Imatges exultants

Pioneras de la

fotograf¨ªa de vanguardia

Galeria Manuel Barbi¨¦

Consell de Cent, 321,

Barcelona.

Fins al 30 de juny

Tocado para

la poes¨ªa

Sara Huete

Galeria Alonso Vidal

Fontanella, 13, s¨°tan,

Barcelona.

Fins al 31 de maig

Pensem en un m¨®n sense imatges. O millor, un m¨®n sense la meitat de les imatges. ?Pot existir una hist¨°ria de les imatges dominada per una sola perspectiva? ?Una perspectiva masculina que s'imposa a una altra de femenina? Pensem. ?S¨®n pertinents aquests essencialismes en l'art, avui? Serveixi aquest apunt literari per indagar en el que significa la mirada d'un "altre" i en el proc¨¦s de codificaci¨®, significaci¨® i funcionament simb¨°lic de la imatge en una determinada cultura, que pot posar-se en evid¨¨ncia gr¨¤cies a l'exist¨¨ncia d'una mirada diferent, aliena i no codificada. En el seu llibre La gota d'or, Michel Tournier descriu el moment en qu¨¨ Idriss, un jove bereber que viu en un oasi del desert, ¨¦s sorpr¨¨s per una francesa rossa que li fa una foto. Aquella dona promet enviar-li un cop torni al seu pa¨ªs, i el bereber, ingenu, comen?a a esperar. Passa el temps. La imatge que no arriba l'empeny a fer un viatge a Par¨ªs a fi de recuperar el seu retrat. En un temps molt curt, un home "sense imatges" es veu ficat en un m¨®n dominat per la iconofilia. A trav¨¦s del viatge d'Idriss -una empresa d'aprenentatge del codi visual i de construcci¨® del sentit- Tournier descriu la magnitud i complexitat del paper de la imatge en la cultura.

Que la concepci¨® dominant de la mem¨°ria fotogr¨¤fica sigui masculina no significa que no hi hagi hagut grans fot¨°grafes, dotades, per utilitzar un terme benjamini¨¤, d'un altre tipus d'"inconscient ¨°ptic", que s'allunyen de la certesa d'all¨° conegut per plantejar-se reptes de la imaginaci¨®.

Rere la "lent femenina" hi havia grans creadores -segons relata la cr¨ªtica Victoria Combalia- sobretot durant els anys vint i trenta, a Fran?a, un pa¨ªs on la dona no va poder votar fins a 1944 i on les pintores i escultores es comptaven amb els dits de la m¨¤: Dora Maar, Lee Miller, Claude Cahun, Denise Bellon, Ivonne Chevalier, Juliette Laserre, Nora Dumas, Gis¨¨le Freund, Lisette Model...

Laurice Albin Guillot va arribar a ser directora dels Arxius Fotogr¨¤fics d'Art i Hist¨°ria i fundadora, el 1932, de l'Associaci¨® d'Artistes Fot¨°grafs. La majoria d'aquestes creadores compartien estudi amb els seus col¡¤legues masculins, lluitant amb les mateixes armes i empenta. Per¨° algunes varen acabar dedicades a altres disciplines, m¨¦s o menys personals: Marianne Breslauer abandona la c¨¤mera el 1950 per convertir-se en marxant d'art; Rogi Andr¨¦ es passa als pinzells, igual que Dora Maar; i Lee Miller posa fi a la seva carrera per acomodar-se a una vida pl¨¤cida de mestressa de casa, al costat del seu marit, el cr¨ªtic Roland Penrose.

Una exposici¨®, comisariada per Victoria Combalia per a la sala Manuel Barbi¨¦, reuneix part de tota aquella "mem¨°ria" femenina contra l'entropia del present. Tiratges d'¨¨poca de factura impecable, com els que Ergy Landau va treure de la jove i atl¨¨tica jueva russa Assia; o la imatge aconseguida per Ivonne Chevalier, on es veu a una moderna Ofelia mig ofegada en el Sena descrivint "un desconcertant i t¨ªmid somriure"; Dora Maar a Barcelona, als voltants del Mercat de la Boqueria; in¨¨dits, els collages de Florence Henri; els efectes de llum i ombra sortits de la c¨¤mera de Laure Albin Guillot, els autorretrats d'Annelise Kretschmer, Germaine Krull i Ilse Bing; els picats de marianne Breslauer o l'elegant¨ªssim Duchamp captat per Denise Bellon. En definitiva, les imatges sortides de la c¨¤mera d'aquestes artistes, lluny d'integrar una percepci¨® natural del m¨®n, s'han de veure com a manifestacions d'una proposta de realitat.

M¨¦s elaborades, les "fotografies constru?des" de Sara Huete tenen m¨¦s a veure amb el que per a Kandinsky representava el tub de pintura: simplement "poesia", s¨ªmbol d'all¨° no realitzat, promesa de potencialitat, la imatge com a ¨¦sser exultant, solemne, f¨¨rtil, que viu una vida pr¨°pia, independent, Sara Huete "anomena" al crear una imatge, denomina -designa, ¨¦s el poder 'de¨ªtic' o indicial de la fotografia- al poeta a trav¨¦s d'un fragment de la seva obra -Antonio Gamoneda, Garcilaso, Quevedo, Flaubert, Tolstoi- o simplement opera en una voluntat de ficci¨®, entre la ironia i el joc de paraules. No hi ha l¨ªmit en aquest petit univers "na?ficat", carrolli¨¤, en el qu¨¨ hi caben tot tipus d'esp¨¨cies protegides pel vers, emmarcades en fotografies que volen ser continu?tat de la realitat, i no representacions d'aquesta. Metonimia contra met¨¤fora. O Tocados para la poes¨ªa.