El paper social de la ci¨¨ncia

Per qu¨¨ una societat hauria de fer ci¨¨ncia? La resposta se sost¨¦ sobre cinc pilars. El primer ¨¦s econ¨°mic: els pa?sos rics fan ci¨¨ncia, els pa?sos pobres no en fan. Aix¨ª de senzill. Aix¨ª de senzill? Estem davant d'una ra¨® o d'una conseq¨¹¨¨ncia? ?s a dir, els rics s¨®n rics perqu¨¨ fan ci¨¨ncia o b¨¦ fan ci¨¨ncia perqu¨¨ ja s¨®n rics i s'han alliberat d'altres necessitats m¨¦s urgents? La ci¨¨ncia ¨¦s una forma de coneixement per comprendre la realitat. Per tant, la ci¨¨ncia anticipa i genera independ¨¨ncia. I si acordem que progressar ¨¦s guanyar independ¨¨ncia respecte a la incertesa, llavors la ci¨¨ncia ¨¦s progr¨¦s. Diguem-ho d'una altra manera: qualsevol societat humana (poble, ciutat, regi¨®, naci¨®,...) fa el salt definitiu cap a la modernitat quan es conven? que fer ci¨¨ncia no ¨¦s un luxe ajornable.

Els parcs cient¨ªfics catalans, una dotzena, s¨®n pioners i recents alhora

Catalunya dedica un 1,27% del PIB en investigaci¨®; la mitjana europea es del 1,7

La segona ra¨® ¨¦s la salud. A tothom li preocupa el bon funcionament del seu cos i, a partir de certa edat, la conversa cient¨ªfica m¨¦s freq¨¹ent d'un ciutad¨¤ mitj¨¤ ¨¦s sobre temes de medicina, farmaco logia, perspectives de nous tractaments... Ning¨² dubta de la conveni¨¨ncia d'una societat de ciutadans sans.

La tercera ra¨® ¨¦s la defensa i la seguretat. Les amenaces interiors i exteriors s¨®n un potent motor de la investigaci¨® cient¨ªfica. La necessitat de defensar-se ¨¦s lamentable, per¨° empeny grans projectes sempre rics en beneficis col¡¤laterals per a la societat.

La quarta ra¨® ¨¦s nova: el medi ambient. La nostra manera de cr¨¦ixer ha creat problemes greus al planeta que nom¨¦s es resolen amb m¨¦s ci¨¨ncia (capacitat per comprendre el m¨®n) i m¨¦s tecnologia (capacitat per canviar el m¨®n). Estem davant de dos conceptes globalitzats per definici¨®: la ci¨¨ncia i l'entorn. El desacord entre cient¨ªfics ¨¦s nul: ja estem arribant tard per controlar els efectes de les nostres emissions i per regular la velocitat amb qu¨¨ devorem els recursos f¨°ssils. ?s urgent que la preocupaci¨® dels cient¨ªfics impregni l'opini¨® p¨²blica. ?s urgent que cient¨ªfics, pol¨ªtics i economistes trobin un moment i un rac¨® per conversar.

La cinquena ra¨® ¨¦s directament social. La ci¨¨ncia, justament pel propi m¨¨tode cient¨ªfic, persegueix tres objetcius: m¨¤xima objectivitat, m¨¤xima intel¡¤ligibilitat i m¨¤xima dial¨¨ctica. Cadascun d'aquests m¨¤xims t¨¦ el seu premi: l'objectivitat proveeix universalitat, la intel¡¤ligibilitat proveeix anticipaci¨® i la dial¨¨ctica garanteix el canvi de la veritat vigent.

Aquesta ¨¦s la regla: una societat que fa ci¨¨ncia ¨¦s una societat m¨¦s justa, lliure i democr¨¤tica que una societat que no fa ci¨¨ncia. Per¨° quan la ciencia no aconsegueix respirar fora de la comunitat cient¨ªfica, llavors ¨¦s quan afloren les excepcions que acaben amb la regla. El segle XX est¨¤ prenyat d'espantoses excepcions. La ci¨¨ncia refresca l'atmosfera social sense ofendre i en conseq¨¹¨¨ncia les creences individuals de bona fe.

Aquest ¨¦s el paper de la ci¨¨ncia en la societat d'aquest segle. Per¨°, qui tira de qui? Els cient¨ªfics dels pol¨ªtics perqu¨¨ aquests facin la seva pedagogia ciutadana? Els cient¨ªfics dels ciutadans i a esperar que funcioni la democr¨¤cia? Els empresaris dels cient¨ªfics per aix¨ª innovar i crear riquesa? Com estan les coses avui a Catalunya?

Una societat cient¨ªficament practicant es divideix en quatre sectors. Un: la comunitat cient¨ªfica (on es fa ci¨¨ncia: universitats, instituts, empreses, aficionats...); dos: el sector productiu ( on s'usa i es finan?a la ci¨¨ncia: ind¨²stria, serveis,...); tres: l'administraci¨® (all¨¤ on la ci¨¨ncia es decideix, es finan?a i es gestiona: pol¨ªtics, ...); i quatre: la societat mateixa (all¨¤ on la ci¨¨ncia genera beneficis i tamb¨¦ riscos). Una societat que aposta pel paper social de la ci¨¨ncia ha d'inventar espais on augmenti la probabilitat de trobada entre ciutadans de dos o m¨¦s d'aquests quatre colors. Aix¨ª ha ocorregut espont¨¤niament en els moments m¨¦s lluminosos de la hist¨°ria de la humanitat, a la Flor¨¨ncia del Renaixement, a la Viena dels anys vint, .... Una universitat (una llar cient¨ªfica), un ajuntament (una llar de gestors), una f¨¤brica (una llar de productors) o un club gastron¨°mic (una llar social) no acaben de funcionar com a espais d'encontre. S¨®n socialment i cient¨ªficament massa purs. Com han de ser els nous espais?

Un bon exemple ¨¦s la idea del Parc Cient¨ªfic o Tecnol¨°gic, un espai on conviuen ci¨¨ncia i empresa. Investigadors i empresaris es veuen, se saluden, esmorzen a la mateixa cafeteria, es coneixen, es conviden i s'estimulen m¨²tuament. I un dia parlen. I projecten. I publiquen. I patenten.

Els parcs catalans (una dotzena, actualment) s¨®n pioners i recents alhora. Grans universitats i grans hospitals han aixecat els seus parcs amb el suport del sector p¨²blic i del sector privat. A Catalunya encara hi ha m¨¦s ci¨¨ncia fonamental que patents, per¨° els escenaris estan preparats. Per fer ci¨¨ncia d'excel¡¤l¨¨ncia, paraula que irrita a alguns per¨° que desborda de sentit pels quatre costats, cal concentrar temes, recursos i cervells. L'excel¡¤l¨¨ncia ha tingut els seus pioners en aquest pa¨ªs. El m¨¦s decisiu ¨¦s sens dubte Andreu Mas-Collel, l'enyorat conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci¨® que no va trobar continu?tat qua n el Govern va canviar de color. Crec que es pot dividir la hist¨°ria cient¨ªfica de Catalunya en un abans i un despr¨¦s de la seva gesti¨®.

El Parc Cient¨ªfic de Barcelona, pioner de pioners, t¨¦ un ampli espectre de temes en ci¨¨ncies experimentals, humanes i socials. Rere de cada projecte de Parc hi ha una esp¨¨cie d'heroi visionari i infatigable. No els conec tots, per¨° permetin-me esmentar alg¨² amb qui acostumo a conversar sobre aquests temes. ?s Jordi Cam¨ª, creador i director general del brillant¨ªssim Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona, un centre que es diversifica entorn a la Biomedicina d'avantguarda incloent temes tan fonamentals com la teoria de sistemes complexos.

Tinc certa relaci¨® amb l'exemple seg¨¹ent, per¨° confio que el detall no em resti credibilitat. CosmoCaixa ¨¦s reconegut avui com la nova refer¨¨ncia en la vasta fam¨ªia dels museus de la ci¨¨ncia. ?s el primer espai de la seva classe pensat i dissenyat per acollir amb naturalitat els esmentats quatre sectors que tenen a veure amb la ci¨¨ncia. Els milions de visitants es barregen amb premis Nobel de totes les disciplines, assisteixen a debats sobre medi ambient, f¨ªsica te¨°rica o sobre l'hominitat i la humanitat, a les presentacions d'innovacions tecnol¨°giques o editorials, o a episodis en directe com el llan?ament del coet Ariane.

Cada dia succeeix alguna cosa de m¨¨rit cient¨ªfic i social que els mitjans traslladen a la societat. Els museus del futur s¨®n aut¨¨ntiques "universitats de ci¨¨ncia per a ciutadans". Els usen les escoles, les universitats, els ajuntaments, les emp reses, els aut¨°ctons, els forasters... A m¨¦s, els museus de ci¨¨ncia formen una xarxa planet¨¤ria. Nom¨¦s els cal donar-se la m¨¤ entorn d'aquesta idea social de la ci¨¨ncia. Barcelona n'¨¦s capdavantera.

Un ¨ªndex fiable per mesurar el vigor cient¨ªfic d'una societat ¨¦s el percentatge de l'esfor? invertit en investigaci¨® i desenvolupament respecte del Producte Interior Brut (PIB). Els nous escenaris a Catalunya, encara que pioners, s¨®n recents, per la qual cosa la nostra societat ¨¦s millor pel que ser¨¤ que pel que ¨¦s ara. S¨®n dades de 2002, per¨° ens donen una bona idea relativa de la situaci¨®: Catalunya, amb un ¨ªndex del 1,27 (percentatge respecte del PIB invertit en investigaci¨® i desenvolupament), lidera, amb Madrid i el Pa¨ªs Basc, l'esfor? cient¨ªfic a Espanya (1,03). Per¨° es troba a la cua respecte de la mitjana europea (1,7) o de la mitjana mundial (1,7), la nord-americana (2,7) o la de Jap¨® (3,1).

Si mirem en sentit contrari, les difer¨¨ncies fan estremir: l'esfor? invertit a l'?frica en investigaci¨® ¨¦s de 0,3 (respecte el seu PIB), i el de Llatinoam¨¨rica, de 0,6. En valor absolut, nom¨¦s Jap¨® equival a tota Llatinoam¨¨rica i al doble de l'?frica. Davant nostre tenim un doble repte: conviure i sobreviure. ?s el nou concepte per a la societat humana del segle XXI: la sobreconviv¨¨ncia. I, han de creure'm, la sobreconviv¨¨ncia exigeix la convicci¨® que no hi ha res prioritari al coneixement i que no hi ha coneixement m¨¦s social que el cient¨ªfic.

Jorge Wagensberg ¨¦s director de l'?rea de Medi Ambient i Ci¨¨ncia de l'Obra Social de "la Caixa"