La llum d'un poble

Truquem a la porta del n¨²mero 10 del carrer de Sant Pere, de l'Alc¨²dia. Sonen les campanes del rellotge de l'esgl¨¦sia, s¨®n les onze, i Manuel Boix obri la porta i remarca somrient la nostra puntualitat. En efecte, hav¨ªem quedat a les onze. Passem a l'interior: estem al seu domicili particular, una casa ben s¨°lida de dues plantes, de rajola de cara vista, austera i s¨°bria, per¨° al mateix temps destil?lant un estil peculiar. En el rebedor, ampli, hi ha un sof¨¤ i una butaca ataronjats, on m¨¦s d'una vegada m'hi he assegut i he participat en una tranquil?la tert¨²lia amb el pintor. Pense que en aquell lloc, envoltat per les obres de Boix (aquells rostres d'homes i dones, magistralment dibuixats, i sempre mig ocults sota pinzellades de color, que aporten alguna cosa turmentada, un rerefons, un crit ofegat, un pensament, un dolor, un somni) pense, dic, que en aquell rebedor es deuen haver parlat i gestat molts assumptes de la Ribera i del Pa¨ªs Valenci¨¤. Manuel Boix ¨¦s m¨¦s que un artista comprom¨¦s: ¨¦s un intel?lectual sempre amatent a les coses de la seua terra, sempre alerta i sempre disposat a col?laborar amb projectes culturals. Per a un poble com l'Alc¨²dia tindre'l entre els seus ve?ns ¨¦s important: posa una mica d'entrellat a les decisions municipals, el seu parer ¨¦s escoltat i respectat. No ¨¦s gens estrany, doncs, que la petjada de l'artista estiga per tot arreu: a la biblioteca, on ha pintat els frescos de la c¨²pula, amb aquell singular ou de Piero della Francesca penjant en el buit i que apel?la a la immortalitat, a la pla?a del poble amb el retrat de Pelegr¨ª de Montagut i, sobretot, a una bona part dels domicilis: no hi ha cap ve¨ª alcudienc que no tinga un oli o una serigrafia del pintor, que conserva com all¨° m¨¦s preuat. Pocs artistes valencians tenen una interacci¨® tan forta amb el seu paisanatge; pocs artistes contemporanis es troben tan arrecerats entre els seus ve?ns, tan integrats en el seu poble. En aquesta f¨¨rtil comuni¨® hi ha una mica del projecte il?lustrat que Boix sempre ha perseguit: el de sentir-se ¨²til i comprom¨¦s amb la seua societat.

Manuel Boix ¨¦s m¨¦s que un artista comprom¨¦s: ¨¦s un intel¡¤lectual

Per a un poble com l'Alc¨²dia tindre'l entre els seus ve?ns ¨¦s important

Hi ha una mica del projecte il¡¤lustrat que Boix sempre ha perseguit

El seu taller ¨¦s un antic magatzem de taronges, purament funcional, sense cap luxe

Boix ¨¦s un arreplegador compulsiu d'objectes, un fetitxista dels detalls

Del carrer de Sant Pere, al de Sant Francesc i d'aquest al de Santa B¨¤rbara

Mentre pense en aquestes coses, arriba la dona, Anna Chornet, que ve del mercat. Manuel Boix ha anat un moment a contestar al tel¨¨fon, i jo aprofite l'avinentesa per a parlar amb ella. Passem a la sala del fons, que mira cap a un pati intern per un finestral ben ampli, i on una pomposa palmera ompli l'espai. ?s un ambient acollidor, on Manuel Boix treballa de nit, fent esbossos, dibuixos i alguna aquarel?la. Un gran quadre d'una Deposici¨® de Crist penja de la llibreria, i est¨¤ fixat de tal manera que es pot despla?ar i accedir als prestatges ocults: Anna me l'al?a i veig una bona col?lecci¨® de llibres en valenci¨¤, entre aquests uns quants del Tirant lo Blanch. Boix ha estat l'il?lustrador m¨¦s brillant de l'obra de Joanot Martorell, i aquella miscel?l¨¤nia tirantiana ¨¦s del tot eloq¨¹ent. Em fixe de nou en l'obra de la Deposici¨®: la va comprar ja fa molts anys i els gestos compungits de les doloroses em recorden alguna cosa seua. Tan bon punt retorna li ho comente, i Manolo somriu: "Aquest quadre l'he fet servir molt... La meua s¨¨rie "Trama i ordit" est¨¤ basada, en part, en aquesta obra. Fins i tot els descosits, o els despintats, que figuren sovint en la meua pintura, tenen en aquest quadre un dels or¨ªgens".

Aix¨° ¨¦s molt propi de la seua manera de treballar. En les parets de la casa pengen diverses obres d'autors barrocs, molts amb una expressivitat que tamb¨¦ em sembla boixiana. D'aquesta manera es produeix una simbiosi sorprenent, entre el seu treball i les seues col?leccions, que l'envolta per tot arreu. Fins ara no m'havia adonat d'aquest deler col?leccionista: Boix ¨¦s un arreplegador compulsiu d'objectes, un fetitxista dels detalls. Em mostra una punta de fletxa de l'eneol¨ªtic i em demana que mire la perfecci¨® amb que est¨¤ feta (i aix¨° duu aparellada una discussi¨® sobre el fet que en l'art actual hi ha molt poca artesania); tot seguit trau d'una prestatgeria una col?lecci¨® de reclams antics de guatlles, delicats i preciosos, o em mostra un fragment de cer¨¤mica ib¨¨rica, amb la imatge d'un home a cavall. S¨®n objectes que l'acompanyen, que s'estima, que tenen un valor intel?lectual: un ganxo de ferro rom¨¤, de quatre bra?os que s¨®n quatre serps, una col?lecci¨® de cer¨¤mica, amb plats pintats del segle XIV...

Deixem el seu domicili i anem a visitar l'estudi que s'est¨¤ reformant a la casa pairal dels Chornet, al carrer de Sant Francesc. Manuel Boix hi t¨¦ pensat dipositar (i mostrar) les seues col?leccions, tant la seua obra art¨ªstica com el seu petit museu personal. En aquella casa important, decorada amb cer¨¤mica del divuit, amb portes de pi de Mobile (mobila) ben treballades, amb una escala noble i, sobretot, amb uns espais amples i lluminosos, pensa establir d'ac¨ª a poc temps el seu m¨®n. En un futur tampoc no descarta traslladar el seu estudi, que ara t¨¦ al carrer de Santa B¨¤rbara, i on ha dut a terme una bona part del seu quefer art¨ªstic. Manuel Boix ens mostra el projecte, mentre un parell de paletes, amb martell i escarpia, piquen compulsivament uns murs, arenosos i inestables. ?s una obra important i ens imaginem all¨° acabat, amb la gran cambra de dalt servint d'estudi del pintor: un espai molt llumin¨®s, on abans criaven cucs de seda (un altre tema molt boixi¨¤, els cucs de seda), que mira al carrer i a un corral, aquest darrer embellit per un gesmiler lleny¨®s i una olivera elegant, i amb un pouet refrescant. Tot t¨¦ una subst¨¤ncia plena, una autenticitat envejable, all¨° ¨¦s pura Ribera.

Finalment, pel cam¨ª de la muntanya, anem a visitar el seu estudi actual, al carrer de Santa B¨¤rbara. En aquests moments est¨¤ restaurant un llen? de l'any 1970, titulat ?dip, un llen? de gran format, amarg, desenganyat, dur. Un quadre semblant, per¨° amb el retrat del pintor de cos sencer, va guanyar el premi Senyera. "Ara t'explicar¨¦ el que va passar ?em diu Boix mentre seu davant del quadre?. L'any anterior vaig presentar al mateix premi un nu, i Genaro Lahuerta, que era membre del jurat, el va descartar de seguida... L'any seg¨¹ent em vaig presentar de nou, i amb aquest tema d'?dip, on el sexe ¨¦s encara m¨¦s evident, amb ?dip i sa mare nus. Per¨°, com que pensava que no me'l donarien, vaig decidir fer-ne una versi¨® on jo m'hi mostrava retractat davant d'ells i ocultant amb el meu cos els seus sexes. Per¨° les coses de vegades no s¨®n com t'imagines, i aquell any Genaro no va estar en el jurat, sin¨® un altre professor, Am¨¦rigo, i va i... me'l donen! Vaig guanyar el premi Senyera amb una par¨°dia!". Aquest quadre ¨¦s propietat de l'Ajuntament de Val¨¨ncia i es pot veure en la web del pintor: hi ha un Manuel Boix jovenet, amb els cabells llargs, barbamec, esprimatxat, de gest seri¨®s, ocultant el sexe amb un mocador.

Passem a la part del taller, on duu a terme les obres de gran format. ?s un antic magatzem de taronges, purament funcional, sense cap luxe, exclusivament dedicat al treball. Al costat dels estris, s'acumulen algunes obres: una m¨¤ de pilotari, esculpida en marbre de Macael, d'una transpar¨¨ncia prodigiosa, els motles de guix dels Borja, embalats convenientment... Jes¨²s Ciscar li pregunta si s¨®n els que hi ha a Gandia, i Manuel Boix li replica que aix¨ª ¨¦s, i si vol veure'ls. Jes¨²s no pot resistir-se: mai no se sap quina acci¨® del model produir¨¤ la instant¨¤nia perfecta. Manolo pren unes tisores i comen?a a desembolicar un d'aquells cossos, en lleva capes i capes. No sabem quin dels Borja representa, si Lucr¨¨cia, si Alexandre, si... Es crea una certa expectaci¨® al voltant d'aquell cos, d'aquella m¨°mia: apareix un muscle, una armadura, encara falta una capa que recobreix la cara. Vet-lo ac¨ª, exultant i ple de vida, C¨¨sar Borja, amb l'escut amb el bou, aquell bou que ha deixat la seua petjada immortal a Roma. Tot pren de colp un vol m¨¦s transcendent i emocionant. Ara Manolo se'n va a un altre d'aquells cossos i comen?a el mateix proc¨¦s: Jes¨²s fa fotografies, hi fixa cada gest, en el silenci esp¨¦s de l'estudi. Apareixen uns pits nus, menuts, d'una textura carnal. Manolo hi bufa per llevar un tros de paper enganxat, mentre mant¨¦ encara el cap de l'escultura ocult, per¨° que ja deixa entreveure un coll llarg, d'Il Parmigianino. ?s Lucr¨¨cia.

Quan eixim de l'estudi, Jes¨²s Ciscar li pregunta: "Vius a gust al poble?". ?s una pregunta ret¨°rica, que no cal contestar. Per¨° Boix diu que s¨ª, i li raona els motius. I seguim caminant. Abans d'acomiadar-nos-en em diu amb pesar: "No hem parlat de moltes coses, Mart¨ª...". ?s cert. Amb ell, el temps corre molt de pressa. Recorde una obra seua, amb aquesta sent¨¨ncia: "El temps ¨¦s un misteri dolor¨®s, per¨° tamb¨¦ de goig". Aix¨° mateix, em confirma ell.