Alfaro, la cara B

"L'exposici¨® -diu Daniel Giralt-Miracle, el cr¨ªtic i comissari de la mostra- es podria haver dit tamb¨¦ "Tot Alfaro", perqu¨¨ no es pot dissociar a l'escultor del que ha treballat a la gr¨¤fica, el disseny, la fotografia, ni viceversa". Amb el t¨ªtol de L'Altre Alfaro l'Octubre Centre de Cultura Contempor¨¤nia recull per primera vegada una bona part del treball dut a terme i que havia quedat, si no oblidat, s¨ª en un segon pla, de l'escultor Andreu Alfaro en els camps de la publicitat, el disseny gr¨¤fic, el disseny industrial i la fotografia."L'aportaci¨® d'Alfaro -assenyala Giralt-Miracle- a la cultura visual de la segona meitat del segle XX ¨¦s molt m¨¦s ¨¤mplia que el treball en l'escultura per qual es coneix principalment".

Alfaro far¨¤ funcions de director d'art a l'ag¨¨ncia Publipress

Des dels seus treballs pioners en el disseny de producte fins al seus retrats fotogr¨¤fics d'accent realista, l'exposici¨® recorre l'itinerari transversal d'un creador emmarcat en el paisatge professional i art¨ªstic que s'obri despr¨¦s de la postguerra a l'Estat espanyol. Un territori experimental on la publicitat esdev¨¦ un dels mitjans clau en la modernitzaci¨® del pa¨ªs. "El cas d'Alfaro -comenta Giralt-Miracle- com el d'altres professionals, per exemple el de l'Alexandre Cirici-Pellicer, son molt semblants. Ens trobem en la postguerra, no poden ser funcionaris perqu¨¨ son d'esquerres, s'han de guanyar la vida i, en quin camp poden treballar? Doncs, en un camp in¨¨dit, i aquest ¨¦s la publicitat i el disseny". A l'Ag¨¨ncia Publipress, on far¨¤ funcions de director d'art i on treballa amb Vicent Ventura, el fot¨°graf Paco Jarque, el periodista J. J. P¨¦rez Benlloch o el realitzador Rafa Gassent, Alfaro es converteix en l'¨¤nima i motor de l'empresa. "Van a veure els clients -diu Giralt-Miracle- i els proposen fer publicitat, perqu¨¨ la publicitat ¨¦s necess¨¤ria en una economia de mercat, van a veure els industrials i els diuen: feu disseny, ja que no podem repetir mobles d'estil perqu¨¨ ve una ¨¨poca de pragmatisme, de nous materials i altres transformacions, ¨¦s a dir, fan pedagogia". El mateix Alfaro far¨¤ de protagonista -posant de relleu els seus dots interpretatius- en algunes de les campanyes, com l'espot per a l'Associaci¨® d'Alcoh¨°lics An¨°nims que es pot veure a l'exposici¨®

A Barcelona ¨¦s el moment del boom de les ag¨¨ncies de publicitat amb el fenomen Tuset Street, el carrer de la modernitat on s'instal?len les grans ag¨¨ncies creatives. A Val¨¨ncia, paral?lelament, Publipress desenvolupa un innovador llenguatge creatiu i du a terme una s¨¨rie de campanyes, projectades en tanques publicit¨¤ries, en les revistes o en la televisi¨® que acompanyen els valencians en la seua travessia per la societat de consum. Noms com Railite, llet Cervera, el refresc Choleck o els xiclets i caramels de Damel son alguns dels protagonistes de les campanyes. "Creen -assenyala Giralt-Miracle- una nova manera de fer publicitat, una manera m¨¦s desenfadada, els models s¨®n moderns, ja no s¨®n les senyores vestides de negre i grasses, sin¨® uns models estilitzats i vestits esportivament, fan servir el llenguatge del pop, amb els elements de color, utilitzen esl¨°gans i saben redactar b¨¦ els elements, creen un esperit de modernitat". "La publicitat -continua Giralt-Miracle- va esdevenir un fen¨°men social in¨¨dit aleshores, ja que sorprenia i agradava al p¨²blic, per la novetat del llenguatge fresc que utilitzava, pel fet de proposar idees suggerents, per jugar amb l' humor, per incorporar imatges desconegudes o agosarades i, a m¨¦s, posava de manifest que el que estava canviant no eren nom¨¦s les formes, sino el fons de la societat".

Un altre territori visual present en l'exposici¨® i en el qual Alfaro ha deixat la seua estilitzada empremta ¨¦s el disseny gr¨¤fic, present ac¨ª des del cartellisme al disseny editorial. "Les incursions que Alfaro -remarca Giralt-Miracle- ha fet en el disseny gr¨¤fic segueixen dues l¨ªnees de treball, l'una directament relacionada amb la seua manera tan particular de dibuixar, aquella de la l¨ªnia sostinguda del llapis, i una altra que, que sense cap mena de dubte, podem qualificar de geom¨¨trica". "Els dissenys gr¨¤fics -continua Giralt Miracle- que Alfaro va fer per als seus propis cat¨¤legs, despr¨¦s d'haver abandonat definitivament els treballs publicitaris, responen clarament als esquemes del que avui coneixem com a Escola Su?ssa, que porta a les ultimes conseq¨¹¨¨ncies el rigor bauhausi¨¤". Entre els cartells exposats hi ha el que va fer per a l'exposici¨® de l'IVAM el 1991. "Constructivament -diu Giralt-Miracle- gr¨¤ficament, semi¨°ticament, per dir-ho una mica esnob, ell t¨¦ una gram¨¤tica que va elaborant al llarg de la vida, la fa servir per a les marques, la fa servir per a les escultures, la fa servir per a la compaginaci¨®, etc., i per a l'exposici¨® de l'IVAM va fer aquell cartell que ¨¦s el resum del seu abecedari, la seua pedra de Rosetta ".

L'exposici¨® sobre aquest "altre Alfaro" rep el visitant amb els seus objectes i mobles com a dissenyador industrial." No ¨¦s una dedicaci¨® plena al disseny industrial -puntualitza Giralt Miracle-, per¨° son unes incursions de molt de coneixement de les formes i les tecnologies, i els materials". "En l'atmosfera favorable -continua Giralt-Miracle- que es produeix en la d¨¨cada dels seixanta en la consolidaci¨® del disseny industrial entre nosaltres, Andreu Alfaro col?labora amb uns objectes que responen als criteris defensats pel disseny industrial". "Evidentment -continua Giralt-Miracle- s¨®n dissenys de producte pensats i executats per a la ind¨²stria, que empren materials moderns i adopten formes funcionals, per¨° no podem evitar establir uns paral?lelisme entre la manera com Alfaro va resoldre aquests dissenys i com planteja la seua escultura".

L'exposici¨® es completa amb una petita mostra de l'Alfaro fot¨°graf. "Es poca la fotografia -diu Giralt Miracle-, per¨° es suficient per a entendre que est¨¤ en aquell llenguatge d'innovaci¨® de la fotografia, de no fer ja paisatgisme, pictorialisme, que es du a terme durant aquells anys". "Una descripci¨® de la realitat, de com era la vida social, i de la qual participaven noms com Miserachs, Colom, Maspons, Catal¨¤-Roca, Cuallad¨®, etc., i encara que ell no es va dedicar m¨¦s a la fotografia, crec que completa, per dir-ho amb paraules raimonianes, la visi¨® d'un temps i d'un pa¨ªs". I afegeix a manera de conclusi¨® i clau de la mostra: "En el fons de tot aix¨°, Alfaro es un gran comunicador, que es podria guanyar la vida amb el que f¨®ra, i aix¨° ho apr¨¦n de la carnisseria dels seus pares, darrere del taulell, ¨¦s un gran comunicador, en les fotos, en els anuncis, i aix¨° ho sap expressar perqu¨¨ ell ha apr¨¦s el di¨¤leg amb la societat".