Cultures de la imatge

Entre la cr¨®nica

i l'imaginari.

Arxiu Hist¨°ric de la

Ciutat de Barcelona. Pl. Pons i Clerch, 2, 2? planta. Barcelona. Fins al 20

novembre 2007.

La c¨¢mara l¨²cida.

Carrer Gran de Gr¨¤cia, 9. Barcelona.

Afirma Jordi Calafell, comissari de la mostra Entre la cr¨°nica i l'imaginari. Fotografies de la Segona Rep¨²blica: "el passat ¨¦s un pa¨ªs estranger: all¨¤ les coses es fan d'una altra manera". La frase no ¨¦s seva, l'ha manllevada del te¨°ric L. P. Hartley (Peterborough, 1895-Londres, 1972), qui, a m¨¦s, afegeix que estudiar el passat ¨¦s com obrir una capsa de Pandora on apareixen records encadenats no sempre a veritats objectives. L'exposici¨® de fotografies que l'Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat reuneix sobre l'imaginari catalanista i republic¨¤ dels anys trenta ¨¦s un intent "d'explicar tot un panorama iconogr¨¤fic en el qual el fotoreportatge t¨¦ un paper essencial des del mateix moment de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica, el 14 d'abril de 1934. No hem volgut fer una hist¨°ria de la Rep¨²blica en imatges, aix¨° ja s'ha fet a bastament des de la Transici¨®", explica Calafell.

El conjunt de 115 instant¨¤nies s'exhibeix molt oportunament com a r¨²brica dels actes promoguts per l'Ajuntament per celebrar el 75¨¨ aniversari de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica, i estableix un ric di¨¤leg amb una altra mostra, al Museu d'Hist¨°ria de la Ciutat, titulada La primavera republicana: Barcelona: 1931-39, m¨¦s que una exposici¨®, un teatre -olfactiu i sonor- que recrea les il¡¤lusions dels ciutadans en aquells anys d'esperan?a i progressos. Aix¨ª, Entre la cr¨°nica i l'imaginari apareix en un moment en qu¨¨ existeix una certa avidesa -en la literatura, en el cinema- per con¨¨ixer un per¨ªode hist¨°ric ple de tensions i enfrontaments no sempre prou ben explicats. D'altra banda, la Rep¨²blica va ser el primer intent de modernitzaci¨® i democratitzaci¨® d'Espanya, marcat pel nou paper de la dona, la generalitzaci¨® de l'assist¨¨ncia sanit¨¤ria, els projectes pedag¨°gics i la jornada laboral de vuit hores.

A l'Arxiu Fotogr¨¤fic veiem narrada una de les moltes cr¨°niques de la vida p¨²blica barcelonina des de la perspectiva de dos fotoreporters: Josep Maria Sagarra (1885-1959), saga?, directe, molt ¨ªntim i psicol¨°gic, i Carlos P¨¦rez de Rozas (1883-1954), menys comprom¨¨s i auda?, per¨° gr¨¤cies a una simplicitat intel¡¤ligent i a una posici¨® m¨¦s d' outsider va aconseguir fotografies memorables de la cr¨°nica ciutadana, encara que sempre amb personatges posant per a l'objectiu.

Alguns moments decisius d'aquell per¨ªode s¨®n fruit de percepcions "sobrevalorades" pel fot¨°graf: aquest ¨¦s el cas de les imatges capturades per Sagarra d'una de les moltes manifestacions espont¨¤nies que es van produir l'abril de 1931 despr¨¦s de con¨¨ixer-se els resultats de les eleccions municipals. Per a Calafell, "aquestes fotografies expliquen la candidesa i l'esperan?a d'uns personatges exultants de felicitat perqu¨¨ per fi ha arribat l'anhelada Rep¨²blica. Situacions hist¨°riques protagonitzades per Francesc Maci¨¤, Carles Pi i Sunyer, Llu¨ªs Companys o Alcal¨¢ Zamora es combinen amb d'altres d'exaltaci¨® col¡¤lectiva, com la fotografia d'esports (la gimcana h¨ªpica del Polo Hockey Club), reportatges de les festes de Sant Medir, Carnestoltes, col¨°nies infantils, ¨¤pats a l'aire lliure o dones disfressades d'al.legoria republicana, totes realitzades amb c¨¤meres de gran format, incapa?os de facilitar la utilitzaci¨® de recursos i punts de vista menys ortodoxos. Un ¨²ltim apartat recupera un dels fotomuntatges de la s¨¨rie sobre Els tretze Punts de Negr¨ªn -l'intent desesperat de la Rep¨²blica d'atreure l'ajuda dels pa?sos democr¨¤tics- realitzats amb un llenguatge encara molt allunyat de la modernitat europea. Aquest reportatge visual convida a preguntar-se pel que realment significa "la cultura de la imatge", o dit d'una altra manera, per qu¨¨ les fotografies s¨®n tal com s¨®n i no d'una altra manera.

La c¨¢mara l¨²cida ¨¦s un espai segurament mai imaginat per Roland Barthes (al seu llibre del mateix t¨ªtol, de 1980), una galeria/botiga oberta a un tipus de col¡¤leccionisme menys fetitxista i m¨¦s decoratiu. El local ocupa uns baixos del carrer Gran de Gr¨¤cia, i reuneix una miscel¡¤l¨¤nia d'autors, alguns ja can¨°nics, com Eug¨¨ne Atget, Julia Cameron o Berenice Abbot, al costat de joves autors, com Thorsten Klapsch, Pablo Zulueta o Stephanie Schneider. Les fotografies, segons explica Gabriela Escal¨®n, directora de l'espai, s¨®n "originals en tiratges il¡¤limitats", un ox¨ªmoron que s'explica perqu¨¨ s¨®n reproduccions recents, fetes a partir d'un negatiu digitalitzat. Aix¨° s¨ª, les obres es venen amb un certificat d'"autenticitat". La fotografia, tal com ¨¦s.