¡®La majordoma¡¯: La mirada trista de la daina

Si el Heartbreak Hotel t¨¦ la millor ac¨²stica de Barcelona s¡¯ha de dir i no passa res. Aquest teatret del barri de Sants ¨¦s el temple de la paraula i del silenci. Ja ens ho van demostrar amb L¡¯home de teatre, la proposta que va inaugurar la sala, i ara ho han corroborat amb La majordoma. El nou mon¨°leg de Josep Maria Mir¨® funciona, i de quina manera, en un espai com aquest: dimensions humanes, proximitat i atenci¨® al detall. Les pauses curtes o llargues agafen dimensions metaf¨ªsiques quan gaireb¨¦ podem sentir els nostres els nostres propis pensaments. I els de l¡¯int¨¨rpret que tenim al davant.

Mir¨® ens presenta la segona part de la seva ¡°Trilogia de l¡¯epifania¡± (despr¨¦s d¡¯El cos m¨¦s bonic que s¡¯haur¨¤ trobat mai en aquest lloc): aquesta ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una dona que apareix per explicar-nos com va fugir. Tot recau sobre les espatlles de Rosa Renom, que amb aquest muntatge es confirma com una de les grans actrius de Catalunya. No ¨¦s que no ho sab¨¦ssim: interpretant textos de Bernhard, Stoppard, Goldoni o Wilder ens ha encisat, per¨° ¨¦s que el que fa en aquest muntatge ¨¦s estratosf¨¨ric. La protagonista narra, mitjan?ant una verborrea gaireb¨¦ patol¨°gica, la seva vida passada i present, i aix¨° ho fa en un espai buit, sense escenografia, ni m¨²sica ni objectes de cap tipus. Teatre en estat pur, sense distraccions.

El text de Mir¨® parla de dolor, fugida i viol¨¨ncia, i agafa la figura d¡¯una majordoma de parr¨°quia com a s¨ªmbol d¡¯abnegaci¨®. La proposta de direcci¨® de l¡¯autor ¨¦s radical: nom¨¦s la llum tenebrista (caravaggiesca, a estones) de Xavier Albert¨ª dona matisos a l¡¯espai. Rosa Renom va de negre rigor¨®s (vestuari d¡¯Albert Pascual) i s¨®n les seves paraules, els seus punts i les seves comes, els que construeixen el temple. Aquesta dona ¨¦s mare i esposa, per¨° tamb¨¦ v¨ªctima i botx¨ª, b¨°rnia i fugitiva, muda i amazona. El text de Mir¨® peca, de vegades, d¡¯obrir massa comportes: quan el personatge diu el que pensa l¡¯autor hi ha el perill de caure en la columna d¡¯opini¨®. Per¨° la interpretaci¨® de Renom i la solidesa de la proposta s¨®n robustes, i aquesta funci¨® ho aguanta tot. La majordoma necessita una gran actriu, i Rosa Renom ¨¦s capa? de mostrar la fortalesa i la por de la mirada de la daina en una mateixa frase.