Imatges silencioses

Gallifa

Miquel de Palol

Columna

Barcelona, 2006. 131 p¨¤gines

Amb les novel¡¤les de Miquel de Palol passa un fenomen que alegra i irrita al mateix temps: d'una banda ¨¦s un escriptor que fa que no hi hagi cap mena de dubte a l'hora d'entendre les paraules clares i transparents que es llegeixen sobre el paper, per¨° d'altra banda es fa dif¨ªcil desxifrar el contingut o l'objectiu del conjunt, el prop¨°sit no ja de l'autor sin¨® senzillament de la veu narradora, la manera que s'imposa per fer funcionar l'artefacte verbal que es col¡¤loca a les mans del lector. I aquest sempre acaba preguntant-se qu¨¨ ¨¦s en realitat el que est¨¤ llegint, i en alguns moments sempre s'acaba sospitant si el que t¨¦ al davant dels ulls ¨¦s un producte d'un comediant o, en el fons, una simple presa de p¨¨l. Irrita no accedir de seguida -o mai- als secrets o al codi desllorigador del nucli de la novel¡¤la, per¨° al mateix temps tamb¨¦ satisf¨¤ la incertesa emocionant que planteja el text i, tot sovint, es cau en la idea de pensar que una novel¡¤la de Miquel de Palol provoca una experi¨¨ncia de perplexitat semblant a la que apareix quan alg¨² ensenya una m¨¤quina nova mai no vista, un electrodom¨¨stic ultramodern, o una sofisticada c¨¤mera digital sense instruccions d'¨²s. En una confer¨¨ncia titulada El punt de vista com a tra?a del territori, Palol recorria a un article de Susan Sontag que distingia entre els narradors que basaven la seva literatura en la introspecci¨® psicol¨°gica per esbrinar les motivacions i el conflicte dels personatges, i els narradors que operaven amb un sistema antipsicol¨°gic i des del menyspreu dels car¨¤cters dels personatges, amagant enigm¨¤ticament el seu ordre i el seu significat. Els primers utilitzarien l'an¨¤lisi eloq¨¹ent com a eina narrativa, mentre que els segons serien partidaris de la imatge silenciosa que requereix la participaci¨® activa del lector.

Miquel de Palol, evidentment, milita en l'¨²ltima posici¨® des d'El jard¨ª dels set crepuscles i, en aquesta segona s¨¨rie novel¡¤l¨ªstica, Exercicis sobre el punt de vista -on sembla reduir-se l'embardissament verbal, l'exploraci¨® estil¨ªstica i la complexitat de la forma en favor de la lleugeresa i la velocitat narrativa-, i de la qual Gallifa n'¨¦s el tercer lliurament, s'insisteix en aquest estil d'entendre la pr¨¤ctica liter¨¤ria. Gallifa ¨¦s, en primer lloc, una novel¡¤la curta que sembla endinsar-se dins dels par¨¤metres del g¨¨nere costumista. Les an¨¨cdotes que generen el text s¨®n d'una trivilitat enorme: una noia que treballa en una editorial coneix gaireb¨¦ al mateix temps dos homes i dubta entre decidir-se per l'un o per l'altre. Els escenaris de l'acci¨® es van repetint ritualment: actes socials i festes, actes sexuals a la casa de la noia o en hotels, i an¨¨cdotes de feina a l'editorial. I des del fons, va emergint com una expectativa misteriosa una trobada del grup d'amics a Gallifa, un poble de la costa, una reuni¨® que sembla estar dirigida o condicionada per alguna mena de secret mai no revelat, com si hi plan¨¦s pel damunt algun signe de caire inici¨¤tic. Miquel de Palol opta per les imatges transparents i mudes, per la successi¨® d'episodis clars per¨° que l'un rere l'altre creen una sensaci¨® de misteri irresoluble perqu¨¨, al capdavall, el que fa ¨¦s silenciar els elements significatius, ometre el centre de la hist¨°ria i mostrar tan sols la punta de l'iceberg per originar el cabdal d'atenci¨® necess¨¤ria. El que passa ¨¦s que no seria gens forassenyat preguntar-se si l'autor coneix o ignora els fets que amaga o, dit d'una altra manera, preguntar-se si al darrere de la hist¨°ria evident hi ha alguna seq¨¹¨¨ncia oculta m¨¦s enll¨¤ de la proclamaci¨® d'uns indicis que potser nom¨¦s serveixen pel contrari del que aparenten, ¨¦s a dir, uns indicis desorientadors. Sigui com sigui, Gallifa ¨¦s un text que intriga i que, dins de la seva aparent simplicitat, amb la seva prosa r¨¤pida i descurada com si el fet de l'escriptura represent¨¦s algun tipus de mol¨¨stia per l'autor, m¨¦s centrat en configurar laberints inexpugnables que no pas en la persecuci¨® d'un ritme equilibrat, aconsegueix encuriosir mentre maltracta al lector amb la seva meditada opacitat.

S'ha d'agrair a Miquel de Palol la const¨¤ncia amb qu¨¨ es dedica a inventar maldecaps est¨¨tics per als lectors, per¨° tamb¨¦ se li aplaudiria que invert¨ªs una mica m¨¦s de temps en la voluntat de l'estil i que en el pr¨°xim t¨ªtol de la s¨¨rie els grinyols de la prosa no es deixessin escoltar amb tanta insist¨¨ncia. D'alguna cosa d'aix¨° en deu ser conscient Palol i, en aquest sentit, com una mena de justificaci¨® per la poca elaboraci¨® verbal, es podrien entendre la tria de les paraules de Lewis Carroll amb qu¨¨ es tanca la novel¡¤la: "Tinc pressa, tinc pressa...".