Viatgers

Lluny

Marcel Riera.

Pr¨°leg d'?lex Susanna

Viena

Barcelona 2006. 64 p¨¤gines

Contes d'Ise

An¨°nim.

Traducci¨® de Jordi Mas

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Barcelona, 2005. 208 p¨¤gines

Un viatger es despla?a sovint de ciutat en ciutat. Anota all¨° que veu, per¨° tamb¨¦ all¨° que sap, i all¨° que sent. Despr¨¦s procura comprimir-ho en una estampa po¨¨tica: una descripci¨® on la tensi¨® dels elements de la llengua evoqui tot all¨° que ha passat pels seus ulls, i pel seu cap, i les emocions que li ha provocat. Del viatger poeta en sabem poc: es diu Marcel Riera (Badalona, 1956), i sembla que aquest ¨¦s el primer llibre que publica. ?s molt probable, per¨°, que n'hagi escrit d'altres, o que hagi escrit i llegit molts versos, perqu¨¨ ens parla de Joseph Brodsky, d'Edna O'Brien, cita Milosz i el Matthew Arnold de "Dover Beach", i als poemes hi apareixen Balthus, Henry Moore o la "Vista de Delft". El m¨®n, doncs, de la cultura. Com un observador pretesament imparcial, gaireb¨¦ sempre en tercera persona, cada indret ¨¦s per a Marcel Riera un motiu de meditaci¨®, una instant¨¤nia que aplega el sentit del lloc, el sentit de la hist¨°ria, i el sentit de la llengua. Una llengua que es construeix en la frase llarga, acumulant el pensament i les imatges. A "Brodsky al moll" no sabem si la imatge ¨¦s una imatge real que recorda una imatge vista, o si els personatges voldrien fondre's en una foto antiga en qu¨¨ el poeta allarga la m¨¤ per acaronar el dors d'un gos prop de l'aigua. Instants visuals que rescaten instants de la ment, de les lectures, de l'aprenentatge cap a la cultura: el dolor que alg¨² va sentir un dia nom¨¦s ¨¦s recompensat pel nostre pensament -la nostra lectura- d'avui. Un cementiri de la Primera Guerra Mundial, a Flandes, ens parla de les marees de la hist¨°ria encapsulades en el dring d'una campana que ja nom¨¦s escolten els morts (i, ¨¦s clar, la veu que ens parla, i nosaltres, els seus lectors), de la mateixa manera com la claror al darrere de les portes i de la muralla de Delft ve "d'un punt que l'extrem d'un pinzell va tra?ar". La vida passada es reconstrueix un moment amb la vida present de l'art, o amb la vida, colorista, gaireb¨¦ insultant, dels pr¨¦ssecs i les s¨ªndries a peu de carretera al costat d'un antic camp nazi d'extermini. Riera copsa amb pulcritud i intenci¨® el detall, i el fa significatiu, i els seus poemes es llegeixen com un acompanyament seri¨®s i entenimentat, ric, per la vella Europa.

Molt m¨¦s vella i m¨¦s llunyana ¨¦s la perip¨¨cia dels Contes d'Ise, presentats i tradu?ts per Jordi Mas. Els Contes d'Ise s¨®n una recopilaci¨® tradicional japonesa, basada possiblement en ordenacions tem¨¤tiques i biogr¨¤fiques de textos d'autors diversos, que degu¨¦ assolir la seva forma actual al segle X. Com se'ns diu a la introducci¨®, el motlle literari ¨¦s el de "contes sobre poemes", amb fragments de prosa que expliquen la composici¨® del poema i les seves circumst¨¤ncies, no sempre de manera real, per¨° buscant l'equilibri indissoluble entre prosa i poesia. El conjunt ofereix una mena d'aplec divers on destaca una de les figures emblem¨¤tiques d'aquesta tradici¨®, Ariwara Narihira, nat el 825, exemple hist¨°ric de cortes¨¤ i de poeta que retorn¨¤ a l'idioma japon¨¨s una funci¨® liter¨¤ria que abans havia estat dominada pels models -i fins i tot per la llengua- xinesos. Tot aix¨° en una societat molt preocupada per l'est¨¨tica i les formes del tracte, que constitu?en una clau decisiva en l'ascens social. La poesia, en aquest mitj¨¤, era una eina, una activitat, imprescindible. El fet que les dones poguessin emprar el japon¨¨s per expressar-s'hi i que moltes comunicacions incloguessin un poema com a excusa formal, va donar volada i prestigi a aquestes delicades escenes liter¨¤ries. Jordi Mas apunta algunes de les claus hist¨°riques i socials per llegir-les millor: les maneres d'establir contactes socials, el concubinatge, les pressions matriarcals al palau... Els poemes s¨®n petites joies, i el m¨®n que hi endevinem al darrere, pura fascinaci¨®, encara, per "l'orient". Al text "La marxa de la primavera" se'ns explica com, a la mort d'una de les esposes de l'emperador, moltes persones van portar ofrenes que van penjar de les branques dels arbres davant del temple. De sobte, tantes ofrenes, feien la impressi¨® que el bosc lluny¨¤ s'hagu¨¦s acostat. Un capit¨¤ demana que en facin versos; i el cap de l'estable recita un poema senzill, commogut (p. 122). A mil anys de dist¨¤ncia, jo mateix, lector, hi veig per un moment un altre bosc, el bosc de Macbeth, esdevingut una ofrena amable. Per¨° tamb¨¦ veig la tradici¨® liter¨¤ria que ajunta mort i natura per anunciar una premonici¨®, i hi veig una primavera avan?ada a les ofrenes que pengen de les branques, i una vida -com una primavera- que marxa abans d'hora. En els grans viatges i en els petits, la poesia ¨¦s com una nota solit¨¤ria que ens acompanya i que se'ns queda gravada.