Una fuga per recordar

La gran evasi¨®

Xavier Montany¨¤

Ara Llibres

Barcelona, 2006. 208 p¨¤gines

Ja fa temps que Xavier Montany¨¤ (Barcelona, 1961) ha demostrat tenir una bona m¨¤ per al reportatge, sigui a la televisi¨®, buscant la immediatesa de les imatges, o per escrit, fiant-ho tot a la paraula. Fa la impressi¨® que quan a Montany¨¤ li interessa un tema, no para fins a investigar-lo a fons i fins a trobar la manera m¨¦s efica? de narrar-lo. Ho va demostrar amb els treballs televisius Granados y Delgado. Un crimen legal i Winnipeg, palabras de un exilio, i tamb¨¦ amb el llibre Pirates de la llibertat. Pel que es pot veure en aquest nou llibre, La gran evasi¨®, l'aposta de Montany¨¤ continua, encara que en aquest cas la hist¨°ria tingui ben poca relaci¨® amb Catalunya.

Fa la impressi¨® que La gran evasi¨® ¨¦s un interessant reportatge que ha sortit d'una hist¨°ria anterior, la del Winnipeg. En aquell vaixell, enviat pel poeta Pablo Neruda, van arribar a Xile el setembre del 1939 molts exiliats catalans que buscaven un nou m¨®n que els acoll¨ªs despr¨¦s de la desfeta de la guerra. Entre aquells exiliats hi havia Carmen Arias, una comunista que es va quedar a viure a Xile i que va tenir uns fills que, com ella i com el seu marit, es van comprometre amb l'esperit de l'esquerra revolucion¨¤ria. Un dels fills, Rafael Pascual, va ser precisament un dels quaranta-nou presos pol¨ªtics que el 1990 es van escapar, en una espectacular fugida, de la Pres¨® P¨²blica de Santiago de Xile, on la dictadura de Pinochet els havia confinat.

Aquesta ¨¦s, doncs, una hist¨°ria que podr¨ªem qualificar de segona generaci¨®. Si a Winnipeg tocava explicar una hist¨°ria solid¨¤ria del 1939, aqu¨ª arriba el torn d'ocupar-se d'un tema molt m¨¦s recent que, en certa manera, mostra la vig¨¨ncia del comprom¨ªs en la generaci¨® seg¨¹ent i que enlla?a amb el present immediat. La recent arribada a la presid¨¨ncia de Xile de la socialista Michele Bachelet hauria de servir per tancar aquesta ferida encara oberta, ja que s¨®n molts els exiliats per culpa d'aquella fugida que encara no poden tornar al seu pa¨ªs.

La manera com est¨¤ narrada La gran evasi¨® , amb una estudiada estructura, ¨¦s impecable. En la primera part, "L'atemptat", Montany¨¤ narra l'intent d'assasinar el general Pinochet, el 7 de setembre de 1986, per part d'un grup de militants del Frente Patri¨®tico Manuel Rodr¨ªguez (FPMR), bra? armat del Partit Comunista Xil¨¨. El pla, centrat en una zona de Xile coneguda com El Caj¨®n de Maipo, s'explica d'una manera ben detallada. Sabem, per exemple, com arriben les armes a la costa nord de Xile, com es prepara minuciosament l'operaci¨®, com els militants fan un t¨²nel per col¡¤locar els explosius sota la carretera per on ha de passar el cotxe del dictador, com fan aturar la caravana... i com l'atemptat acaba fracassant i provocant una forta repressi¨®.

Despr¨¦s d'aquest inici de ritme cinematogr¨¤fic, Montany¨¤ es concentra en "L'abans i el despr¨¦s de l'atemptat", amb un rep¨¤s de la hist¨°ria del FPMR i amb cap¨ªtols sobre la introducci¨® d'armes al pa¨ªs, sobre les relacions entre els Estats Units i Xile i sobre la implacable venjan?a de Pinochet. A la tercera part, un cop disposem de la documentaci¨® adequada, Montany¨¤ recupera el ritme cinematogr¨¤fic per narrar de manera detallada la fuga de la Prisi¨®n P¨²blica organitzada pels activistes pol¨ªtics. Tot ¨¦s tant de cinema que fins i tot s'esmenta la pel¡¤l¨ªcula titulada La gran evasi¨®, protagonitzada per Steve McQueen, que d¨®na t¨ªtol al llibre i idees als protagonistes. La difer¨¨ncia, per¨°, ¨¦s que all¨¤ tot era ficci¨® i aqu¨ª manava la dura realitat.

El 29 de gener del 1990, la nit de la gran evasi¨®, queda reflectida a les p¨¤gines del llibre com una nit memorable en qu¨¨ gaireb¨¦ tot va sortir com havien planejat els fugats. Queda un tema pendent, per¨°, que ¨¦s del que tracta l'¨²ltim cap¨ªtol del llibre. Aquest ¨¦s el tema de la reinserci¨® d'uns fugats que encara ara, disset ants despr¨¦s del retorn de la democr¨¤cia a Xile, no poden tornar al seu pa¨ªs. ?s, sens dubte, un tema pendent de la democr¨¤cia xilena, una hist¨°ria que encara s'ha de tancar.