Nost¨¤lgia de Gr¨¨cia

El somni de Gr¨¨cia.

La recepci¨® catalana

de la cultura cl¨¤ssica

Josep Maria Sol¨¤

Pr¨°leg de Llu¨ªs Calderer

Edicions de l'Alb¨ª

Berga, 2006, 206 p¨¤gines

La nost¨¤lgia de la grandesa moral, liter¨¤ria i pol¨ªtica de les Gr¨¨cies arcaica i cl¨¤ssica ha estat una constant al llarg de tot el per¨ªode -als segles XIX i XX- de restauraci¨® de l'alta literatura catalana contempor¨¤nia: tamb¨¦ de la pintura i l'arquitectura; tamb¨¦ de l'educaci¨®. D'en?¨¤ D'enll¨¤, de Joan Maragall, d'en?¨¤ de les m¨¦s romanes Horacianes de Costa i Llobera i despr¨¦s de la propaganda m¨¦s destralera i m¨¦s altisonant del Glosari d'Eugeni d'Ors, el retorn a unes fonts consagrades antigues (i mediterr¨¤nies, cosa que omple de goig tant la pintura de Joaquim Sunyer com les can?onetes de Maria de la Mar), han estat un tema recurrent en la nostra cultura, com sap tothom, i ha donat peces de no molt alta categoria est¨¨tica per¨° d'enorme alenada i significaci¨®, com la Nausica de Joan Maragall, i coses de la m¨¦s alta categoria liter¨¤ria, com les Elegies de Bierville, de Carles Riba, un Odisseu , d'Agust¨ª Bartra, o un dels darrers llibres de Salvador Espriu, Les roques i el mar, el blau (escrit per cert en una prosa, diuen els experts, volgudament cantelluda: degu¨¦ ser en honor dels "tamarius i lloses" del Mare Nostrum, perqu¨¨ a fe que t'hi esgarrinxes). A l'entremig, tot el que es vulgui: des de les immenses (i cr¨ªptiques) traduccions de Riba dels cl¨¤ssics fins als escorcolls arqueol¨°gics d'Emp¨²ries (restes menys gregues que romanes, quedi clar), i ¨¤dhuc, qui ho havia de dir, fins a la seu del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Institut Catal¨¤ de Gimnosofistes, o com sigui que s'anomeni, all¨¤ a Montju?c, a c¨¤rrec de l'¨ªnclit, ecl¨¨ctic i romancer Ricard Bo fill, el pare.

La passi¨® classicitzant de les lletres catalanes no s'ha aturat mai, i, de fet, ha estat la garantia del bo i millor, el m¨¦s perdurable, de tot el que s'ha escrit al segle XX: tinguem la seguretat que tot aix¨° quedar¨¤ (com queden Homer, Plat¨® i l'Eneida), i que, per contra, moltes de les novel¡¤les d'¨¨xit que s'han divulgat els darrers trenta o quaranta anys quedaran sepultades, en un per¨ªode de temps no massa extraordinari, per l'oblit m¨¦s omin¨®s i justicier.

Mogut per aquesta passi¨®, i malgrat haver estudiat Filologia Catalana amb un home no precisament procliu a l'alta literatura -Joaquim Molas, de feli? i infal¡¤lible mem¨°ria- Josep Maria Sol¨¤ (Calaf, 1961) ha escrit un llibre sobre la q¨¹esti¨®, no perfecte per¨° s¨ª enormement simptom¨¤tic per dues raons. D'una banda, perqu¨¨ torna a posar sobre la taula els grans valors de la literatura modernista i noucentista de la nostra tradici¨®, que ¨¦s la que s'hauria de trobar a les llibreries de Catalunya i als cat¨¤legs de les editorials en lloc assenyalat, com a Anglaterra es troba T.S. Eliot, a Alemanya Thomas Mann, o Proust a Fran?a. (Per¨° no hi ha cultura liter¨¤ria m¨¦s desgraciada, malgrat els seus enormes m¨¨rits, al m¨®n sencer, que la nostra catalana, que ja fa temps que ha girat l'esquena al seu patrimoni medieval i del Noucents per entretenir-se vagament amb deliq¨¹esc¨¨ncies postmodernes d'estofa tirant a baixa: aix¨ª ¨¦s la cosa).

Concretament, Sol¨¤ retorna a Maragall (Nausica), Riba (Elegies de Bierville) i Espriu (Les roques i el mar, el blau), en un intent que jutjo desesperat -no ens engany¨¦s sim- de fer que els grans valors i la mirada a la no tan llunyana Gr¨¨cia posseeixi alguna vig¨¨ncia i exudi, encara, una lli?¨® pels aprenents: endebades, ja ho hem dit, perqu¨¨ les coses van, desgraciades, per una senda smarrita inevitablement. El segon element simptom¨¤tic d'aquest llibre que sembla molt remarcable ¨¦s el fet que Sol¨¤, a difer¨¨ncia del que succeeix amb molts altres llibres que s'han escrit sobre la mat¨¨ria, no cita solament, una vegada m¨¦s, els grans estudis sobre el tema d'Eduard Valent¨ª, Joan Ferrat¨¦ o Manuel Balasch, entre d'altres, sin¨® m¨¦s aviat un conjunt heterogeni d'homes de lletres del nostre pa¨ªs que ronden la cinquantena: des de Carles Miralles (el m¨¦s vell de la colla, el m¨¦s pr¨°xim tant a Riba com a la literatura grega cl¨¤ssica) fins a Rafael Argullol i Antoni Mar¨ª, passant per Llu¨ªs Calderer, Narc¨ªs Comadira, Jaume Medina, Jaume P¨°rtulas i el catalan¨°fil itali¨¤, encara un desconegut a casa nostra, Giorgio Lupetone: s'oblida, aix¨° s¨ª, del llibre espl¨¨ndid de Carles Garriga sobre D'Ors i la tradici¨® cl¨¤ssica (Curial Edicions) i dels amics de l'escola vigatana, que, igual que Riba o que Vinyoli, han respectat i aprofitat la lli?¨® dels cl¨¤ssics tant de la m¨¤ dels autors rom¨¤ntics alemanys com de bracet, directament, de les fonts hel¡¤l¨¨niques.

Sigui com sigui, enmig de l'actual panorama erm i despistat de la nostra producci¨® tant erudita com de creaci¨®, el llibre de Sol¨¤ representa una esperan?a vaga i un confort: alg¨², a m¨¦s dels monjos de Montserrat i de Poblet i dels estimats membres dels departaments universitaris de Filologia Cl¨¤ssica, est¨¤ al corrent del llegat m¨¦s poder¨®s i m¨¦s fruct¨ªfer de la literatura d'Occident; i, com ja s'ha dit, per les font esmentades en el text i en la bibliografia que tanca el volum, queda demostrat que una colla d'homes d'estudi for?a joves tenen encara les orelles prou dretes -contra aquells que aviat les faran servir per a mocar-se, com els ases, a manca de mocador- per ser capa?os d'admirar el llegat que hem dit, per respectar-lo i per demostrar que Catalunya no ha deixat d'aprofitar-ne la lli?¨®.

Aix¨° s¨ª: el llibre exhala una profunda malenconia que troba un referent exacte en les paraules -de sintaxi rara, com li passa habitualment- que Carles Riba va adre?ar a Josep Obiols en una carta de l'11 d'agost de 1927, trobant-se ell i madonna Clementina davant les restes del Parten¨® d'Atenes, ciutat catalana, durant uns decennis, en temps de Pere el Cerimoni¨®s -viatge que, per cert (no el viatge del rei del punyalet, sin¨® el del matrimoni Riba), va finan?ar Francesc Camb¨®, com gaireb¨¦ totes les coses bones i perdurables que s'han finan?at al segle XX a Catalunya-: "Mortal com V¨®s i immortal com totes les coses que ens donen pena nom¨¦s perqu¨¨ som nacionalistes d'una p¨¤tria desgraciada, petita, que ha sabut dominar el Parten¨® d'Atenes i no ha sabut fer el de Barcelona sin¨® en els somnis de quatre morts de gana com nosaltres". Aquest ¨¦s el somni de Gr¨¨cia en el qual encara viuen, amagats, discrets i an¨°nims, homes de rara cultura i de gran dignitat moral com Josep Maria Sol¨¤. Somnia l'estudi¨®s a Catalunya i mira de no morir-se de fam: m¨¦s, ja no far¨¤.