Paisatge en crisi
Cinc joves estudis valencians reflexionen sobre l'actual moment de l'arquitetcura i els seus reptes
Formen part d'una nova onada d'arquitectes entre Val¨¨ncia i Alacant i, malgrat la joventut, per davall de quaranta anys, la seua obra ja t¨¦ una projecci¨® p¨²blica significativa. Despr¨¦s d'uns anys d'efervesc¨¨ncia propiciats en part per l'anomenada bambolla immobili¨¤ria i en un paisatge assenyalat pel protagonisme de l'arquitectura estrella o ic¨°nica, s'enfronten a uns temps marcats per la crisi i una professi¨® en per¨ªode d'autocr¨ªtica. "Crec que la crisi est¨¤ suposant una pausa necess¨¤ria, un temps de repensar-ho tot". Qui diu aix¨° ¨¦s l'arquitecte Francisco Leiva, del grup Aranea. "Ara, paradoxalment", continua, "pareix que s'est¨¤ disposat a escoltar plantejaments que abans semblaven molt llunyans".
El futur passa per projectes m¨¦s responsables i menys oportunistes
L'estudi Aranea ¨¦s un equip multidisciplinari i que, amb seu a Alacant, s'ha posicionat com un dels grups renovadors de l'arquitectura que es projecta des del Pa¨ªs Valenci¨¤. "Podr¨ªem dir que fem una arquitectura", assenyala Leiva, "m¨¦s basada en el luxe espacial que en el material. La geometria de les nostres edificacions no busca a priori una expressivitat, sin¨® que est¨¤ derivada d'un funcionament intern". I puntualitza: "No creiem que l'arquitectura en aquests moments haja de ser m¨¦s anodina o formalment neutra que fa uns anys". Del seu estudi han eixit, entre altres, el projecte de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Rafal, una poblaci¨® situada al Baix Segura, dins d'un paisatge de forta especulaci¨® immobili¨¤ria i que ha propiciat una obra d'una gran qualitat espacial que els ha reportat el Premi FAD d'arquitectura 2010. "S'estan marcant", assenyala Leiva, "les bases d'una nova manera de pensar l'arquitectura pretesament m¨¦s compromesa amb el territori".
"Una arquitectura m¨¦s atenta als interessos socials i ambientals", afegeix Leiva, "i, com acostuma a passar, els estudis d'arquitectura m¨¦s oportunistes han canviat de discurs i ara es presenten, de sobte, com a experts en sostenibilitat".
En termes similars s'expressa Subarquitectura, un estudi tamb¨¦ amb seu a Alacant i format per Andr¨¦s Silanes, Fernando Valderrama i Carlos Ba?¨®n. "De moment", diu Subarquitectura, "la crisi est¨¤ provocant que es constru?sca menys arquitectura i aix¨°, despr¨¦s d'un per¨ªode febril de construcci¨® indiscriminada, comporta, encara que for?at per les circumst¨¤ncies, un exercici de responsabilitat". Aquest equip jove sap ?igual que altres estudis? que el futur passa per treballar sense perdre de vista l'usuari final, l'optimitzaci¨® dels recursos i, per descomptat, el comprom¨ªs ambiental. "Es passar¨¤ d'un model basat en l'ocupaci¨® de territori a gran escala", assenyala Subarquitectura, "a un altre de basat en intervencions sobre teixits existents d'escala m¨¦s menuda". Una situaci¨® que, segons ells, "hauria de propiciar m¨¦s sensibilitat en les futures accions que es duguen a terme". I afegeixen, "quan l'arquitectura ja no ¨¦s un treball rendible, desapareix l'oportunisme econ¨°mic en favor de l'oportunitat arquitect¨°nica".
L'estudi de Fran Silvestre Navarro destaca per les seues construccions depurades, de geometries lluminoses, que han esdevingut un dels seus senyals d'identitat. Ara, en temps de crisi, encara els nous reptes per a una disciplina que no ha de perdre mai el seu objectiu de servei al ciutad¨¤. "El moment", comenta Silvestre, "¨¦s una oportunitat per a aguditzar l'enginy i optimitzar l'¨²s de recursos.
Segurament els edificis que es bastisquen de nova planta estaran m¨¦s ben dimensionats atenent l'economia de l'espai, i segurament tamb¨¦ s'aprofitaran o es reutilitzaran molts llocs edificats ara sense ¨²s. La tend¨¨ncia ¨¦s reduir la despesa de la construcci¨®, per¨°, d'altra banda, la despesa energ¨¨tica tendeix a cr¨¦ixer i, per tant, un element que abans era avantatge ara es transforma en un requisit".
La necessitat d'una arquitectura m¨¦s responsable i menys oportunista es dibuixa en l'horitz¨® pr¨°xim. "M¨¦s responsable i tamb¨¦ m¨¦s 'professional', menys especulativa, menys fr¨ªvola i m¨¦s cr¨ªtica" assenyalen des de l'estudi de Carlos Trullenque i Marta Orts, un dels equips d'arquitectes valencians que ja fa temps que treballen fora de les nostres fronteres. "Si alguna cosa positiva" comenta Carlos Trullenque, "es pot esperar d'aquesta situaci¨® ¨¦s precisament que es reordenen les prioritats dins d'aquest sector i tamb¨¦ dins d'aquest ofici". Respecte al futur, hi posa un accent cr¨ªtic. "Mentre els processos p¨²blics de contractaci¨® dels arquitectes es continuen regint per baixes econ¨°miques il¡¤limitades, la qualitat d'aquest treball no far¨¤ m¨¦s que caure en picat".
David Gallardo forma part de la "nova esp¨¨cie" d'arquitectes especialitzats en assessorament en mat¨¨ria estructural als estudis d'arquitectura. "El model cl¨¤ssic", diu Gallardo, "s'est¨¤ transformant cap al model anglosax¨® de grans equips de t¨¨cnics especialitzats en col¡¤laboraci¨®. La crisis ha fet que hi haja molta m¨¦s compet¨¨ncia per als projectes, cosa que hauria de pujar la qualitat de les obres, sempre que el client, p¨²blic o privat, trie l'equip que du a terme un projecte amb prou coneixement, cosa que cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que passe".
"La paraula icona", diu Fran Silvestre, "sempre ha tingut una p¨¨ssima premsa en certs sectors de l'arquitectura, tot i que, en ocasions determinades, aquestes cr¨ªtiques han estat molt merescudes". En uns temps de crisi, la viabilitat d'aquesta arquitectura que ha col?laborat com a marca exportadora per a les ciutats ha entrat en per¨ªode de reflexi¨®. "Per davant de l'ex"ressivitat", diu Carlos Trullenque, "acostumen a estar altres aspectes els quals han d'atendre una gran part dels edificis que es duen a terme, com son la relaci¨® amb l'entorn, establir complicitats amb la ciutat, oferir uns espais i una funcionalitat ¨°ptims i fer un ¨²s dels mitjans ajustat a l'objecte de cada edifici. All¨° trist ¨¦s que hui en dia aquestes icones hagen proliferat d'una manera tan capritxosa i especulativa i ho hagen fet com a expressi¨® del poder pol¨ªtic i, lamentablement, no del poder ciutad¨¤".
"Pot haver-hi una arquitectura ic¨°nica", assenyalen des de l'estudi Subarquitectura, "per¨° all¨° que no ens interessa ¨¦s la banalitat o la despesa innecess¨¤ria, molta de l'arquitectura ic¨°nica ha arribat a un grau de caricatura fins a convertir-se en una cosa insubstancial".
Malgrat aquesta exig¨¨ncia de regeneraci¨® arquitect¨°nica, per a Francisco Leiva "les ciutats necessiten hui m¨¦s que mai referents il¡¤lusionants. Passejar pels nostres carrers ha de convertir-se en una experi¨¨ncia molt m¨¦s rica i gratificant". "En la mesura que l'est¨¨tica de l'obra responga m¨¦s a raons objectives", diu David Gallardo, "com funcionalitat, aprofitament dels materials, adequaci¨® a l'entorn, etc., i no a expressions de modes conjunturals, l'obra suportar¨¤ millor el pas del temps".
Sobre les conseq¨¹¨¨ncies de l'actual crisi, per a David Gallardo "¨¦s un moment dif¨ªcil, perqu¨¨ tenim el risc de perdre una generaci¨® d'arquitectes que estan eixint al mercat i no troben faena". "Per la nostra banda", diuen Carlos Trullenque i Marta Orts, "seguirem fent all¨° que hem fet sempre, que ¨¦s intentar guanyar concursos d'arquitectura, encara que cada vegada h¨¤gem de provar sort m¨¦s lluny".
"?s possible que mai hi haja hagut tanta qualitat i tan poca faena, la generaci¨® millor preparada s'enfronta a l'abs¨¨ncia d'oportunitats", assenyala l'equip de Subarquitectura. "?s necessari", diu Leiva, "que els concursos d'idees que tan bons rendiments pol¨ªtics han donat s'acaben construint, que els processos siguen m¨¦s transparents i els pol¨ªtics deixen que els millors arquitectes puguen participar en la construcci¨® de la ciutat".
"Potser siga un mal moment per a la construcci¨®, per¨° un bon moment per a l'arquitectura" conclou Fran Silvestre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.