Mainada, patuleia

L'any 1998, quan va morir el cantant i artista infantil Torrebruno, despr¨¦s d'un atac de cor fulminant, els homenatges sentits dels seus amics van alternar-se (sense cap pudor) amb algunes bromes negres sobre la seva baixa estatura. Quina vida m¨¦s desagra?da, la dels animadors infantils! Anys i anys d'arrencar rialles i complicitats, de lluitar contra aquella vergonyeta, i el primer que fan els nens i nenes, quan entren a l'edat del 'pavo', ¨¦s espolsar-se els records amb una crueltat absoluta, perqu¨¨ de sobte els semblen rid¨ªculs i desfasats. M¨¦s endavant, alguns adults ressagats segueixen cultivant aquestes formes de la puerilitat -i aix¨° ja ¨¦s m¨¦s incomprensible.

Sense arribar als sarcasmes que provocava Torrebruno, en una altra ¨¨poca i amb uns altres continguts la mort del cantant catal¨¤ Xesco Boix-es va su?cidar el 1984, als 38 anys d'edat- tamb¨¦ va provocar alguns comentaris. Em refereixo sobretot a la meva generaci¨®, a les criatures que als anys setanta el vam veure i escoltar en espectacles infantils a l'aire lliure. L'¨¨poca es portava l'oli. Eren anys en qu¨¨ les reivindicacions pol¨ªtiques es barrejaven amb el folklore, anys de focs de camp i misses 'progres' a l'aire lliure, de capellans amb texans i adhesius del "Nuclear no, gr¨¤cies". Anys en qu¨¨ ressorgien paraules catalanes en des¨²s, com 'mainada' o 'patuleia', i els dissabtes mir¨¤vem Terra d'escudella a la televisi¨®. En aquest magma de pana, xiruca i farigola, rere un tel de pel¡¤l¨ªcula s¨²per 8 vella, va sobresortir el talent com a cantautor i amic dels nens d'en Xesco Boix. En certa manera el documental Noms, de dimarts passat a la nit, a TV-3, va ajudar a restituir una part essencial del personatge.

Noms, dirigit per Joan ?beda, ¨¦s el tercer programa d'una s¨¨rie de documentals biogr¨¤fics i t¨¦ els mateixos prop¨°sits d'aquell anterior El meu avi. Es tracta de donar a con¨¨ixer tot de personalitats rellevants de Catalunya -d'¨¤mbits molt diferents- a partir del testimoni dels que el van con¨¨ixer. El primer dia, per exemple, van dedicar-lo a la figura del futbolista Ladislao Kubala. El retrat de Xesco Boix, dimarts, el van construir sobretot les paraules dels seus germans, la dona i els amics que el van freq¨¹entar. Fill del poeta Josep M. Boix i Selva, Xesco Boix va publicar cinc llibres i m¨¦s de 30 discos. El cantant Albert Pla obria l'espai recordant que amb les seves can?ons "els nens s'ho passaven pipa". El germ¨¤ gran, antic monjo de Montserrat, i dues germanes tra?aven de mica en mica la personalitat del cantant i el pes familiar: recordaven la conviv¨¨ncia en una fam¨ªlia "intel¡¤lectual, burgesa, convencional, progressista" i esbossaven les dificultats amb les depressions que el cantant havia patit des de ben jove. A les seves paraules s'hi trasllu?a sempre admiraci¨® i comprensi¨®.

Un dels entrevistats m¨¦s sorprenents era el cantant Pete Seeger (el mateix, s¨ª, que aquests dies Bruce Springsteen reivindicava al seu concert de Badalona): Xesco Boix el reconeixia com el seu gran mestre i van coincidir als Estats Units, als anys seixanta. Pete Seeger destacava que no coneixia ning¨² que cant¨¦s amb tant d'entusiasme. Les entrevistes s'alternaven amb imatges d'actuacions de Xesco Boix al programa Quitxalla, de TVE, el 1979. Veient com feia cantar els nens, la sintonia que aconseguia, la fascinaci¨® que despertava, s'intu?a l'ascendent idealista que va tenir pels que el van con¨¨ixer. Tot i que en cap moment no es feia refer¨¨ncia al seu su?cidi, nom¨¦s es parlava de mort, el treball documental sabia fixar molt b¨¦ -i amb sordina- el desajust entre la dedicaci¨® honesta als nens i una vida interior segurament convulsa. "Ning¨² no compr¨¨n ning¨²", cantava ell.