Desequilibris agosarats

Qui vam ser

Lolita Bosch

Emp¨²ries

Barcelona, 2006

94 p¨¤gines

Hi havia una expectativa l¨°gica per saber cap on encaminaria els passos Lolita Bosch (Barcelona, 1970) despr¨¦s d'haver entrat la temporada passada amb tanta i tanta for?a en el panorama literari catal¨¤: Aix¨° que veus ¨¦s un rostre i Elisa Kiseljak eren dues propostes narratives que s'allunyaven diametralment dels par¨¤metres establerts i que dominen la fantasia novel¡¤lesca.

Lolita Bosch no militava en cap realisme sermonaire, evitava la imaginaci¨® pesadament culturalista, a pesar de la brevetat dels textos no participava de cap lleugeresa postmoderna, i transitava per uns ¨¤mbits ben distants de la sentimentalitat feminista: optava pel risc experimental, no oferia un argument treballat amb ortod¨°xia, i no s'espantava ni per la incomoditat moral que sabia crear la veu narradora ni per l'elaboraci¨® conscient d'un discurs on els motius dels contes infantils es trencaven i adquirien un car¨¤cter tenebr¨®s i inquietant.

Era, al cap i a la fi, la demostraci¨® que era possible escriure des d'un espai diferent de l'habitual i amb uns referents covats en unes altres tradicions, des d'una posici¨® on l'¨²nic que importa ¨¦s la voluntat exclusivament liter¨¤ria i on, amb sensatesa i criteri, se sap que la xifra de vendes no ¨¦s cap categoria cr¨ªtica ni garanteix cap mena de valor est¨¨tic.

Despr¨¦s del triomf innegable de l'escriptura i el talent de Lolita Bosch s'havia d'esperar amb confian?a el seu pr¨°xim llibre, i ara que ja es pot llegir Qui vam ser, un text molt breu, on ¨¦s l¨ªcit equiparar la veu narradora amb l'experi¨¨ncia vital de la pr¨°pia autora, il¡¤lustrat amb fotografies i amb una s¨¨rie llarga de poemes d'altres autors inclosos com a contrapunts de l'argument que es relata, es pot afirmar que ha aconseguit crear una altra vegada una forta exhibici¨® de la seva personalitat narrativa, un clar desconcert, i una perillosa alarma.

A Qui vam ser hi ha la voluntat d'un repte formal, hi ha un desafiament a la convenci¨® argumental, i hi ha el desig de construir una hist¨°ria d'abast universal amb unes an¨¨cdotes m¨ªnimes, per¨° malauradament tamb¨¦ s'hi observa una esp¨¨cie de monotonia creativa, un to poc rigor¨®s i una excesiva deixadesa verbal.

El que es narra obsessivament a Qui vam ser ¨¦s la paulatina desintegraci¨® d'una hist¨°ria d'amor viscuda en dues ciutats diferents, Ciutat de M¨¨xic i Barcelona.

La veu que protagonitza el relat recupera la mem¨°ria de la p¨¨rdua dels sentiments, recorda la crueldat de les paraules, especula sobre els laberints morals que s'amaguen al fons de l'instint amor¨®s, i dibuixa una geografia del frac¨¤s d'una relaci¨® conflictiva, per¨° al mateix temps realitza tamb¨¦ una declaraci¨® d'amor cap al paisatge i la literatura mexicana: no ¨¦s en va que la majoria dels textos que figuren com a il¡¤lustraci¨® superior del que es narra en prosa estiguin escrits per poetes mexicans, des de Xavier Villaurrrutia fins a sor Juana In¨¦s de la Cruz, ni ¨¦s tampoc casual que la novel¡¤la conclogui amb un llarg poema concebut en l'¨¨poca d'esplendor de l'avantguarda mexicana.

?s un ep¨ªleg en honor de l'experiment, i Qui vam ser ¨¦s, en efecte, un text experimental, per¨° el lector no acaba d'entendre per qu¨¨ Lolita Bosch li regala una petita antologia de poemes memorables en lloc d'intentar ella mateixa descriure els entrebancs i els avatars de la hist¨°ria d'amor que protagonitza. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que el lector pot agrair que hagi optat per aquest sistema perqu¨¨ quan ¨¦s ella qui explica els diversos accidents de la hist¨°ria que vol narrar es perd entremig de detalls irrellevants, no transforma els t¨°pics sobre les circumst¨¤ncies de l'amor, i cau en la temptaci¨® de creure en l'exclusivitat de les perip¨¨cies dels sentiments que narra.

Al darrere del nucli que sustenta el relat potser s'hi poden detectar els exemples de Marguerite Duras o Nathalie Sarraute, les seves conjectures m¨ªnimes i gaireb¨¦ silencioses sobre les mec¨¤niques diverses que construeixen la il¡¤lusi¨® de l'amor, per¨° el lector de Qui vam ser nom¨¦s hi localitza un repertori d'experi¨¨ncies trivials que ni tan sols estan magnificades per la gr¨¤cia i el luxe verbal: m¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica embafadorament rom¨¤ntica que s'escolta de fons, m¨¦s enll¨¤ de la poca per¨ªcia a l'hora de distribuir la mat¨¨ria narrativa, m¨¦s enll¨¤ de la recerca d'una actitud r¨¤pida i velo? en el moment d'executar el relat de la hist¨°ria, hi ha sobretot els grinyols i la poca flu?desa d'una prosa poc meditada que no persuadeix sobre la versemblan?a del que s'est¨¤ llegint.

Qui vam ser no ¨¦s un llibre que entusiasmi, ni se li pot atribuir cap dels m¨¨rits que acompanyaven els dos anteriors, per¨° a l'altra banda de la decepci¨® que irradia s'ha de tenir present que si Lolita Bosch ha escrit una obra plena de desequilibris ¨¦s perqu¨¨ gosa prendre actituds que marginen el conformisme, que busquen espais in¨¨dits, i que lluiten amb coratge a la recerca de f¨°rmules gens rovellades. ?s l¨°gic, per tant, que s'esperi amb expectativa cap on encaminar¨¤ els passos Lolita Bosch a partir d'ara.