D'una hist¨°ria que ja ¨¦s un poc nostra

El 2011 es compliran 40 anys del I Congr¨¦s d'Hist¨°ria del Pa¨ªs Valenci¨¤, celebrat els dies 14, 15 i 16 d'abril del 1971. Sens dubte, un gran projecte que es va fer realitat en un moment no gens f¨¤cil. Malgrat l'oberturisme del r¨¨gim durant els seixanta, aquells eren encara els anys de la dictadura i tamb¨¦ de la Llei General d'Educaci¨® del ministre Villar Palas¨ª. En aquells moments les universitats de l'Estat es disposaven a aprovar els seus estatuts provisionals, i entre aquestes estava la Universitat de Val¨¨ncia. Al seu si, un grup d'historiadors de la Facultat de Filosofia i Lletres, al capdavant de la qual estava el doctor Juli¨¢n San Valero, proposen fer un congr¨¦s d'hist¨°ria del Pa¨ªs Valenci¨¤. El doctor Emili Giralt en seria el portaveu, emparat per la junta de professors numeraris, entre els quals hi havia els doctors Joan Regl¨¤ i Miquel Tarradell. La proposta va rebre l'aprovaci¨® un¨¤nime dels seus membres.

Giralt, Regl¨¤ i Tarradell proposaren celebrar una congr¨¦s d'hist¨°ria del Pa¨ªs Valenci¨¤

La seua tasca en l'¨¤mbit de la hist¨°ria esdevindria un llegat de gran valor

La mort primerenca de Vicens Vives no imped¨ª que la seua influ¨¨ncia tinguera continu?tat

Era el mes de novembre del 1969. Nom¨¦s unes setmanes despr¨¦s, aquells professors iniciaren el trasllat des de l'immoble de la Nau fins al nou edifici situat al passeig de Val¨¨ncia al Mar, avui Blasco Ib¨¢?ez. Des d'ac¨ª s'encetava la tasca de portar endavant el projecte d'un congr¨¦s d'unes dimensions encara avui poc freq¨¹ents, tant pel que fa al nombre de congressistes com pel suport rebut i els objectes abastats: no sols la hist¨°ria, sin¨® tamb¨¦ l'art, la literatura i la ci¨¨ncia; totes aquestes disciplines es van donar la m¨¤ en aquelles jornades farcides de voluntat interdisciplin¨¤ria, de desitjos d'intercanvi cient¨ªfic i d'autoafirmaci¨®.

Al darrere, per¨° en primera l¨ªnia, hi estigueren alguns professors que foren claus en la formaci¨® de les generacions posteriors d'historiadors i d'historiadores: Joan Regl¨¤, Emili Giralt i Miquel Tarradell. La seua tasca en l'¨¤mbit de la hist¨°ria esdevindria un llegat de gran valor acad¨¨mic i ciutad¨¤.

Tots eren deixebles de Jaume Vicens Vives. La mort primerenca d'aquest historiador el 1960, quan nom¨¦s tenia 50 anys, no imped¨ª que el seu mestratge i la seua influ¨¨ncia tingueren continu?tat. Introductor a Espanya de l'escola francesa dels Annales, els seus deixebles van continuar la tasca del mestre els anys posteriors.

I la Universitat de Val¨¨ncia tingu¨¦ la sort de tenir aqueixos deixebles. El Congreso de Historia del Pa¨ªs Valenciano posaria noms i cognoms a les inquietuds renovadores d'aqueixes noves generacions. La pol¨ªtica, la societat, la llengua i la literatura, l'art i la hist¨°ria tingueren aquells dies la possibilitat de conviure, con ho feien a la Facultat de Filosofia i Lletres, intentant superar els vells paradigmes i els estils tradicionals de fer hist¨°ria.

Anys despr¨¦s, aquests passat dimarts i dimecres, dies 30 de novembre i 1 de desembre, la Facultat de Geografia i Hist¨°ria de la Universitat de Valencia ha revisat els seus mestres en unes jornades: "Jaume Vicens Vives. El mestratge dels seus deixebles a la Universitat de Val¨¨ncia". Ha estat un homenatge.

Tornar als anys 60 i 70, recordar a alguns dels historiadors i esmentar aquell congr¨¦s ¨¦s revisar un temps que ¨¦s ja un poc nostre. No ¨¦s un acte de nost¨¤lgia. Per¨° s¨ª de reconeixement a unes lli?ons que ens han format. I com que l'esperit cr¨ªtic va ser-ne una d'aquestes, no pod¨ªem faltar a aquesta cita. Cada generaci¨® t¨¦ davant seu el repte de reescriure la hist¨°ria, ¨¦s cert, i per a fer-ho no podem deixar de costat el que van escriure aquells investigadors. Aquella hist¨°ria ¨¦s ja un poc nostra.