falta d¡¯aigua al camp, els insecte cerquen subsistir a la ciutat, on hi ha parcs, fonts d¡¯aigua i flors a les terrasses. Per¨° el temor que sempre les envolta acaba per desterrar-les. La legislaci¨® no hi ajuda: a Espanya un decret del 2002 prohibeix que els assentaments ap¨ªcoles es puguin col¡¤locar a menys de 400 metres dels centres urbans i els nuclis de poblaci¨®. Un tallafocs contra una tend¨¨ncia que ja ¨¦s moda a altres ciutats europees com Londres, Par¨ªs o Berl¨ªn. ¡°Fonamentalment es deu a una ra¨®: la nostra abella (Apis mellifera iberica) ¨¦s m¨¦s agressiva. D¡¯aqu¨ª que hi hagi m¨¦s retin¨¨ncies a tenir una legislaci¨® m¨¦s permissiva¡±, explica G¨®mez Pajuelo. A Barcelona, els vuit ruscs de la Ciutadella s¨®n una excepci¨®, ja que es mantenen per motius cient¨ªfics des dels anys quaranta del segle passat.

La regi¨® mediterr¨¤nia ¨¦s l¡¯eixam d¡¯Espanya: concentra un ter? dels apicultors, m¨¦s del 40% dels ruscs i al voltant de la meitat de la producci¨® de la mel a Espanya. El 1994 va significar un punt d¡¯inflexi¨® per al sector. La Uni¨® Europea (UE) va assumir que el sector afrontava una s¨¨rie de dificultats davant el declivi gradual de l¡¯abella. Aix¨° va significar que, en tota la UE, es pos¨¦s en marxa un r¨¨gim d¡¯ajudes que ella mateixa cofinan?a amb un 50%. ¡°?s una forma de sostenir el medi ambient. Els apicultors, ara com ara, s¨®n b¨¤sics per a la floraci¨® a Espanya. Si els ajudes a ells ens en beneficiem tots¡±, explica G¨®mez Pajuelo.

El nombre d¡¯abelles no nom¨¦s cau, sin¨® que les que hi ha ara produeixen menys mel que les seves predecessores. Segons els experts, aix¨° es deu a una alimentaci¨® menys variada a causa dels monocultius. ?s un cercle vici¨®s de dif¨ªcil soluci¨® fins i tot a llarg termini: hi ha menys flors perqu¨¨ no hi ha tantes abelles, i hi ha menys abelles perqu¨¨ hi ha menys flors. Muria ho exemplifica aix¨ª: ¡°El que abans produ?a amb un eixam ara ho haig de fer amb dos. Aix¨° es tradueix en m¨¦s personal i m¨¦s gasolina per fer la transhum¨¤ncia. Al final veus que has produ?t la mateixa mel que altres anys amb el doble de despeses¡±.

Una nova intrusa

Al problema del canvi clim¨¤tic i els insecticides cal sumar una nova intrusa: la vespa asi¨¤tica (Vespa veluntina), que va entrar a Catalunya el 2007 per Fran?a, on va arribar despr¨¦s de colar-se en un vaixell de mercaderies provinent de la Xina. Encara que ¨¦s inofensiva per a l¡¯¨¦sser hum¨¤, la vespa asi¨¤tica s¡¯ha convertit en un aut¨¨ntic maldecap per als apicultors. S¡¯alimenta d¡¯abelles de la mel i un sol niu pot acabar amb totes les b¨¨sties d¡¯una petita producci¨®.

La Generalitat t¨¦ detectats 300 nius en tot el territori, ¡°encara que no s¨®n ni de bon tros tots els que hi ha¡±, puntualitza Josep Maria Olmo, t¨¨cnic del Servei de Fauna i Flora del Departament d¡¯Agricultura. ¡°Viuen en arbres de fulla caduca i fan els nius a molta altura, d¡¯aqu¨ª la seva complexitat a l¡¯hora de detectar-los i abatre¡¯ls¡±, afegeix. Les principals v¨ªctimes s¨®n els apicultors de Girona, on la vespa est¨¤ m¨¦s assentada. Al delta de l¡¯Ebre encara no ha arribat a estendre¡¯s, almenys amb les mateixes proporcions. On ja fa acte de pres¨¨ncia ¨¦s a la prov¨ªncia de Barcelona. ¡°Ja he matat deu vespes que amena?aven els meus eixams¡±, explica Ramal. La seva aparici¨® no ¨¦s solament carn¨ªvora. Quan ronden a prop dels ruscs, les abelles les detecten i eviten sortir a l¡¯exterior, i per aix¨° moltes vegades acaben morint per inhalaci¨®.

Joan Maria Lloren? ¨¦s el president de l¡¯Associaci¨® Amics dels Abelles, que vetlla per la superviv¨¨ncia de l¡¯insecte a Catalunya. ¡°Aquesta ¨¦s una professi¨® que moltes vegades comen?a com una esp¨¨cie de hobby despr¨¦s de la jubilaci¨®, com va ser en el cas del meu avi¡±, explica. Lloren? t¨¦ una empresa ap¨ªcola a les muntanyes de Prades, i explica que fa cinc anys comptava amb 1.150 eixams. En l¡¯actualitat, la xifra ha caigut a la meitat. ¡°L¡¯abella est¨¤ en regressi¨®¡±, sentencia.

Per¨° no hi ha desgr¨¤cia sense oportunitat de negoci. Durant els darrers anys, als Estats Units hi ha un el boom del ¡°lloguer de pol¡¤linitzadores¡±: propietaris de grans extensions agr¨ªcoles que contracten apicultors perqu¨¨ pol¡¤linitzin els seus cultius amb les seves abelles. ¡°Per a Catalunya veig aquest escenari molt lluny¨¤¡±, explica Pajuelo. Lloren?, no obstant aix¨°, s¨ª que parla d¡¯un repunt d¡¯aquesta activitat, ¡°encara que m¨¦s aviat crec que ¨¦s gr¨¤cies a l¡¯auge dels productes ecol¨°gics. Durant els darrers anys, davant la seva desaparici¨®, es valoren m¨¦s les abelles i ara hi ha m¨¦s hivernacles i propietaris de finques que contracten aquest tipus de serveis, encara que acostumen a ser extensions petites¡±, diu.

Lloren? apunta especialment als insecticides com a problema fonamental de l¡¯increment de la mortalitat de pol¡¤linitzadors. ¡°Cada cert temps es retiren del mercat alguns productes. Per¨° sembla que no n¡¯aprenem. En treuen de nous, per¨° s¨®n igual de perillosos o m¨¦s. A l¡¯abella se li pot aplicar la dita: ¡®Entre tots la van matar i ella sola es va morir¡¯¡±, diu.

Ramal, per la seva banda, advoca directament per prohibir-ne l¡¯¨²s: ¡°Quan una abella s¡¯alimenta d¡¯una flor amb insecticides, despr¨¦s infecta tot el rusc. Cal acabar amb tot aix¨°. Ens estem matant a nosaltres mateixos¡±, explica mentre treu un rusc delicadament, apartant les abelles una a una, sense guants, per mostrar la mel que ja es comen?a a fer. ¡°A les abelles les hem de tractar b¨¦, com si fossin persones. I si piquen, no passa res. Fins i tot el seu ver¨ª ens pot curar¡±.

El canvi clim¨¤tic, els insecticides i les esp¨¨cies invasores s¡¯han acarnissat durant els ¨²ltims anys amb un insecte que, segons la Comissi¨® Europea, contribueix anualment amb 22.000 milions d¡¯euros a l¡¯agricultura continental. Espanya ¨¦s el pa¨ªs amb m¨¦s ruscs per a la producci¨® de mel d¡¯Europa, al voltant de dos milions i mig. A Catalunya, n¡¯hi ha m¨¦s de 115.000, segons dades del Departament d¡¯Agricultura. En cada rusc viuen de mitjana entre 40.000 i 60.000 exemplars.