Bellesa, harmonia i proporci¨®

Per a la gent de l'Edat Mitjana i molt particularment per als arquitectes i els mestres d'obres del g¨°tic, els constructors de catedrals, la bellesa d'un edifici residia en l'harmonia de totes les seves parts. Harmonia que a la vegada requeria d'un minuci¨®s c¨¤lcul de proporcions.

D'aquesta manera, per tal d'assolir aquest ideal de bellesa, els coneixements de geometria eren fonamentals per als arquitectes medievals. Molts historiadors s'han afanyat a desentranyar la geometria oculta de les grans catedrals g¨°tiques, donant peu, a vegades, a interpretacions fantasioses i proclius a l'esoterisme.

Prescindint de tot aix¨° no es pot negar que Santa Maria del Mar ¨¦s un dels grans exponents del predomini de la geometria en l'arquitectura medieval. La seva bellesa deriva sobretot de la saviesa amb qu¨¨ van ser calculades les seves proporcions, que es poden intuir amb molta claredat sobre el pl¨¤nol o fins i tot a partir de la contemplaci¨® del monument, gr¨¤cies al despullament de la seva arquitectura, desprove?da d'ornaments, i del protagonisme de les superf¨ªcies llises. N'hi ha prou amb comparar el caracter¨ªstic pilar fasciculat de les catedrals g¨°tiques franceses (un pilar complex, que t¨¦ forma de feix on s'ajunten els nervis de les voltes) amb la forma octogonal dels pilars de Santa Maria del Mar per adonar-se com l'arquitectura de la catedral del mar tendeix a la m¨¤xima simplicitat de les formes i a la reducci¨® d'aquestes a formes geom¨¨triques elementals.

Per aquesta reducci¨® de l'ornament a la m¨ªnima expressi¨® i per l'extraordin¨¤ria simplificaci¨® de les formes, Santa Maria del Mar va ser considerada un paradigma de racionalisme arquitect¨°nic.

La bellesa de Santa Maria del Mar ¨¦s racional, abstracta. T¨¦ molt m¨¦s a veure amb les arts liberals que componien el quadrivi medieval (geometria, aritm¨¨tica, m¨²sica i astronomia) que no pas amb la component discursiva o narrativa de les arts pr¨°pies del trivi (gram¨¤tica, dial¨¨ctica i ret¨°rica). ?s una bellesa de car¨¤cter num¨¨ric o geom¨¨tric. Musical, potser. Basada en els ritmes, la composici¨® i la s¨¤via modulaci¨® de tots els elements per obtenir l'harmonia de les proporcions que tant al m¨®n antic com al mon medieval era considerada la principal font de bellesa.

El m¨°dul o unitat b¨¤sica de mesura per a tota la composici¨® arquitect¨°nica de Santa Maria ¨¦s el peu de 0,33 cm, el mateix que adoptaren els constructors de la Seu Vella de Lleida m¨¦s d'un segle abans, per exemple. Deu d'aquestes unitats determinen la profunditat de les capelles laterals. L'amplada de les naus laterals fa just el doble (20 peus) i la de la central, quatre vegades m¨¦s, o sigui, 40 peus. Per tant, l'amplada total del conjunt ¨¦s de 100 peus (33 m) o si es vol, 10 vegades la profunditat de les capelles laterals. L'al?ada m¨¤xima de l'edifici ¨¦s exactament la mateixa, de manera que les proporcions de Santa Maria del Mar tendeixen a la quadratura (Figura A).

La trama geom¨¨trica de Santa Maria del Mar ¨¦s tan clara que ens permet interpretar raonablement com va ser tra?ada sobre el pla o, si m¨¦s no, revelar les claus del proc¨¦s de disseny a partir del qual es va generar la disposici¨® en planta de la seva estructura arquitect¨°nica.

El primer pas havia de ser, naturalment, la definici¨® de l'orientaci¨®, ¨¦s a dir, de l'eix longitudinal de l'edifici: l'esgl¨¦sia mira a llevant, com ¨¦s habitual, per¨° al mateix temps es disposa paral¡¤lela a la l¨ªnia de la costa, sobre un terreny que havia de permetre una correcta fonamentaci¨® sobre els sorrals que donaren nom a l'esgl¨¦sia antecessora de Santa Maria del Mar: Santa Maria de les Arenes.

El seg¨¹ent pas havia de consistir a determinar el veritable punt umbilical de tota l'estructura. El que correspon a l'altar major i la seva vertical, on se situa la clau de volta central del presbiteri. Per a Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, aquest punt havia d'esdevenir el centre de l'estructura poligonal de la cap?alera.

Calia comen?ar delimitant-ne el per¨ªmetre exterior tra?ant un semicercle de 100 peus de di¨¤metre, la mesura adoptada per a l'amplada de l'esgl¨¦sia. Un altre semicercle conc¨¨ntric de 80 peus de di¨¤metre delimita el per¨ªmetre interior, ¨¦s a dir, la l¨ªnia d'embocadura de les capelles. Finalment, un cercle conc¨¨ntric de 40 peus de di¨¤metre delimita la disposici¨® dels pilars que han d'encerclar el presbiteri (figura B). Una tangent al mateix cercle (i perpendicular a l'eix longitudinal) assenyala la l¨ªnia on correspon al?ar els dos primers pilars de la nau i un quadrat de 40 per 40 peus circumscrit en aquest cercle d¨®na la forma dels trams de la nau central (figura C).

La llargada d'aquesta la determinen quatre trams de 40 per 40 peus aproximadament (existeixen alguns desajustos -correccions ¨°ptiques?- que fan que els trams no siguin quadrats perfectes). Aquesta llargada interior no ¨¦s purament arbitr¨¤ria, sin¨® que obeeix a un criteri de simetria i de proporcionalitat entre llargada, amplada i al?ada (figura D).

Per fi, la prolongaci¨® de les l¨ªnies perimetrals fins al nivell de fa?ana completa el tra?at de les l¨ªnies mestres de la planta de Santa Maria del Mar.

Josep Bracons ¨¦s historiador de l'art i coordinador dels volums d'arquitectura religiosa de L'art g¨°tic a Catalunya.