IB3

La televisi¨® de les Illes Balears, IB3, es veu i se sent b¨¦, cosa que no ¨¦s n¨ªmia en un dial tan gras com l'illenc. El seu senyal -i el de la bessona, la r¨¤dio, amb qui intercanvia un raig de presentadors- ¨¦s predominant al cel de l'arxip¨¨lag i arriba a la gran Barcelona. Emper¨° als continguts, per ¨¦sser p¨²blica, hi ha zones negres: hi manquen els altres, els que no s¨®n dels nostres. La marca ja ¨¦s avinent. Arran dels que seran dos anys d'exist¨¨ncia, la tele ¨¦s la quarta opci¨® del p¨²blic -les dades fan la r¨¤dio testimonial-, emper¨° l'hegemonia auton¨°mica la mant¨¦ el malmenat Informatiu Balear de TVE, a les dues del migdia, quan s'emet el Not¨ªcies Migdia d'IB3. El dia 19 de desembre, per exemple, l'Informatiu Balear de TVE va obtenir el 29% de quota i 54.000 espectadors, i el Not¨ªcies Migdia d'IB3, el 17,8% i 35.000 espectadors).

L'objectiu natal d'IB3 ¨¦s articular una realitat, fer el discurs sobre els fets i fixar els protagonistes: situar un paraig¨¹es dominant, gens pol¨¨mic, ali¨¨ a les tensions de la realitat. Els programes de debat o entreteniment s¨®n embolicats amb cot¨® i xerrades en general sense arestes, per¨° sempre amb racons per al discurs. Els noticiaris i els espais agermanats, on sonen una constel¡¤laci¨® d'accents del catal¨¤, s¨®n fets amb correcci¨® formal, diuen el que passa -no tot-, per¨° fan bo el c¨°dex de la cadena:la veu de l'autoritat i particularismes folcl¨°rics, espipellades provincials.

IB3 va n¨¦ixer el mar? de 2005 amb l'equ¨ªvoc comercial de la denominaci¨®, pel joc de la confusi¨® amb TV3, fins i tot amb la mosca de pantalla, amb tres retxes. Es va situar al seu canal o al del 33, per xuclar el costum de l'audi¨¨ncia, en fer-se amb bona part de les seves freq¨¹¨¨ncies. Despr¨¦s f¨¦u tapar les transmissions de futbol de la CCRTV i del Canal 9 fent valer el pes dels drets. L'infant ja ¨¦s gran i camina tot sol, encara que de vegades rellisca la t¨¨cnica i gisca el tremp impostat de presentaci¨®. La tele p¨²blica ha madurat en antena, molt cara i vic¨¤ria de gestors i estrelles de confian?a pol¨ªtica. No se n'amaguen.

A l'habitual sobrep¨¨s governamental no hi fa mesura la cr¨ªtica i el contrast, gaireb¨¦ invisibles. Manca la pol¨¨mica externa perqu¨¨ l'esquerra badoca, i ¨¦s evident el condicionat period¨ªstic, donat el repartiment de programes -i de tots els informatius- a un parell d'empreses locals. La pluralitat i neutralitat que la democr¨¤cia exigeix a una tele institucional cruixen. L'exhibici¨®, una sola veu, dels uns, arriba a afartar, a fer avorrir all¨° que sempre ¨¦s com¨², previsible i recurrent. Als noticiaris, i als programes, redic.

Dos espais, Illencs i Rerafons, formats cl¨¤ssics, micro-retrats i un report d'an¨¤lisi amb debat, s¨®n salvadors. Balears directe i Set de set, espais d'empelt, suren, viciats. Tamb¨¦ Punt de trobada i Aix¨ª ¨¦s la vida. Cap toca res que cremi. Un magatzem d'entreteniment, 3 i m¨¦s , est¨¤ treballat. Les apostes de fama, travelen. Bela el que conductors de programes -a la r¨¤dio i a la tele- siguin bel¡¤ligerants i adrecin als interlocutors, rebatin els diaris externs, si hi ha cosa que afecti als benefactors. S'ha notat en el cas Andratx, que afecta el PP. Era una de les proves de foc per saber qu¨¨ volia ser de gran IB3. Els dies han confirmat la seva d¨¨ria parcial. Els progres bravegen que no veuen la cadena, perqu¨¨ ¨¦s aliena, bel¡¤ligerant a la cultura i als seus interessos moderns. S'erren.