Oh!, c¨¤mera voladora

L'estrena d'Els Pirineus des de l'aire confirma la vig¨¨ncia de la seq¨¹ela com a g¨¨nere televisiu. Si Beverly Hills 90210 va tenir Melrose Place, Catalunya des de l'aire ens ha donat una seq¨¹ela pr¨°pia que parcialitza el territori i repeteix un esquema narratiu de documental aeri visualment espectacular i amb prou informaci¨® per alimentar mitja hora de programaci¨®.

D'en?¨¤ que es va estrenar Catalunya des de l'aire, la tecnolog¨ªa ha millorat en la mateixa mesura en qu¨¨ el paisatge ha empitjorat. Tot i aix¨°, caldr¨¤ conservar aquest testimoni, que far¨¤ de notari d'una realitat que continuar¨¤ canviant. TV3 comparteix la producci¨® del format amb la televisi¨® auton¨°mica aragonesa. Aquest pacte potser influeix en algunes parts del gui¨®, m¨¦s fidels a una realitat administrativa que no a un punt de vista patri¨°tic. Si la c¨¤mera voladora arriba a Prada, posem per cas, la veu en off de tota la vida ens parla de "Pirineus Orientals francesos", una denominaci¨® que, en altres programes o als informatius, ¨¦s anomenada directament "Catalunya Nord". No s¨¦ si quan l'actual Govern d'entesa s'hagi posat d'acord sobre el repartiment de papers a la Corporaci¨® Catalana de R¨¤dio i Televisi¨® (despr¨¦s d'una negociaci¨® carregada de presagis shakespearians) es toleraran baixades de concentraci¨® patri¨°tica com aquesta.

Les imatges, per¨°, actuen com un b¨¤lsam. Sense haver de patir els embussos de cap de setmana ni les massificacions pr¨°pies del turisme rural, l'espectador viatja per llacs, cims nevats, pastures amb cavalls que semblen haver pactat amb els c¨¤meres la seva pres¨¨ncia. El viatge, d'est a oest, tamb¨¦ ens permet visitar, a dist¨¤ncia, fortificacions que retraten la pol¨ªtica internacional dissuas¨°ria de temps medievals i, seguint el relat rotund d'una veu que bombardeja el paisatge amb t¨°pics de prosa tur¨ªstica (un documental que comen?a amb la frase "Quan els dinosaures habitaven la terra" nom¨¦s pot comparar-se a quan Ramon Pellicer introdu?a els seus reportatges amb un caracter¨ªstic i gaireb¨¦ patol¨°gic: "Ja els grecs..."), fem un tast d'hist¨°ria desconstru?da passada pel t¨²rmix d'un estil de divulgaci¨® que, per for?a, nom¨¦s pot ser superficial.

Els valors est¨¨tics dels Pirineus resisteixen qualsevol guarnici¨®. Si no fos perqu¨¨ ¨¦s una frase tronada per exc¨¦s d'¨²s i d'ab¨²s, davant de tanta espectacularitat paisatg¨ªstica hom sent la temptaci¨® de repetir, amb l'emf¨¤tica entonaci¨® d'un mestre-tites, "la naturalesa ¨¦s el millor plat¨®". L'¨²nic que trobem a faltar s¨®n les famoses salutacions que caracteritzaven el pas de la c¨¤mera voladora damunt dels pobles i viles de la Catalunya de Catalunya des de l'aire. Els habitants aprofitaven l'avinentesa per saludar i ara, en canvi, com que la desertitzaci¨® pirinenca ¨¦s un fet, les vaques filmades continuen pasturant amb la mateixa indifer¨¨ncia. Deuen ser vaques cegues.