El teatre catal¨¤: una immensa vocaci¨® europea

Mirant enrere, sorpr¨¨n que la nostra inf¨¤ncia no hagi transcorregut en un m¨®n id¨¨ntic a l'actual. El temps passa, esborra els malsons. Fa 30 anys encara vivia Franco, el nostre petit dictador que Europa va tolerar com a mal menor davant del comunisme. ?Qu¨¨ t¨¦ a veure aix¨° amb el teatre? El teatre i la cultura en general eren aleshores captius d'un r¨¨gim que mirava de fer, de cara enfora, un posat democr¨¤tic amb un cert suport a les avantguardes. De cara endins -i el teatre ¨¦s, essencialment, un art interior-, les interdiccions es tradu?en en una censura ferotge.

En aquell ambient, la simple aspiraci¨® a l'europe?tat era un acte de rebel.lia, i la cultura, un arma en la lluita contra el franquisme. Nom¨¦s aix¨ª s'ent¨¦n la necessitat dels intel.lectuals de sortir a fora i portar de contraban les ¨²ltimes novetats prohibides, que es filtraven des d'Europa, la Uni¨® Sovi¨¨tica, els Estats Units. Autors, directors, actors, pedagogs i cr¨ªtics van fer, durant els anys seixanta i setanta, un esfor? immens per capgirar la situaci¨®. El problema, potser, era que la cultura anava arribant a peces. Uns tornaven amb la seva c¨¤rrega de cultura subversiva de l'Alemanya Federal o Democr¨¤tica, d'altres de Fran?a, d'Am¨¨rica. Aqu¨ª es muntaven les peces i, tot s'ha de dir, es feia d'una manera original, adaptant-ho a un esperit for?a an¨¤rquic, impulsiu, mediterrani. Aquesta ¨¦s la circumst¨¤ncia del teatre independent.

Home rellevant per la introducci¨® del teatre brechti¨¤ i per l'impuls pedag¨°gic a trav¨¦s de l'Escola d'Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual, va ser Ricard Salvat. De Pol¨°nia arribava Fabi¨¤ Puigserver (mort el 1991), l'impulsor del Teatre Lliure, primera companyia estable a Barcelona i la de m¨¦s prestigi al nostre pa¨ªs. Cal no oblidar Albert Boadella i Els Joglars, o Joan Font i Comediants. Entre els cr¨ªtics que van propiciar el cam¨ª de l'europe?tat destaquen Joan de Sagarra i Xavier F¨¤bregas. Ja en plena democr¨¤cia, va incorporar-se Josep Maria Flotats, qui, procedent de la Com¨¦die Fran?aise, va establir-se al Poliorama (1984) i va impulsar el Teatre Nacional de Catalunya (1998).

L'esfor? de assolir Europa no s'ha esgotat en aquest moviment de fora cap endins, i s¨®n nombrosos els creadors que han fet el salt internacional. Cal tornar a citar aqu¨ª Els Joglars, Comediants i el Teatre Lliure, i afegir La Fura dels Baus i noms com els de Llu¨ªs Pasqual, Calixto Bieito i Sergi Belbel. S¨®n nom¨¦s la punta de l'iceberg d'una col-lectiu de professionals preparat per fer de Barcelona una de les capitals teatrals d'Europa (malgrat una pol¨ªtica cultural desorientadora).

Despr¨¦s d'una vintena d'espectacles, Albert Boadella, amb Els Joglars (1962), ¨¦s probablement el creador m¨¦s rellevant del teatre independent. Parteix del teatre de mim, per¨° el transforma amb f¨®rmules de commedia dell'arte i, sobretot, amb una infinita capacitat pol¨¨mica i una gran capacitat de seducci¨®. Els seus ¨²ltims muntatges, Ub¨² president, La incre?ble hist¨°ria del Dr. Floit i Mr. Pla i Daaal¨ª s¨®n un retrat demolidor d'una Catalunya resclosida en un nacionalisme petitburg¨¨s.

Comediants (1971) ¨¦s, per la seva condici¨® de teatre visual, una de les companyies m¨¦s internacionals. Sota la direcci¨® de Joan Font i partint de la creaci¨® col.lectiva, s¨®n l'exponent m¨¦s clar del que pot anomenar-se teatre mediterrani. La seva espectacularitat ¨¦s evident en els cercaviles, amb diables, focs d'artifici, capgrossos i un humor popular. Menys interessants s¨®n potser els espectacles de sala. Bi (dos m¨®ns, dues cultures), ¨²ltima creaci¨® de Comediants en col.laboraci¨® amb acr¨°bates xinesos, ¨¦s representativa de la seva est¨¨tica.

El Teatre Lliure (1976), membre de la Uni¨® de Teatres d'Europa, pateix, ara com ara, una crisi de creixement arran del seu trasllat al nou teatre de Montju?c. Al llarg de la seva hist¨°ria, amb una programaci¨® atenta al millor repertori del teatre mundial, el Teatre Lliure ha estat el gran referent a Catalunya i ha obtingut en les seves sortides a l'estranger el reconeixement per la qualitat dels seus espectacles.

El 1983 sorgeix La Fura dels Baus, un dels gran revulsius del teatre catal¨¤. La seva trilogia inicial, Accions, Suz-o-suz i Tier mon, ¨¦s d'un avantguardisme radical, m¨¦s lligat a les arts pl¨¤stiques i al rock que no pas al teatre. La seva traject¨°ria en els ¨²ltims anys inclou ¨°peres -La condemnaci¨® de Faust, gran ¨¦xit al Festival de Salzburg 1999- i alguns intents de teatre convencional.

Entre els noms propis, un dels homes de teatre m¨¦s internacionals del teatre catal¨¤ ¨¦s, sens dubte, Llu¨ªs Pasqual (1951), que, sorgit del col.lectiu del Teatre Lliure, ha estat director de l'Od¨¦on-Th¨¦?tre de l'Europe (1990), responsable de la secci¨® teatral de la Biennal de Ven¨¨cia (1995/96) i del Projecte Ciutat del Teatre (1997) en qu¨¨ s'insereix el nou Teatre Lliure. ?s un dels grans directors del teatre catal¨¤, creador d'esperit universal.

De la segona generaci¨®, posterior a la del teatre independent, surten Calixto Bieito i Sergi Belbel (tots dos nacuts el 1963). Des de la presentaci¨® de Life is a Dream, de Calder¨®n, al Festival d'Edimburg, estrenat posteriorment a Nova York amb ¨¨xit aclaparador, la traject¨°ria europea de Calixto Bieito ha estat ascendent, amb nombroses -i pol¨¨miques- posades en escena de teatre i ¨°pera. Per la seva banda, Sergi Belbel, dramaturg que va comen?ar la seva traject¨°ria a mitjan vuitana, ¨¦s actualment un dels autors m¨¦s tradu?ts i representats a Europa. Entre les seves obres destaquen Car¨ªcies, Despr¨¦s de la pluja o Morir.