Carme Pin¨®s o l'elogi del lloc

La seva ¨¦s una arquitectura fugissera, dif¨ªcil d'abastar a primera vista, tan plena com est¨¤ de racons i de plecs, per¨° al mateix temps d'una contund¨¨ncia aclaparadora. Carme Pin¨®s (Barcelona, 1955) ¨¦s una de les principals figures de l'arquitectura catalana i, tal vegada, tamb¨¦ una de les seves grans desconegudes. Potser ¨¦s perqu¨¨ als darrers anys no ha fet gaire coses a Catalunya, tot i que ara hi t¨¦ en marxa uns quants projectes, o potser per d'altres raons. El cas ¨¦s que aviat sortir¨¤ un monogr¨¤fic dedicat a la seva obra a Documentos de Arquitectura, la cuidada revista que edita el Col¡¤legi d'Arquitectes d'Almeria, que t¨¦ com a principal protagonista la Torre Cube, un espectacular edifici que ha constru?t a la ciutat mexicana de Guadalajara, i que ha tingut un considerable ¨¨xit cr¨ªtic i tamb¨¦ medi¨¤tic. Ha estat aquesta torre la que li ha valgut tamb¨¦ el premi Arqcatmon, amb que el Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) vol potenciar els professionals que construeixen fora, i que forma part de l'exposici¨® sobre l'arquitectura catalana al m¨®n que es presenta fins al dos de juny a la seu barcelonina del col¡¤legi.

"El context no ¨¦s sols con¨¦ixer el terreny, sin¨® tamb¨¦ quina repercusi¨® tindr¨¤ el teu gest"

"La reglamentaci¨® est¨¤ pensada per protegir-se del 'ganster', per¨° tracta a tots com si ho fossin"

"All¨° que marca la difer¨¨ncia de la bona arquitectura ¨¦s la particularitat"

S'ha de dir que el premi li van donar ex aquo amb el parlament d'Edimburg d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. I t¨¦ cert sentit, o potser ¨¦s una paradoxa, perqu¨¨ Pin¨®s va ser durant 14 anys parella de Miralles, amb qui va construir obres tan emblem¨¤tiques com el cementiri d'Igualada, una escola a Morella o el centre c¨ªvic d'Hostalets. Junts obtingueren el Premio Nacional de Arquitectura i un prestigi que, de cop, semblava que sols s'apuntava a la llista del desaparegut arquitecte. Tanmateix, Pin¨®s no es queixa. Ella va continuar treballant, viatjant arreu del m¨®n i fent l'arquitectura amb la que creia. Entusiasta, ho explica amb els dibuixos i les maquetes dels projectes que t¨¦ al seu estudi de sempre, a la Diagonal de Barcelona.

Pregunta. La Torre Cube ¨¦s un edifici d'oficines molt singular.

Resposta. En realitat, aquest projecte s¨®n tres torres de formig¨® que van aguantant en volad¨ªs els tres nuclis d'oficines. Generalment, els edificis d'oficina tenen un cor d'instal¡¤lacions i de comunicacions, i la fa?ana. Aix¨ª, els despatxos que tenen vistes a l'exterior es redueixen a un quart i la resta estan a l'interior. Jo el que faig, entre d'altres coses perqu¨¨ el clima de Guadalajara ¨¦s molt bo i aconseguint una ventilaci¨® correcta l'aire condicionat no seria tan necessari, ¨¦s agafar el cor i dividir-lo amb aquests tres gran pilars, que es converteixen en l'¨²nica estructura de l'edifici que aguanta en volad¨ªs els tres nuclis d'oficines. Aix¨ª tothom t¨¦ vistes i la ventilaci¨® pot ser creuada, protegint el vidre amb una soluci¨® de fusta una mica separada que permet que l'aire ventili i el vidre no estigui mai calent.

P. ?s a dir, hi ha aire condicionat per¨° est¨¤ pensat per obrir les finestres.

R. Exacte. Tot l'edifici est¨¤ fet amb el sistema estructural de postensat, que ens permet aconseguir una llum molt m¨¦s gran sense necessitat d'un sol pilar i tamb¨¦ fer de tant en tant algunes terrasses que permeten que la gent de les oficines interiors tingui tamb¨¦ vista a l'exterior.

Quan vaig arribar al terreny nom¨¦s hi havia arbres. Tot el que hi ha ara al voltant s'ha constru?t despr¨¦s. Per aix¨° vaig comen?ar a dialogar amb els arbres, va ser el primer. Segons com mires la torre sembla que l'estructura es torna arbre, amb les seves branques, que s¨®n les oficines, en equilibri.

P. Diu que la Torre Cube ¨¦s un arbre, explica el projecte de torres que va fer pel concurs de la pla?a Europa de L'Hospitalet com un bouquet de flors i l'edifici d'habitatges que construeix a Novoli, prop de Flor¨¨ncia, el presenta com una pedra de quars amb una pell exterior de cer¨¤mica compacta i un interior, obert cap al parc, acristallat i brillant. ?Li funciona aquest sistema de fer servir met¨¤fores naturals per explicar les formes?

R. S¨ª. Jo sempre dic que tot ¨¦s un joc de relacions i la met¨¤fora no deixa de ser una manera de relacionar una cosa amb una altra.

P. Tamb¨¦ parla molt de l'arquitectura com a joc, per¨° d'altra banda el seu treball sempre est¨¤ molt arrelat a la terra.

R. A mi m'agrada fer participar el context. Si no vaig al lloc i no s¨¦ que pot significar all¨¤ la nostra actuaci¨® no s¨¦ pensar. ?I quina ¨¦s la cota amb que et relaciones m¨¦s amb el context? La cota zero. Perqu¨¨ l'arquitectura no ¨¦s nom¨¦s l'objecte, ¨¦s l'eco que projectes, capa? de crear quelcom a l'entorn. El pl¨¤nol de situaci¨® ¨¦s on neix el projecte, on jo entenc l'arquitectura. A l'escola que estem construint al barri Can Bou de Castelldefells tamb¨¦ tot parteix del context. ?s un solar situat al costat de la via del tren i fem que l'edifici, que t¨¦ una fa?ana que juga amb la forma d'un vag¨® de tren, serveixi de tap per esmorteir el soroll. Totes les aules donen cap a l'interior, cap al pati, i les depend¨¨ncies estan fraccionades i organitzades de manera escalonada perqu¨¨ m'interessa que quan el nen surti al pati no tingui l'ombra d'un gran edifici, que nom¨¦s es veu des de l'exterior, sin¨® una escala m¨¦s propera. A l'interior, en canvi, hi ha voluntat de ser un espai ¨²nic i concentro la zona de circulaci¨® perqu¨¨ el nens puguin situar-se i tenir sempre una visi¨® global d'on s¨®n.

P. A Tortosa va guanyar el concurs per construir la seu que aglutinar¨¤ les oficines de la Generalitat a les Terres de l'Ebre i l'edifici est¨¤ al centre hist¨°ric. ?Com s'encara, aqu¨ª, al context?

R. El centre de Tortosa est¨¤ molt degradat. La vertitat ¨¦s que la realitat del nostre pa¨ªs ¨¦s bastant lamentable perqu¨¨ quan un veu els palaus que hi havia i en qu¨¨ s'ha convertit ara la zona... Per aix¨° el nostre projecte intenta tapar tant com sigui possible els edificis que envolten el solar i, al mateix temps, crear espai p¨²blic. Ens situem enmig del solar i a la planta baixa hi ha passatges que donen continu?tat al carrer comercial, per¨° mai veus l'edifici sencer sin¨® de forma parcial, va fent gestos. No ¨¦s la gran fa?ana sin¨® l'edifici que es fracciona i que es va entenent des de la parcialitat, per¨° que est¨¤ generant espais dintre i fora, perqu¨¨ ¨¦s tan important la pla?a que genera fora com l'espai que d¨®na dins.

P. ?Pensa que es pot traslladar una forma que ha funcionat en un lloc a un altre indret?

R. No, de cap manera.No ¨¦s sols el terreny, s¨®n moltes coses. Jo s¨®c capa? de treballar a M¨¨xic perqu¨¨ porto ja anys anant-hi i conec una mica el pa¨ªs. I a la Torre Cube m'atreveixo a fer aquesta escalinata tan grossa que dona acc¨¦s al hall, que tamb¨¦ ¨¦s enorme, perqu¨¨ s¨¦ que a M¨¨xic les coses grosses i monumentals no els espanten, al contrari, s'identifiquen amb tot el que ¨¦s monumental; grans escales, grans voladissos, ¨¦s el llenguatge que volen sentir. S¨®n coses que no s¨¦ si aqu¨ª a Europa hauria fet. Per¨° all¨¤ em sentia molt c¨°moda proposant al client aquestes coses. El context no ¨¦s con¨¨ixer sols els terreny sin¨® tamb¨¦ la realitat social i la repercussi¨® que pot tenir el teu gest. Fer una torre t¨¦ una repercussi¨® en la distinci¨® de la ciutat i un ha de ser conscient del que est¨¤ fent.

P. ?I qu¨¨ n'opina, de les torres? Almenys a Barcelona hi ha hagut grans debats sobre el tema.

R. Jo he crescut mirant l'Atl¨¤ntic... [la seva casa familiar, on viu i hi t¨¦ l'estudi, est¨¤ a Diagonal cantonada amb Balmes, enfront de la torre del banc Atl¨¤ntic, avui Sabadell]. He tingut la torre al davant tota la vida. No crec que les coses siguin tan rotundes, el que passa ¨¦s que les torres es converteixen de seguida en mites de la ciutat. Antigament, el que sobresortia m¨¦s d'una ciutat era la catedral, era amb el que tothom s'identificava m¨¦s. Avui dia, en una ciutat el que sobresurt s¨®n els bancs, les multinacionals... La nostra religi¨® ¨¦s el mercat i ¨¦s l¨°gic que s'expressi amb la torre cada cop m¨¦s alta i que la ciutat tamb¨¦ vulgui ser la que t¨¦ les entitats m¨¦s grosses i m¨¦s importants. Crec que s'ha d'entendre qu¨¨ significa cada cosa. Si les ciutats volen tenir torres altes ¨¦s perqu¨¨ el poder, avui en dia, est¨¤ per aix¨°.

P. Sorpren la insist¨¨ncia despr¨¦s del que va passar amb les Torres Bessones...

R. ?s una fugida cap endavant.

P. Ja, per¨° s'ha demostrat que quan m¨¦s simb¨°lica ¨¦s una cosa m¨¦s perillosa pot resultar. ?No veu desfassada aquesta competici¨®?

R. No. Jo diria que ¨¦s el discurs m¨¦s social el que no interessa massa. El que s¨ª interessa ¨¦s la lluita de poder. El mercat, diuen, ¨¦s el futur i no ¨¦s pot q¨¹estionar, perqu¨¨ si es q¨¹estiona no sabem qu¨¨ fer, no tenim alternativa. Xina s'ha posat amb el capitalisme m¨¦s b¨¨stia, doncs nosaltres diem: Vinga, a totes! No hi ha espai a dir: aturem-nos, pensem, no hi ha marge. A totes, m¨¦s que mai. Per aix¨° a vegades a mi tot aix¨° em sembla el cant del cigne del capitalisme.

P. Des de Barcelona s'insisteix a defensar la densitat.

R. S¨ª, per¨° jo ara acabo d'arribar de Sidney, que ¨¦s una ciutat amb moltes zones disperses i en canvi ¨¦s idil¡¤l¨ªca, funciona molt b¨¦. Crec que Barcelona ¨¦s una de les ciutats m¨¦s denses del m¨®n i resulta una mica estressant. Hi ha un soroll incre?ble. Aquesta cosa de densitat igual a ciutat no m'ho crec tant. Si es creen espais de relaci¨® es fa ciutat, perqu¨¨ el que compta ¨¦s fer comunitat. Londres no ¨¦s tan densa com Barcelona i ¨¦s ciutat, ?no? El que passa ¨¦s que urban¨ªsticament jo tinc les meves idees que m'ajuden a fer l'arquitectura...

P. ??s el primer que es planteja a l'hora d'encarar un projecte?

R. Sempre. Abans de pensar en objectes miro com arribo a terra, com organitzar la gent que hi viur¨¤, com ho veur¨¤, qu¨¨ puc oferir. Com entro dintre d'aquesta trama que ¨¦s una ciutat.. Crec que encara que facis una paperera est¨¤s fent ciutat. Fer ciutat ¨¦s donar possibilitats de relaci¨® a la gent.

P. ?I qu¨¨ li sembla, que hi ha massa reglamentaci¨® urban¨ªstica o massa poca?

R. Diria que sempre est¨¤ reglamentat pel pitjor. Les lleis estan pensades per protegir-se del ganster i aix¨° fa que es tracti a tothom com si fossin gaireb¨¦ gansters, perqu¨¨ no es dona marge. La Torre Cube no l'hauria pogut fer aqu¨ª perque a M¨¨xic he fet l'al?ada i els espais oberts que he volgut. No he tingut regles. Aqu¨ª, al controlar tant fas que tot es vulgaritzi. Les coses magn¨ªfiques solen estar al l¨ªmit i quan acotes tant el que es pot fer el resultat sol ser d'encefalograma pla. Tamb¨¦ crec que a Barcelona hi ha mecanismes per evitar-ho, com aquesta comissi¨® de qualitat: encara que et costi molt aconsegueixes fer-te escoltar i que et miren amb uns ulls concrets. Quan es regeix nom¨¦s amb ordenances i no es para atenci¨® al cas concret, l'arquitectura baixa molt de nivell.

P. Darrerament ha passat la comissi¨® dues vegades. Per l'habitatge unifamiliar que construeix a un passatge de Vallcarca, i per la reestructuraci¨® de l'edifici del carrer C¨®rcega on ha planejat una fa?ana trencadora recoberta de malles met¨¤liques replegables. Ser¨¤ una intervenci¨® potent a l'Eixample.

R. Es parteix d'un edifici existent dels anys setanta que volen modificar per¨° sense canviar l'estructura. El que he fet ¨¦s despla?ar el pati interior i l'escala cap a la fa?ana de manera que aix¨ª es converteix en una gran llanterna que d¨®na llum a l'interior i es converteix en lloc de relaci¨® i de sortida de les oficines. Despr¨¦s, a la fa?ana hi deixo penjant uns malles metal¡¤liques que s'emboliquen i que integren jardineres que pengen a diferents nivells. M'interessa que la fa?ana formi part d'aquesta viv¨¨ncia interior de l'edifici i del joc volum¨¨tric. ?s l'ultima pell, per¨° reflexa el que es viu dintre.

P. D¨®na la sensaci¨® que els seus edificis es van definint mentre els va fent...

R. No, tant de bo!, no t'ho permeten. Gaud¨ª no seria Gaud¨ª si hagu¨¦s de fer un estat de medicions com el que t'exigeixen ara. Com que les regles s¨®n molt clares per¨° les possibilitats que aquestes et donen s¨®n moltes, a vegades estem molt temps jugant a trobar quin ¨¦s el punt en qu¨¨ ens aturem. Per¨°, tot i les proves, el projecte b¨¤sicament sempre ¨¦s el mateix i neix d'una voluntat estructural que et resolgui tot un programa i que et doni el joc formal. El primer que penses ¨¦s aquest joc estructural, per¨° al servei d'all¨° altre. Avui en dia tot es pot construir i sembla que hi ha gent que primer fa formes i despr¨¦s busca la manera d'aguantar-les. A mi m'agrada comen?ar a l'inrev¨¦s, el joc formal me'l donar¨¤ l'estructura que he pensat a l'inici.

P. Ara amb els ordinadors sembla que tot ¨¦s possible.

R. Uf!, s¨ª, ¨¦s pot fer tot. A m¨ª m'agrada que l'estructura formi part de l'expressi¨® de l'edifici. Diguem que podria formar de l'antiga escola. A vegades em sento m¨¦s a prop dels arquitectes dels anys cinquanta o seixanta que dels d'ara mateix. Per¨°, en canvi, busco una contemporane?tat total.

P. ?I quin paper hi juga el client?

R. No es pot fer bona arquitectura sense un bon client. Nom¨¦s amb la seva confian?a es pot tirar endavant. En aquest sentit jo sempre he dit que la Torre Cube ¨¦s un petit miracle perqu¨¨ tant el constructor com el client com nosaltres mir¨¤vem cap a una mateixa cosa, i era que aquest projecte fos el m¨¦s ¨°ptim possible. Aleshores ¨¦s quan hi ha bon clima. Veure aixecar un edifici ¨¦s de les coses m¨¦s maques que hi ha, tot i que aqu¨ª a Espanya sembla que una direcci¨® d'obres hagi que ser un a veure qui crida m¨¦s. Hi ha unes tensions que no entenc.

P. Molts arquitectes es queixen que els promotors no els deixen experimentar.

R. Entre d'altres coses, perqu¨¨ el mercat va molt accelerat i a vegades sembla que tot va d'un mes. Els promotors troben que ja tenen molt risc perqu¨¨ els preus dels solars s¨®n molt alts i no es plantegen arriscar-se per donar un producte diferent que no saben si el mercat acceptar¨¤. Com que tot ¨¦s igual, la gent desconeix que hi ha d'altres possibilitats i demana el mateix, el que coneix, i com que ¨¦s aix¨ª el promotor diu que li demanen el de sempre. ?s el peix que es menja la cua, i no en sortim. Per exemple, la Torre Cube va ser un ¨¨xit que van assumir uns promotors i ara, com que ha estat un ¨¨xit medi¨¤tic, tothom vol fer torres all¨¤, per¨° mentre no hi ha alg¨² que s'atreveix no es trenca aquest cercle vici¨®s. Per tant, o hi ha d'haver promotors amb un cert esperit de risc o ha d'haver-hi un govern amb m¨¦s comprensi¨® cap a l'arquitectura, perqu¨¨ al cap i la fi els que encarreguen les coses al govern s¨®n arquitectes. Tot plegat ajudaria a fer que la gent prengui consci¨¨ncia i sigui capa? de mirar amb altres ulls all¨° que ¨¦s diferent o singular.

P. En el camp pedag¨°gic, ha donat classes a molt llocs.

R. Cada any procuro donar-les a un pa¨ªs diferent. Ara porto dos anys a Su?ssa, per¨° abans vaig estar a It¨¤lia, Boston, Nova York... Cada any dono un semestre en un pa¨ªs diferent.

P. ?I per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ en tinc la possibilitat, perqu¨¨ m'ho ofereixen. I a con¨¨ixer els estudiants et permet con¨¨ixer molt¨ªssim un pa¨ªs. Al cap i a la fi les armes que t¨¦ un arquitecte, o alg¨² creatiu, ¨¦s ell mateix. Entres molt en l'esperit de la gent quan ajudes a projectar. ?s una experi¨¨ncia molt maca veure com ¨¦s la gent de Xile, de Col¨°mbia, d'Argentina, d'Estats Units, o de Par¨ªs, on tamb¨¦ he donat classes. Sempre de projectes. Ho puc fer perqu¨¨ jo no els vaig explicant la meva ci¨¨ncia als estudiants, sin¨® que els ajudo a que s'aclareixin les idees i creguin en s¨ª mateixos. Ara b¨¦, s¨ª que comen?o explicant la responsabilitat que significa ser arquitecte.

P. ?I quina ¨¦s?

R. B¨¦, ser conscient de totes aquestes coses que hem parlat. No som un punt i apart. L'arquitectura sempre transforma el lloc, per¨° hem de procurar que aquesta transformaci¨® no sigui un trencament sin¨® punts d'inflexi¨® dintre d'una continu?tat.

P. ?I aqu¨ª a Barcelona no ha donat classe?

R. No. Vaig donar una vegada un master. Diguem que fa molts anys que em vaig presentar i no em van acceptar. Al mateix temps estava donant classe a Chicago i em vaig dir, si tinc cada any ofertes de tot arreu que em busquen i em paguen 10 cops m¨¦s...

P. ?No es cansa de viatjar tant?

R. Molt, molt, per¨° ja no s¨¦ parar. A m¨¦s, la realitat d'aqu¨ª a vegades tamb¨¦ m'of¨¨n i necessito sortir.Per¨° crec que ja ¨¦s la in¨¨rcia de no poder estar quieta. A m¨¦s, penso molt quan estic fora, tinc moltes hores de soledat que aprofito per estudiar, per tenir dist¨¤ncia amb el propi estudi, tot i que sempre hi estic en contacte.

P. ?Com afecta aix¨° a la manera de projectar?.

R. Intento entendre al client i adaptar-me al que demana i al context. No vaig a imposar res. La resposta ve condicionada a la pregunta. Ara el valor del mercat sembla que est¨¤ per sobre de tot, i com que els arquitectes a vegades intenten respondre a aquest mercat abstracte i ¨²nic en lloc de a les particularitats, la cultura es penalitza i tot s'iguala i es banalitza. Per¨° ¨¦s la particularitat all¨° que marca la difer¨¨ncia.