?tica i ¨¨pica de la guerra

La ins¨ªgnia roja del coratge

Stephen Crane.

Traducci¨® de Maria Iniesta Agull¨®

Edicions de 1984

Barcelona, 2005. 173 p¨¤gines

La hist¨°ria de la guerra es divideix, b¨¤sicament, nom¨¦s en dues parts, separades per la invenci¨® de la p¨®lvora i la seva progressiva utilitzaci¨® a Europa a partir del segle XIV, i m¨¦s exactament a partir del seu ¨²s en l'ensulsiada dels murs de la ciutat de Pisa, l'any 1403. Abans de la p¨®lvora, l'¨²nica manera que els homes tenien de lluitar entre si -amb independ¨¨ncia de l'antiga polierc¨¨tica i tots els enginys i armes llanc¨ªvoles que ens puguem afigurar- era fer-ho cos a cos: un home, en el si d'un ex¨¨rcit o no, topava amb el seu enemic, i no tenia altre remei que acostar-se-li, a peu o a cavall, i estomacar-lo de la vora amb una llan?a, una espasa, una daga o el que fos: una fona i una pedra, mireu que poca cosa, en el cas de David, a la B¨ªblia. Despr¨¦s de la p¨®lvora, el que va fer-se ¨¦s una operaci¨® completament distinta: un home s'amaga darrere d'un parapet o darrere d'un arbre, veu treure el cap de l'enemic a una certa dist¨¤ncia, gran de vegades -la dist¨¤ncia o el cap-, i li engega un tret que el mata de la manera m¨¦s an¨°nima: ni la v¨ªctima sap d'on ha vingut aquell tret, ni el contrincant ha hagut de preocupar-se, com als bons temps del feudalisme, de lliurar a l'avan?ada cap carta ni de batalla ni de presentaci¨®. En suma: amb la p¨®lvora neix la guerra com a dissimulaci¨®, inf¨¤mia, engany, covardia i tra?doria. L'enorme dignitat que tenia la guerra per als grecs o els romans -dos cossos entrelligats mesurant directament les seves forces, dient-s'ho tot a la cara i ensumant la inc¨°moda suor de l'altre- o la que encara va tenir durant tota l'Alta Edat Mitjana i part de la Baixa, es transforma en un acte de tremenda vilesa.

En aquest marc -mai assenyalat per la cr¨ªtica, cosa que costa d'entendre, tan perspica?os que sempre van ser els cr¨ªtics nord-americans- es situa aquest llibre de Stephen Crane, un dels fundadors de la novel¡¤la contempor¨¤nia americana -Faulkner o Hemingway li devien moltes coses-, La ins¨ªgnia roja del coratge, de 1895, que narra uns quants episodis de la batalla de Chancellorsville, el maig de 1863, entre els ianquis i les forces del sud dels Estats Units, durant la guerra civil. Un jove dit Henry Fleming deixa la mare i el seu ofici de ramader per unir-se, amb un esperit ¨¨tic molt ben subratllat en el llibre, a les forces dels ianquis. Entra en guerra i succeeix, immediatament, que aquesta eticitat subratllada no troba correspond¨¨ncia amb cap g¨¨nere d'epicitat. Les raons que van moure Fleming a allistar-se s¨®n carregades de moral, per¨° all¨° que veu al camp de batalla i all¨° que ell mateix hi fa, oblidant el seu ¨ªmpetu inicial, es troba desprove?t de tota grandesa. A la primera avinentesa que se li presenta complicada, Fleming gira cua, s'amaga en un bosc, i nom¨¦s torna al regiment quan ha quedat enrere l'estendard dels enemics i el perill m¨¦s insalvable. Nom¨¦s per aquesta ra¨®, en una naci¨® que no va despertar al patriotisme fren¨¨tic fins despr¨¦s de la guerra civil -patriotisme ferotge que legitima, encara avui dia, les actuacions m¨¦s mesquines emparades en la puixan?a militar-, nom¨¦s per aix¨° que hem dit, la novel¡¤la de Crane va ser titllada, de seguida, d'antipatri¨°tica i desaconsellable. Per aquesta mateixa ra¨®, en canvi, un novel¡¤lista que coneixia tan b¨¦ els ressorts m¨¦s secrets, els morals i els immorals, que s'amagaven darrere una guerra, Joseph Conrad, va considerar aquest llibre una obra mestra.

En aquest article ens quedarem a mig cam¨ª entre l'una i l'altra consideraci¨®. ?s cert que "Flem", aix¨ª li diuen, demostra de bon comen?ament una covardia evident¨ªssima al camp de batalla, i que aix¨° sembla derivar, en part, del car¨¤cter gaireb¨¦ c¨°mic -vull dir, a l'extrem oposat de la dignitat ¨¨pica de la guerra tradicional- del tipus de lluita entre dos ex¨¨rcits armats amb fusells i pistoles. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que la seva progressiva transformaci¨® en un abanderat atrevit i lloat pels seus superiors es produeix amb una manca de l¨°gica notable. Aneu a saber, ¨¦s clar, qu¨¨ li haurien dit a Stephen Crane si aquest protagonista jove de la seva novel¡¤la s'hagu¨¦s quedat al nivell de la perplexitat, fins i tot la pusil¡¤lanimitat, i no hagu¨¦s transformat Henry Fleming en l'ombra, nom¨¦s l'ombra, d'un heroi; o, per dir-ho m¨¦s b¨¦, en un covard redimit. Si Stendhal -de La cartoixa de Parma del qual sembla que Crane va treure la inspiraci¨® per a les primeres escenes de guerra d'aquesta novel¡¤la-, hagu¨¦s continuat l'argument del seu llibre esmentat pel cam¨ª de Waterloo, ¨¦s possible que hagu¨¦s deixat Fabrizio del Dongo en una posici¨® molt menys gloriosa. Per¨° ja se sap: el patriotisme de les barres i les estrelles, ja plenament consolidat quan Crane va escriure el llibre, feien del tot impossible acabar aquesta novel¡¤la de la mateixa manera que comen?a: i aquella contradicci¨® entre ¨¨tica i ¨¨pica que meravella al llarg de la primera meitat del llibre, sembla com si per for?a s'hagu¨¦s de resoldre conferint car¨¤cter ¨¨pic a una guerra que, pel sol fet de fer-se amb l'¨²s de la p¨®lvora, ja tenia una minvada justificaci¨® moral i cap grandesa d'epopeia.