Paraules de Fran?a

El bestiari

Apollinaire.

Traducci¨® de J. Sala-Sanahuja

Lleonard Muntaner

Palma de Mallorca, 2006. 79 p¨¤gines.

Principi i fi de la neu

Yves Bonnefoy.

Traducci¨® de Susanna Rafart

El Gall Editor

Pollen?a, 2006. 83 p¨¤gines

Guillaume Apollinaire (Roma, 1880-Par¨ªs, 1918) ocupa un lloc ben merescut en totes les hist¨°ries de l'art i de la literatura del segle XX. Lligat a totes les avantguardes intel¡¤lectuals, activista sense defallen?a, popularitzador dels nous plantejaments d'un segle revolucionari i ecl¨¨ctic com va ser el XX (que ell nom¨¦s aconsegu¨ª de veure despuntar), molts el recordaran pel seu poema/cal¡¤ligrama sobre la pluja o pel retrat picassi¨¤ amb l'uniforme militar i el cap embenat.

El Bestiari ¨¦s un bon exemple, menor, del tarann¨¤ po¨¨tic de l'autor i de la seva total manca d'enfarfegament. Enjogassat, ple d'oculta erudici¨®, llimat de qualsevol rapidesa massa fada, s'inscriu en la llarga tradici¨® de poemes breus amb els animals com a protagonistes i referents morals o absurds. Una tradici¨® que, com recorda J. Sala-Sanahuja, t¨¦ en Carner i Pere Quart dos excel¡¤lents conreadors catalans. Aqu¨ª, a m¨¦s, un petit fil conductor, els poemes d'Orfeu, no debades el subt¨ªtol ¨¦s La rua d'Orfeu. Orfeu "que ¨¦s la llum" perqu¨¨ ¨¦s el c¨¤ntic per¨° tamb¨¦, com explica Apollinaire a les breus notes que tanquen el recull, ¨¦s "la veu de la llum", ¨¦s a dir, el tra?, el dibuix, la pintura, perqu¨¨ "la pintura ¨¦s en realitat un llenguatge llumin¨®s". L'original d'El Bestiari, en l'edici¨® definitiva de 1911, era il¡¤lustrat amb boixos de Raoul Dufy, habitualment reprodu?ts en les reedicions modernes (a la de butxaca de la popular col¡¤lecci¨® Po¨¦sie de Gallimard, per exemple). En l'actual traducci¨® catalana les il¡¤lustracions s¨®n uns divertits dibuixos de Jaume Canet.

J. Sala-Sanahuja ha fet una traducci¨® espl¨¨ndida que vol reproduir els jocs, la m¨²sica, i els contrasentits del franc¨¨s, sense haver de passar per la servitud de la fidelitat menuda i enganxifosa, la fidelitat ¨¦s en el text i en l'esperit.

En poemes com La coloma (que sembla que Apollinaire dedic¨¤ a Marie Laurencin, a qui pretenia, la rima "coloma/ploma" li permet de mantenir el doble joc de l'original, que tamb¨¦ ha de ser llegit com una ir¨°nica estampa de l'anunciaci¨® a Maria (la coloma que s'hi vol casar pot ser l'Esperit Sant); mentre que en un poema com El mussol la repetici¨® del mot mussol en la traducci¨® catalana permet emmirallar-se del joc del "cloue, d¨¦cloue, recloue" franc¨¨s, mentre l'¨²ltim vers: "Qui voleu que m'aimi! Ning¨²" ¨¦s el mirall invertit del franc¨¨s "Tous ceux qui m'aiment, je les loue".

Els lectors hi tenen garantida una bona estona, que no els far¨¤ perdre el somriure, sobretot si s'aturen uns moments a les quatre ratlles de la nota sobre Don Pedro d'Alfaroubeira.

Yves Bonnefoy (Tours, 1923) ¨¦s un dels grans poetes francesos contemporanis. Assagista, cr¨ªtic d'art, traductor de poetes anglesos, director de revistes liter¨¤ries, t¨¦ una obra dilatada i diversa. Alguns dels seus llibres cabdals s¨®n tradu?ts al catal¨¤: Del moviment i de la immobilitat de Douve (Alfons el Magn¨¤nim, 1996), Les taules corbes (Pag¨¨s, 2006) i molts al castell¨¤.

El llibre Principi i fi de la neu, com diu Susanna Rafart, ¨¦s gaireb¨¦ "un tractat de teoria art¨ªstica" on del m¨®n i les seves formes van, lentament, aconseguint un esb¨®s en les paraules que tempten de reproduir-ne, maldestres, no sols els aspectes externs sin¨®, amb ambici¨® m¨¦s metaf¨ªsica, les ess¨¨ncies.

Yves Bonnefoy ¨¦s extraordin¨¤riament interessant perqu¨¨, al meu parer, se situa sempre en l'equilibri dif¨ªcil de la tradici¨® reflexiva francesa -reductiva, tot i que, sovint, summament prol¨ªfica- sorgida de l'impasse de Mallarm¨¨ i Val¨¦ry i les sol¡¤licitacions enormes del m¨®n contemporani -ple de situacions, objectes, referents, experi¨¨ncies-, que de tan bon grat ha acollit la poesia anglosaxona. Bonnefoy avan?a amb eleg¨¤ncia i naturalitat en el seu terreny especulatiu i evocador tot creant una atmosfera plena de suggeriments, entelats per aquesta blancor t¨¨nue i vaga que unifica -com els sorolls esmorte?ts i els colors de la neu- el llibre d'un cap a l'altre: "?s com si entrava al jard¨ª aquella qui | Havia de somiar el que hauria pogut ser, | Aquest esguard, aquest d¨¦u senzill, sense record | De la tomba, sense altre pensament que la felicitat, | Sense altre futur | Que el seu esvaniment en el blau del m¨®n" ("Noli me tangere"). Segur que el Retrat en blanc (2004) de la traductora tamb¨¦ hi t¨¦ a veure, perqu¨¨ el clima que s'hi recrea li ¨¦s propici, "com es buida el cel a la fi del m¨®n | cedint al desordre dels mots".