Rebuig de la psicoan¨¤lisi

Las resistencias contra el psicoan¨¢lisis. Obras Completas, vol. VII

Sigmund Freud.

Traducci¨® de Luis L¨®pez-Ballesteros

Biblioteca Nueva

Madrid, 1974 i seg¨¹ents. P¨¤gines 2801-2807

El cent-cinquant¨¨ aniversari del naixement de Sigmund Freud ha portat, com era d'esperar, manifestacions d'un i d'altre signe sobre la descoberta te¨°rica d'aquest metge, humanista, aficionat a l'arqueologia, les lletres i les arts, una de les mentalitats m¨¦s originals i de m¨¦s geni de tot el segle XX: la primera publicaci¨® d'import¨¤ncia de Freud, La interpretaci¨® dels somnis, porta el peu d'impremta de 1900, encara que es va editar l'any 1899. Freud donava a entendre, amb aquesta coqueteria, que un nou cicle, un nou saeculum, un temps hist¨°ric nou s'obria pel que fa a l'an¨¤lisi de determinats processos mentals, gaireb¨¦ tots els que es troben lligats a la vida del que, entenent-nos tots perfectament, anomenem l'"esperit".

El dia 7 d'aquest mes i d'aquest any, aquest diari imprimia un editorial gaireb¨¦ ins¨°lit per la seva imparcialitat, la seva prud¨¨ncia i, molt especialment, el seu respecte per all¨° que el mateix Freud no va gosar mai anomenar una nova "ci¨¨ncia", sin¨®, simplement, una "teoria" del subjecte, una pr¨¤ctica cl¨ªnica basada en la paraula, i fins i tot -aix¨ª ho hem descobert m¨¦s tard, al llarg dels anys- una teoria de la hist¨°ria, de la literatura, de l'art, de les m¨¦s diverses formacions socials i molts altres fen¨°mens. La distinci¨® entre un estatut cient¨ªfic i un de solament te¨°ric, clarament exposada en l'obra del mateix Freud, portava l'editorialista a recon¨¨ixer -cosa avui m¨¦s ¨°bvia que mai, quan els psicof¨¤rmacs s'han posat tant de moda- que la teoria freudiana es trobava "temer¨¤riament exposada a la cr¨ªtica professional".

I aix¨ª va ser. Dos dies despr¨¦s d'aquest editorial, un catedr¨¤tic (pla?a de funcionari que sempre li va ser negada a Freud pels seus col¡¤legues vienesos) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona publicava a la secci¨® de Cartes al director del mateix diari un escrit en qu¨¨, entre altres coses, es llegia: "els qui dediquen la seva vida a investigar cient¨ªficament com funciona el cervell i com organitza la ment i el comportament deuen sentir-se profundament decebuts per aquest editorial". Acabava preguntant-se: "?Qu¨¨ pensarien els astr¨°noms moderns si, de sobte, EL PAIS reivindiqu¨¦s les meravelles de l'astrologia! Qui ens mira l'any 2006 no ¨¦s Freud, sin¨® [Ram¨®n y] Cajal." Nom¨¦s dir¨¦ de passada que els f¨ªsics i els matem¨¤tics m¨¦s conspicus dels nostres dies no han fet mai cap escarafall respecte al principi d'Arqu¨ªmedes o el teorema de Pit¨¤goras -quan una teoria queda prou fonamentada, ja val per sempre m¨¦s; noves teories no invaliden per for?a les antigues-, per¨° deixem aix¨° de banda.

La pol¨¨mica no es va aturar amb aquest carta, molt educada per cert, i una psicoanalista i psiquiatra (doble professi¨® que hauria de fer parar l'o?da al catedr¨¤tic) anomenada Clara Bard¨®n, publicava, a la mateixa secci¨® epistolar, el dia 10 de maig, un escrit de resposta a la carta del professor, en qu¨¨ comen?ava congratulant-se que aquest diari hagu¨¦s tingut l'encert de publicar l'editorial al¡¤ludit: "Sota aquest t¨ªtol [Freud nos mira] llegeixo, amb grata sorpresa, les primeres paraules sensates en un editorial del seu peri¨°dic sobre la psicoan¨¤lisi". I argumentava, m¨¦s endavant, que la m¨¦s gran i innovadora aportaci¨® de Freud a l'estudi de la ment, els instints, les passions i l'esperit es trobava en el fet que Freud consider¨¦s, contra una tradici¨® t¨°picament positivista que abra?a tota la segona meitat del segle XIX, que els ¨¦ssers humans ens trobem "travessats pel llenguatge": travessats per ell, constitu?ts en ell, essencials en el si d'aquest element preci¨®s, del tot desconegut per a tota la resta d'esp¨¨cies animals del m¨®n sencer (cosa que no pot dir-se, ¨¦s veritat, respecte a la universal i indubtable constituci¨® del sistema nervi¨®s dels ¨¦ssers vius que en tenen, descoberta per Ram¨®n y Cajal al carrer del Notariat de Barcelona, que barreja indiscriminadament, ¨¤dhuc cient¨ªficament, els homes amb les rates, les dones amb els ximpanz¨¦s, les criatures amb els elefants, i els ancians amb les formigues: tots tenen neurones, tots coneixen els mecanismes de la sinapsi neuronal, i quasi tots els animals que hem dit poden patir, amb s¨ªmptomes id¨¨ntics, un hematoma subdural, una meningitis o un tumor al cervell). Clara Bard¨®n encara comentava que la psicoan¨¤lisi "¨¦s una ¨¨tica del subjecte", refermava el lloc de la paraula en la cl¨ªnica anal¨ªtica - "In principio erat Verbum", i va ser el verb que es va fer carn, no al rev¨¦s- i acabava afirmant, amb rotunda certesa estad¨ªstica, que "cada dia hi ha m¨¦s gent que desitja ser tractada com un subjecte en comptes de com un conjunt de neurones afectades per d¨¨ficit o exc¨¦s de serotonina".

Cap de les dues cartes no ens hauria d'estranyar, i les dues troben resposta en un fam¨®s article del mateix Freud de l'any 1924: "Les resist¨¨ncies contra la psicoan¨¤lisi". Quan ja portava un quart de segle de difusi¨® i de rebombori, Freud va veure's obligat a defensar-se contra les cr¨ªtiques dels seus detractors afirmant com era freq¨¹ent en la hist¨°ria de la ci¨¨ncia que "les innovacions [s¨®n] rebudes amb pertina? i intensa resist¨¨ncia". I afirmava, una mica m¨¦s endavant: "Fins i tot els psiquiatres, l'atenci¨® dels quals es veu assetjada pels fen¨°mens ps¨ªquics m¨¦s extraordinaris, no es mostraven disposats a considerar els s¨ªmptomes de les neurosis hist¨¨riques amb detall, conformant-se a classificar el bigarrat quadre de les exterioritzacions m¨°rbides i a reduir-les, sempre que fos possible, a factors pat¨°gens som¨¤tics, anat¨°mics o qu¨ªmics. En aquesta ¨¨poca materialista -o, m¨¦s ben dit, mecanicista- la medicina va fer progressos magn¨ªfics, per¨°, aix¨° no obstant, va ignorar cegament el m¨¦s excels i dif¨ªcil dels problemes que planteja la vida". No content a afirmar, m¨¦s endavant, que la psicoan¨¤lisi "ha implantat un elevat ideal de moralitat" -cal no oblidar la filiaci¨® jueva de Freud, com ell mateix va fer-ho al final de l'article que estem comentant, no fos cas que tots els mals li haguessin comen?at, a aquesta teoria, pel simple fet que el seu fundador era de la ra?a d'Abraham i Mois¨¨s-, Freud va afegir que, si hi havia enemics de la seva obra i si s'havia tirat una cortina de fum sobre les seves teories, aix¨° era fruit de la pura "hipocresia cultural", a m¨¦s de la din¨¤mica mecanicista-positivista que la ci¨¨ncia, amb car¨¤cter certament necessari, sempre ha posse?t. I quasi acabava l'article amb aquestes paraules: "Les fortes resist¨¨ncies contra la psicoan¨¤lisi no eren, doncs, d'¨ªndole intel¡¤lectual, sin¨® que procedien de fonts afectives: aix¨° permetia explicar el seu apassionament i la seva falta de l¨°gica".

Avui, quan han passat tres quarts de segle d'aquestes paraules i cent-cinquanta anys del naixement de Freud, ens fa l'efecte que els seus detractors ja ni tan sols es troben encegats pels aven?os de la neuroci¨¨ncia o de la psicobiologia: es troben, endem¨¦s, subjectes a uns interessos gremials inconfessables i a un desprestigi, molt postmodern per cert, de les ci¨¨ncies de l'esperit i de la vida intel¡¤lectual agafada com un tot. Es troben, en suma, tan allunyats de l'ess¨¨ncia verbal dels ¨¦ssers i les societats humanes, que gaireb¨¦ sorpr¨¨n que es prenguin la mol¨¨stia d'escriure cartes al director, ja que, tal mol¨¨stia, utilitzar el llenguatge, no se la prenen mai a l'hora d'atendre un pacient amb problemes que cap pastilla no guarir¨¤ mai.