Una escola pluriling¨¹e i valenciana

El pluriling¨¹isme, si ¨¦s real i efectiu, ¨¦s un factor de progr¨¦s i de cohesi¨® social: en l'actual societat de la informaci¨® ¨¦s un recurs b¨¤sic dels pa?sos m¨¦s avan?ats. En aquest sentit, un decret de pluriling¨¹isme com el que ha dif¨®s en esborrany la Conselleria d'Educaci¨® hauria de ser rebut amb inter¨¨s. M¨¦s encara si es presenta com a programa de pluriling¨¹isme "equilibrat" en l'¨²s del valenci¨¤, el castell¨¤ i l'angl¨¨s. Ara b¨¦?com ¨¦s que, en comptes de suscitar inter¨¨s i adhesi¨®, ha provocat tanta pol¨¨mica en la comunitat educativa, que n'hauria de ser la benefici¨¤ria? La clau segurament ¨¦s que, m¨¦s enll¨¤ de les declaracions benintencionades i dels r¨¨tols atractius ?qui pot estar en contra del pluriling¨¹isme im¨¦s si ¨¦s "equilibrat"??, una lectura atenta de la proposta del decret revela d¨¨ficits importants en alguns punts i aspectes dubtosos o preocupants en altres. Anem per parts.

Contra el que s'ha dif¨®s en els mitjans de comunicaci¨®, el decret no planteja un ¨²nic programa sin¨® dos: el "Programa Pluriling¨¹e Inicial" i l'"Avan?at". A pesar del r¨¨tol, el primer, i com¨² a tots els centres, no fa anar el pluriling¨¹isme m¨¦s enll¨¤ del que ja tenim: una simple assignatura d'idioma estranger introdu?t en prim¨¤ria.

L'¨²nic programa pluriling¨¹e ¨¦s el segon, que permet incorporar l'aprenentatge en angl¨¨s i que s'implantaria nom¨¦s a voluntat dels centres i sempre amb l'autoritzaci¨® de Conselleria. El decret, per¨°, no preveu cap calendari d'aplicaci¨® ni de generalitzaci¨® a tots els centres, ni fa refer¨¨ncia a cap mecanisme per a la formaci¨® del professorat que ha d'impartir mat¨¨ries en angl¨¨s, ni parteix de cap dotaci¨® econ¨°mica per a posar- lo en marxa.

I qu¨¨ passa amb les lleng¨¹es oficials? Tamb¨¦ contra el que es podria pensar, el tractament del castell¨¤ i el valenci¨¤ no resulta equilibrat ni assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen "capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci¨¤ en igualtat amb el castell¨¤", com exigeix la Llei d'?s i Ensenyament delValenci¨¤. La proposta, de fet, esquiva un fet clau: la situaci¨® social de llengua minorada del valenci¨¤, enfront de la pres¨¨ncia massiva del castell¨¤ en els mitjans de comunicaci¨®, en l'¨¤mbit social i econ¨°mic i fins i tot en l'¨²s oficial. Totes les avaluacions dels programes actuals d'ensenyament coincideixen amb les que s'han fet en altres comunitats ling¨¹¨ªstiques i, aplicades a la nostra situaci¨®, es poden resumir aix¨ª: com major ¨¦s l'escolaritzaci¨® en valenci¨¤, major ¨¦s la compet¨¨ncia activa i equilibrada del valenci¨¤ i del castell¨¤, amb independ¨¨ncia de la llengua primera de l'alumne. Dit d'una altra manera: l'ensenyament intens del valenci¨¤ ¨¦s l'¨²nic que assegura la compet¨¨ncia en valenci¨¤ i tamb¨¦ en castell¨¤, que ¨¦s igual o superior al que s'aconsegueix amb l'ensenyament en castell¨¤. Si l'objectiu ¨¦s el domini equilibrat de les lleng¨¹es oficials, el cam¨ª efectiu ¨¦s potenciar el percentatge d'ensenyament en valenci¨¤, que en cap cas no hauria d'estar per davall del 50%i que hauria de ser m¨¦s intens en els primers estadis educatius.

Hi ha altres aspectes del decret que mereixerien una an¨¤lisi m¨¦s detallada, per¨° em referir¨¦ nom¨¦s a un que resulta especialment sorprenent. La proposta admet que l'alumne puga elegir la llengua en qu¨¨ s'examina independentment de l'idioma en qu¨¨ es cursa cada assignatura, cosa que atempta contra el principi b¨¤sic de l'ensenyament pluriling¨¹e, que es basa en l'aprenentatge integrat de llengua i contingut i, per tant, en l'avaluaci¨® continuada de tots dos aspectes.

La incorporaci¨® de l'angl¨¨s com a llengua vehicular no pot ser l'excusa per a suprimir els programes d'ensenyament en valenci¨¤, que han donat uns resultats tan positius respecte a la compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica en les dues lleng¨¹es oficials i el grau d'¨¨xit escolar. No pot ser tampoc l'excusa per a augmentar les exempcions nom¨¦s de l'ensenyament en valenci¨¤ i del valenci¨¤ (mai per a l'angl¨¨s o el castell¨¤). La Conselleria ha fet b¨¦ difonent l'esborrany de decret i obrint un debatambels agents implicats. Per¨° encertar¨¤ nom¨¦s si parteix dels estudis contrastats sobre el pluriling¨¹isme i compta amb tots els experts i professors que m¨¦s i millor han aplicat el pluriling¨¹isme en el nostre sistema, els qui han impulsat l'aprenentatge en la llengua pr¨°pia dels valencians per a assegurar la nostra cohesi¨® com a poble i la capacitat real en les dues lleng¨¹es oficials. Apostem, per tant, per un pluriling¨¹isme real i efectiu, per una escola arrelada que assegure la compet¨¨ncia pluriling¨¹e i intercultural, i que servisca de punt d'inflexi¨® per a corregir un frac¨¤s escolar cada vegada m¨¦s preocupant.

M. P¨¦rez Saldanya ¨¦s catedr¨¤tic de Filologia Catalana de la Universitat de Val¨¨ncia i membre de l'Acad¨¨mia Valenciana de la LLengua.