Nova pintura, nous mitjans

Material Dust.

Alejandro Vidal. Cicle

"Escenaris". Espai

Montcada-Sala 4.

Av. Caixaf¨°rum. Marqu¨¦s

de Comillas, 6-8 Barcelona. Fins al 31 de desembre.

Afterimages. Ivan Grubanov. Galeria

Nogueras & Blanchard. Carrer Xucl¨¤, 7. Barcelona.

Fins al 25 de novembre.

In the country of last things. Linarejos

Moreno. Galeria Lluci¨¤

Homs. Consell de Cent,

315. Barcelona. Fins al 25

de novembre.

Dancing with your

eyes. Ismael Iglesias.

Galeria ADN. Carrer Enric

Granados, 49. Barcelona.

Fins al 25 de novembre.

Als anys vint, Nova York era la capital provisional de l'avantguarda. L'art gravitava a l'entorn de dos salons: l'un, el de Stieglitz; el segon, del matrimoni Arensberg. Els pintors nord-americans John Marin, Joseph Stella, Arthur Dove i Marsden Hartley es van barrejar amb els dadaistes europeus, creant un estil fotogr¨¤fic/ pict¨°ric denominat "preciosisme". Una dels obres m¨¦s impressionants d'aquell moment, la pintura integrada per cinc plafons New York Interpreted: The Voice Of the city (1920-1922) del cubofuturista Joseph Stella, va ser considerada la icona del moment. Aquella tela gegant, de m¨¦s de dos metres d'al?ada, evocava la ciutat mitjan?ant la gran escala, el llustre nocturn i la sensaci¨® de velocitat: la meg¨¤poli de Nova York s'havia transformat en una vor¨¤gine imparable, i a cada plaf¨® l'espectador reconeixia un lloc de transport: el Port, les grans avingudes com una via l¨¤ctia, Broadway, el pont de Brooklyn i els gratacels, que anunciaven una "nova civilitzaci¨®" en la qual la ciutat era la nova catedral. Han passat 85 anys d'aquell retaule program¨¤tic que avisava del que havia de ser la ciutat com a parad¨ªs artificial del poder i les seves ombres. Encara persisteix en la creaci¨® actual -en fotografies, per¨° sobretot en v¨ªdeos- aquesta voluntat art¨ªstica d'abstracci¨® que expressa l'ansietat d'un m¨®n ca¨°tic, tan din¨¤mic com desintegrador, i la ciutat blade-runner d'est¨¨tica orientalista com el seu m¨¦s fidel correlat.

Alejandro Vidal (Palma de Mallorca, 1972) mostra a l'Espai Montcada la videoinstal¡¤laci¨® en dues projeccions Material Dust, filmat a Hong Kong, el Hollywood d'Orient, la ciutat que mai dorm on la ficci¨®/somnis i la realitat es fonen. Un "d¨ªptic", de set minuts de durada, apareix davant els nostres ulls com una gran pintura "preciosista" a l'interior de la qual discorre un episodi de viol¨¨ncia i suspens, la protagonista de la qual ¨¦s una dona que sembla fugir del seu propi present. Vidal utilitza imatges filmades despr¨¦s d'infiltrar-se en rodatges de pel¡¤l¨ªcules i les barreja amb altres enregistrades en algunes localitzacions de la ciutat xinesa. D'aquesta manera, genera una doble dist¨¤ncia, una narrativitat m¨¦s complexa. Realitat i ficci¨®, apropiaci¨®, distanciament. Ruptura de temps i espai. ?s la nova pintura dels "nous mitjans".

El 2002, el serbi Ivan Grubanov (Belgrad, 1976), essent artista resident a la Rijksacademie d'Amsterdam, va aconseguir un passi de visitant que li va permetre presenciar el proc¨¦s judicial a Slobodan Milosevic. Durant vint mesos, va realitzar desenes d'esbossos del criminal de guerra, que va acompanyar de notes personals (Visitor 2002- 2004). La galeria Nogueras & Blanchard exposa ara dibuixos m¨¦s recents (Afterimages, 2006) que descobreixen imatges religioses de temples i museus serbis. El v¨ªdeo Beauty of Believing (2005) recrea una imatge gaireb¨¦ abstracta d'una festa amb focs artificials, una rave organitzada en el que havien estat els escenaris habituals de les arengues pol¨ªtiques de Milosevic durant els anys de guerra. L'escenari on es va construir el poder esdev¨¦ terreny per a la celebraci¨®.

Linarejos Moreno (Madrid, 1974) rescata espais industrials i els converteix en escenaris teatrals on vivificar emocions i mem¨°ria. A la s¨¨rie de quatre fotografies en blanc i negre titulada Guardianes, realitzades a les mines de plom de Linares, Moreno restitueix els personatges del llibre de Max Ernst Una setmana de bondat o els Set Elements Capitals en la imatge de sis dones, clons de la pr¨°pia artista. Es tracta de sis sacerdotesses amb caps d'animal, llestes per al sacrifici i mort de la ra¨®, encarnada en un paisatge bunkeritzat i desposse?t de la seva mem¨°ria.

Ismael Iglesias (Durango, 1974) presenta els seus paisatges virtuals a la Galeria ADN, grans teles coloristes que fugen del decorativisme per acostar-se a maneres psicod¨¨liques de representaci¨®. L'ull de l'espectador no descansa, viatja al voltant i pel fons del quadre, i en aquesta imparable contemplaci¨® no troba m¨¦s refugi que en la cambra de bany (de la galeria) on li esperen emocions m¨¦s fortes. Aix¨° s¨ª, tirin de la cadena.