Eugeni Xammar a les mem¨°ries de Carles Sent¨ªs

No ¨¦s la meva intenci¨® rectificar les opinions del Sr. Amadeu Cuito publicades en aquestes mateixes p¨¤gines el propassat 4 de gener. Llibertat d'opini¨® i d'expressi¨®.

Voldria ¨²nicament aclarir el que ¨¦s un fet. En el meu llibre Mem¨°ries d'un espectador (La Campana) parlo d'un escrit del periodista Eugeni Xammar aparegut a Perpiny¨¤ en un full de l'exili. En alguna hemeroteca potser es podria trobar aquest text, que clarament recordo pel grau d'implicaci¨® sofert.

En el breu escrit es deia que els que feien Destino, com el nom indicava, estaven "destinats" a l'afusellament. Donat el per¨ªode en qu¨¨ aix¨° es public¨¤, constitu?a una amena?a molt punyent. Cal recordar que molts esperaven que com a conseq¨¹¨¨ncia del resultat de la II Guerra Mundial "canvi¨¦s la truita" al nostre pa¨ªs. Era m¨¦s sorprenent aquesta acusaci¨® perqu¨¨ entre els pocs noms que s'hi esmentaven hi havia el de Josep Pla. Amb l'escriptor empordan¨¨s Eugeni Xammar va conviure a Berl¨ªn, on segurament l'ajud¨¤ en els dies de la postguerra Mundial Primera. Potser aquesta amistat recordada va fer que Xammar no li adjudiqu¨¦s a Josep Pla cap ep¨ªtet insultant, que s¨ª utilitz¨¤ per als altres. A mi concretament em qualificava de "rata". Aix¨° em permet, almenys, recordar-ho molt clarament.

Com ¨¦s evident, l'escrit del qual parlo no ¨¦s, doncs, el que treu en el seu article el Sr. Ciuto. Aquest altre, i en el qual potser Eugeni Xammar s'esmena a s¨ª mateix, el public¨¤ en una revista que pel fet de ser dirigida per Don Amadeu Hurtado, el seu avi, for?osament havia de ser ponderada. Sempre vaig apreciar Don Amadeu, el qual m'esmenta, encara que de passada, amb elogi a les seves mem¨°ries.

Si aleshores no vaig contestar l'Eugeni Xammar va ser per no acusar u n exiliat. Tots els incriminats per aquell escrit ens abstingu¨¦rem de qualsevol r¨¨plica que es pogu¨¦s assimilar a una acusaci¨®. Quant als altres atacs que anys despr¨¦s em f¨¦u en un llibre, els he contestat ara, tamb¨¦ en un llibre.

Replicar a un llibre des d'un full de diari ¨¦s utilitzar mitjans molt desiguals: diuen que el llibre queda... Tant quan vaig fer pol¨ªtica com abans, vaig seguir la pauta de no contestar acusacions, cosa, per altra banda, bastant habitual en persones que es mouen en l'¨¤mbit p¨²blic. Sovint la frustraci¨® recau en el qui ¨¦s ignorat.

?s tamb¨¦ un fet que jo, amb 24 anys a l'inici de la guerra, ja en feia dos que estava clarament posicionat a favor de La Lliga i de Camb¨®. Fou Acci¨® Catalana la que, a causa dels seus negatius resultats electorals, s'an¨¤ esllavissant cap al partit Esquerra Republicana i dins d'Acci¨® Catalana s'an¨¤ produint una escissi¨® que es f¨¦u m¨¦s visible arran del 6 d'Octubre del 34.

Alguns dels seus dirigents van tornar a La Lliga, d'on havien sortit, com per exemple Ramon d'Abadal i Vinyals, fins llavors conseller-delegat de La Publicitat, ¨°rgan d'Acci¨® Catalana, i que esdevingu¨¦ tamb¨¦ conseller-delegat no solament de La Veu de Catalunya, sin¨® tamb¨¦ del vespert¨ª L'Instant, del qual ell en fou un dels seus fundadors.

Jo mateix vaig ingressar tamb¨¦ en aquest nou diari de La Lliga i durant dos anys vaig publicar moltes cr¨°niques. Fa tres anys l'ditorial La Campana va publicar el llibre L'Instant abans del 36, que recull una tria de reportatges feta per Juli¨¤ Guillamon, que l'encap?al¨¤ amb un magn¨ªfic pr¨°leg seu. De la Barcelona dominada per les patrulles de control o de descontrol vaig sortir cap a It¨¤lia, amb altres tres molt coneguts periodistes de La Veu i de L'Instant.