"Coraz¨®n part¨ªo"

Alejandro S¨¢nchez Pizarro (¨¦s a dir, Alejandro Sanz) demana "tiritas pa este coraz¨®n part¨ªo". No s'alarmen. No es tracta d'un cas m¨¦s del desgavell de la sanitat p¨²blica. Tanmateix, si cal arribar a curar les cardiopaties amb "tiritas" per a animar els ciutadans definitivament cap a la sanitat privada, tindrem "tiritas", no ho dubten. Per¨° Alejandro no n'¨¦s l'ambaixador encara.Ell, aix¨ª ho sembla, manifesta una altra queixa: "Para qu¨¦, me curaste cuando estaba her¨ªo/ si hoy me dejas de nuevo el coraz¨®n part¨ªo". Queixa comprensible, tot i que el turment, curar la ferida per a provocar-la de nou, s'assembla a la de Prometeu lligat a una roca per haver furtat el foc als d¨¦us i patint la visita di¨¤ria d'una ¨¤guila que li rosega el fetge. Per¨° Alejandro no ha furtat res als d¨¦us. Almenys, no en tenim cap not¨ªcia.

A m¨¦s a m¨¦s, Prometeu no gaudia del turment, cosa dif¨ªcil d'assegurar en el cas d'Alejandro, ambaixador, ara s¨ª, d'un cert masoquisme: "Dime, si tu te vas, dime, cari?o m¨ªo,/ ?qui¨¦n me va a curar el coraz¨®n part¨ªo?" Sembla que li va la marxa. En un altre moment tamb¨¦ insisteix: "Pero, sabes que en lo m¨¢s profundo de mi alma/ sigue aquel dolor por creer en ti". El cas ¨¦s patir.

Tampoc queda massa clara la primera afirmaci¨® de la lletra: "Ya lo ves, que no hay dos sin tres,/ que la vida va y viene y que no se detiene...". No se sap massa b¨¦ si "no hay dos sin tres" es refereix a demanar m¨¦s canya -cura'm, parteix-me, cura'm, parteix-me, etc., el cor- o apunta una evocaci¨® profunda de la psicoan¨¤lisi m¨¦s complicada, per exemple la de Lacan, quan deia: al llit, quan n'hi van dos, se n'hi troben almenys quatre. Podem refor?ar aquesta ¨²ltima idea amb un altre fragment: "Dar solamente aquello que te sobra/ nunca fue compartir, sino dar limosna, amor". Lacan deia: amor ¨¦s donar all¨° que no es t¨¦. Potser Alejandro no ha copsat del tot el missatge i fa el que pot, un embolic de comptabilitat entre all¨° que es t¨¦, all¨° que ¨¦s almoina, all¨° que ¨¦s un r¨¨gim d'usdefruit, etc.

Ignorem per qu¨¨ diuen que aquestes can?ons d'¨¨xit ho s¨®n per la seua senzillesa. Senzillesa? Si arriba un moment en qu¨¨ un ja no sap si, en escoltar "tiritas", ha de pensar exactament en el producte farmac¨¨utic o en la segona persona del singular del present de l'indicatiu del verb "tiritar"! Sobretot quan el mateix autor es permet el joc de paraules: "Tiritas pa este coraz¨®n part¨ªo / tiri-ti-tando de fr¨ªo".

Un embolic, on sembla clara una conclusi¨®, el gust pel patiment -contagi¨®s, a jutjar pels efectes devastadors entre el p¨²blic-, quan insisteix (obliden l'ortografia): "Ll¨¦vame si quieres a perder,/ a ning¨²n destino, sin ning¨²n porque" (sic).