Arquitectura: creuament de tend¨¨ncies europees

Per la seva situaci¨® geogr¨¤fica, l'arquitectura a Catalunya ha anat avan?ant en relaci¨® a l'evoluci¨® dels pa?sos m¨¦s propers: Fran?a per proximitat f¨ªsica i cultural, i It¨¤lia per unes mateixes arrels romanes i mediterr¨¤nies. Els moments hist¨°rics del rom¨¤nic, el c¨ªster i el g¨°tic van tenir for?a pes en el territori de Catalunya i, en cada cas, es va desenvolupar per mitj¨¤ d'una interpretaci¨® molt pr¨°pia. Per la seva coher¨¨ncia i economia de mitjans, el g¨°tic de Santa Maria del Mar est¨¤ m¨¦s a prop del g¨°tic auster i horitzontal alemany que del g¨°tic exultant i vertical franc¨¨s.

Una de les aportacions m¨¦s genu?nes de l'arquitectura catalana a la hist¨°ria de la construcci¨®, l'anomenada volta a la catalana, capa? de cobrir respectables superf¨ªcies amb tres o quatre capes de ma¨® pla, en realitat prov¨¦ del Rossell¨®. Va ser el segle XVIII quan es va expandir des de Perpiny¨¤ cap a la resta de Fran?a i cap a Catalunya, i des d'aqu¨ª va ser des d'on es va anar expandint fins als temps de l'arquitectura moderna, en qu¨¨ Josep Llu¨ªs Sert i Antoni Bonet Castellana la van transmetre al mestre Le Corbusier; una t¨¨cnica que ell va utilitzar a partir dels anys quaranta en contextos on predominaven les tecnologies locals. Que la medieval volta del Rossell¨® o catalana, convenientment modificada, ressorg¨ªs en l'arquitectura moderna del segle XX ¨¦s una apoteosi de la construcci¨® popular. I no oblidem que Rafael Guastavino i Moreno, amb la seva Guastavino and Co., va expandir la reinvenci¨® de la volta catalana amb tirants de ferro com a estructura lleugera per a cobrir grans superf¨ªcies per tots els Estats Units durant la primera meitat del segle XX.

Al segle XVIII es van tornar a revifar les influ¨¨ncies de fora i van comen?ar a circular per Barcelona t¨¨cnics europeus. Primer van ser els enginyers militars francesos i belgues dels borbons, com Verboom, Retz o Montagu, i a partir de 1720 van ser els enginyers militars espanyols que estudiaven a la mateixa ciutat, a l'Acad¨¨mia Militar de Matem¨¤tiques a la caserna de Sant Agust¨ª Vell. A finals del XVIII van passar per la ciutat diversos arquitectes, com el franc¨¨s Pierre Branlij o l'itali¨¤ Bartolom¨¦ Tanni, especialment cap a 1770, quan estava en joc l'enc¨¤rrec de la nova Llotja neocl¨¤ssica, la qual, al final, va aconseguir el mestre d'obres m¨¦s qualificat de la ciutat: Joan Soler i Faneca. A la biblioteca de Soler i Faneca predominaven els llibres francesos, especialment els d'estereotomia -la t¨¨cnica d'encaixar perfectament la pedra i la fusta- i els de llenguatge cl¨¤ssic franc¨¨s dels segles XVII i XVIII.

A principis del XIX, el lleidat¨¤ Antoni Celles, despr¨¦s d'estudiar a l'Acad¨¨mia de San Fernando de Madrid i de residir a Roma pensionat per la Junta de Comer? de Barcelona, es va convertir en el primer professor d'arquitectura del pa¨ªs, entre 1815 i 1835. Llavors va polemitzar amb l'itali¨¤ Antonio Ginesi, resident a Barcelona i autor de la part neoeg¨ªpcia del Cementiri de l'est. A la biblioteca d'Antoni Celles, en canvi, pel fet d'haver viscut a Roma, hi predominaven els llibres italians. De tota manera, quan va inventar el primer pla d'estudis d'arquitectura per a Barcelona, es va inspirar directament amb el que J.N.L. Durand ensenyava a principis del XIX a l'?cole Polytechnique de Par¨ªs.

A mitjan segle XIX Ildefons Cerd¨¤ es va convertir en un dels primers grans te¨°rics i pr¨¤ctics de la nova ci¨¨ncia de l'urbanisme, i a final del mateix segle Antoni Gaud¨ª es convertia en l'arquitecte m¨¦s singular de l'arquitectura catalana. El primer llibre que va recopilar l'arquitectura de Barcelona de l'¨¨poca va ser La arquitectura moderna de Barcelona (1897), de Francesc Rogent, fill del tamb¨¦ arquitecte Elies Rogent. El llibre va servir essencialment per aixecar acta de l'eclecticisme que predominava durant la segona meitat del XIX. Aquest compendi inclou des de la Universitat de Barcelona fins a les primeres obres d'un jove inclassificable anomenat Antoni Gaud¨ª, de qui Francesc Rogent va escriure: 'En ell tot ha de ser meravell¨®s i inesperat (...), ¨¦s purament individual'. Per¨° si Gaud¨ª pr¨¤cticament no va viatjar -el m¨¦s lluny on va arribar va ser a T¨¤nger-, els seus mestres i contemporanis ho van fer sovint. Elies Rogent va viatjar a Fran?a, It¨¤lia i Alemanya, quedant impactat pel Rundbogenstil de Munic, que va expressar en el seu edifici de la Universitat de Barcelona. Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner tamb¨¦ va viatjar sovint i el seu Caf¨¨-Restaurant en el recinte firal de l'Exposici¨® Internacional de 1888 ¨¦s comparable a una pe?a tan singular i protorracionalista com la Borsa d'Amsterdam (1897-1903), projectada anys m¨¦s tard per Hendrick Petrus Berlage. I Josep Puig i Cadafalch va arribar a viatjar als Estats Units. Durant aquells anys de canvi de segle, les influ¨¨ncies italianes havien disminu?t i a les influ¨¨ncies franceses -ara sobretot de Violet-le Duc- s'hi van afegir les d'Anglaterra, amb els seus llenguatges historicistes i amb la proposta de ciutat jard¨ª d'Ebenezer Howard, i de l'imperi austro-hongar¨¨s, amb la seva arquitectura -especialment Semper-, la seva teoria de l'art i, fins i tot, l'¨°pera de Wagner. Les teories higienistes angleses de finals del segle XIX van tenir molta influ¨¨ncia entre catalans com Pere Garcia Faria i Cebri¨¤ de Montoliu.

Amb el Noucentisme, Catalunya es va tornar a acostar a Fran?a. En el pensament d'Eugeni d'Ors, el nostre m¨¦s important te¨°ric de l'art, que va atorgar un gran paper a l'estudi de l'arquitectura, es manifestava la s¨ªntesi de teories nombroses i dispars: hi ha una s¨°lida recepci¨® del classicisme romanticista i de l'idealisme alemany (Goethe, Schiller, Fichte, Hegel), de les interpretacions centreuropees de la ci¨¨ncia de la hist¨°ria (Jacob Burckhardt) i de la teoria de l'art (Worringer, Riegl, W?lfflin); una ambigua admiraci¨® per artistes italians com Giorgio de Chirico i Marinetti; per¨° el que dominava m¨¦s era una forta influ¨¨ncia de la cultura francesa del canvi de segle, entre reaccion¨¤ria i classicista, Jean Nicod, Charles Maurras, Jean Mor¨¦as, Paul C¨¦zanne, Paul Val¨¦ry), sense oblidar la sintonia amb concepcions tan diverses com les interpretacions c¨ªcliques d'Oscar Spengler i George Simmel, la teoria est¨¨tica de Benedetto Croce i l'antiindustrialisme de William Morris. Alhora, el per¨ªode del Noucentisme va significar l'eclosi¨® de la tradici¨® del jard¨ª meridional, procedent del franc¨¨s Jean C.N. Forestier, que treball¨¤ a Barcelona, desenvolupat i teoritzat per Nicolau M. Rubi¨® i Tudur¨ª, incansable viatger.

L'internacionalisme de l'arquitectura catalana va trobar el millor moment als anys trenta, durant la Segona Rep¨²blica i la vig¨¨ncia del GATCPAC (Grup d'Artistes i T¨¨cnics Catalans per al Progr¨¦s de l'Arquitectura Contempor¨¤nia). No nom¨¦s es prenien refer¨¨ncies del mestre franc¨¨s Le Corbusier, amb qui van redactar el Pla Maci¨¤ per Barcelona (1932-1934), sin¨® que l'urbanisme i l'arquitectura de ciutats com Frankfurt i Viena va ser agafats com a model. L'escassa obra realitzada pels arquitectes del GATCPAC va aconseguir aproximar-se, amb pocs anys de retard, a la millor arquitectura de l'avantguarda europea. Un episodi a?llat va unir la traject¨°ria de l'altre mestre modern, Mies van der Rohe, amb Barcelona. El 1929 realitzava a la ciutat una de les seves obres m¨¦s perfectes i plat¨°niques, el Pavell¨® Alemany, reconstru?t el 1986 sota la direcci¨® dels arquitectes Christian Cirici, Ignasi de Sol¨¤-Morales i Fernando Ramos.

La postguerra va portar, de nou, l'acostament a la cultura italiana, especialment del nord: G¨¨nova, Tor¨ª i, sobretot, Mil¨¤. Pels arquitectes del grup R, els mestres eren els italians (Sartoris, Ponti, Rogers, Gardella) i els organicistes n¨°rdics com Alvar Aalto. La mirada no nom¨¦s fou mediterr¨¤nia, sin¨® que va anar cap al nord, tornant a la Gran Bretanya de l'arquitectura brutalista i social i a l'Holanda de diverses corrents d'avantguarda. El 1969, quan Oriol Bohigas va voler definir l'arquitectura del que llavors es va anomenar Escola de Barcelona va escriure: '?s sorprenent de veure com els arquitectes d'un determinat sector europeu ingenu i simplista s¨®n devots d'aventures com les que foren representades per De Stijl i com, per contra, aquest grup catal¨¤ s'interessa m¨¦s pel moviment coetani, malalt¨ªs, decadent, representat per Wendingen, de la mateixa manera que els interessa m¨¦s el manierisme que no el Renaixement ple, la culta sofisticaci¨® d'Albini que no la prim¨¤ria, reaccion¨¤ria i consumista rotunditat d'Archigram, l'elaboraci¨® titubejant d'Aalto que no la simplicitat de Mies'.

La influ¨¨ncia holandesa de l'Escola d'Amsterdam i del neoplasticisme de Rietveld s'ha mantingut fins avui, passant pels estructuralistes Aldo Van Eyck o Herman Hertzbeger i despr¨¦s per Rem Koolhaas, MVRDV o Ben van Berkel. A partir de finals dels anys seixanta, tal com ha succe?t arreu del m¨®n, el focus de refer¨¨ncia ha passat d'Europa a Am¨¨rica del Nord: el pop art de Robert Venturi, les formes b¨¤siques del minimal art, l'arquitectura conceptual de Peter Eisenman o les formes on¨ªriques de Frank Gehry.

De tota manera, la cultura arquitect¨°nica catalana ha seguit tenint transcend¨¨ncia en el panorama internacional: la figura medi¨¤tica de Ricardo Bofill; l'arquitecte navarr¨¨s Rafael Moneo, que va iniciar la seva activitat docent a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i, de les m¨¦s joves generacions, el desaparegut Enric Miralles, amb la seva obra gestual i expressionista. Precisament a finals del segle XX, el model urb¨¤ de Barcelona, amb la seva capacitat d'integrar el millor de l'encreuament de diversos corrents, s'ha convertit en una de les refer¨¨ncies cabdals de l'urbanisme contemporani, en la millor her¨¨ncia acumulada en aquests segles d'arquitectura i ciutat.