Art en alerta

Pol¨¨miques, cr¨ªtiques, acusacions i recriminacions, per¨° tamb¨¦ alegries, satisfaccions i dades positives. El sistema d'art catal¨¤ viu moments agitats i tots els seus agents -artistes, comissaris, conservadors, directors, galeristes i gestors culturals- es debaten entre inauguracions i comunicats, projectes i reivindicacions. El cas del Centre d'Art Santa M¨°nica -que inaugura dem¨¤ les darreres exposicions de l'etapa Barenblit, incl¨°s un espai de consulta amb materials sobre els conflictes derivats de les actuals pol¨ªtiques culturals- ha posat de manifest les contradiccions i les fallades del proc¨¦s de reajustament del panorama muse¨ªstic, iniciat amb el reconeixement de l'hegemonia del Macba per part de les institucions, que ha derivat en una s¨¨rie de desequilibris i crisis internes.

"Calia un canvi al CASM, per¨° amb una reflexi¨® pr¨¨via i un concurs" diu Marzo

"Els artistes emergents que comencen no tenen cap espai institucional", opina Nogueras

Tresserras segueix buscant empla?ament per al centre d'art que va prometre

Els centres sorgits en diverses poblacions es deuen a la voluntat pol¨ªtica dels ajuntaments

Ara la crisi econ¨°mica pot ajudar a desestabilitzar un sistema amb infraestructures encara d¨¨bils i ja de per si subjecte a una evoluci¨® cont¨ªnua per la seva pr¨°pia naturalesa. Una evoluci¨® que tamb¨¦ ha propiciat tend¨¨ncies positives com l'aparici¨® de galeries dedicades a la promoci¨® d'arte jove i experimental, que s'estan guanyant un reconeixement internacional i l'expansi¨® territorial, que es plasma en centres com la Panera de Lleida, l'Espai Zero 1 d'Olot, el Museu de l'Empord¨¤, els projectes de Vic i Tarragona i el B¨°lit de Girona, tan recent que encara no t¨¦ seu.

- Grans institucions i art jove. "El tancament d'espais expositius implica la p¨¨rdua del llarg i dif¨ªcil treball de creaci¨® d'una infraestructura art¨ªstica diversificada. El Nivell Zero es proposa donar continu?tat a una s¨¨rie d'experi¨¨ncies que s'han perdut. Hi ha molts espais d'aquest tipus a les ciutats que els nostres pol¨ªtics admiren. Tot i que han obert noves galeries, cal recordar totes les que han tancat, el que crea no nom¨¦s un d¨¨ficit, sin¨® una inestabilitat del sector, que no arriba mai a refermar la seva infraestructura", afirma Sergi Aguilar, artista i director de la Fundaci¨® Su?ol, que ha contemplat un espai, el Nivell Zero, per a propostes joves, alternatives i experimentals.

De fet, si b¨¦ existeixen algunes sales centrades en la promoci¨® de l'¨²ltima generaci¨® (com la Sala d'Art Jove o els Centres C¨ªvics Can Felipa i Sant Andreu), falten espais tant per a l'art emergent m¨¦s experimental i d'investigaci¨® com per als artistes de mitja carrera. Seguint una tend¨¨ncia que manifesten museus i centres d'art internacionals, tamb¨¦ les grans institucions de Barcelona van contemplar un espai per a l'art emergent i la seva labor va ser en molts casos admirable. ?s el cas de l'Espai 13 de la Fundaci¨® Mir¨®, La Capella del Palau de la Virreina, la Sala Montcada de la Fundaci¨® La Caixa i la programaci¨® temporal de la Fundaci¨® T¨¤pies.

- El cas Santa M¨°nica. La reconversi¨® del Centre d'Art Santa M¨°nica (CASM) en un centre multidisciplinar dedicat a la cultura, l'art i el pensament, confiat a la direcci¨® de Vicen? Altai¨®, va arribar despr¨¦s de mesos d'insatisfacci¨® per l'endog¨¤mia i l'esc¨¤s p¨²blic de la programaci¨® del director Ferran Barenblit. No per haver estat llargament anunciada, la not¨ªcia va ser menys traum¨¤tica. Sota l'¨¨gida de l'Associaci¨® d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC, www.aavc.net), les m¨¦s influents associacions del sector es van manifestar en contra de la decisi¨® del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, instant-lo a convocar un concurs p¨²blic per designar el nou director i a mantenir un centre per a l'art emergent.

"El CASM ¨¦s l'¨²ltima l¨ªnia roja, seguirem negociant, per¨° anem a la guerra", adverteix el comissario Jorge Lu¨ªs Marzo, membre (el paper del portaveu no es contempla) de Cultura de Base (CdB, www.culturadebase.net), una plataforma que va apar¨¨ixer arran del cas CASM "com a reacci¨® a la deriva de la pol¨ªtica cultural". La nova plataforma ha reunit m¨¦s de 350 firmes de col¡¤lectius, associacions i agents del m¨®n de l'art, en un comunicat que lamenta "l'intervencionisme de la Conselleria de Cultura" i demana "un canvi de rumb que tingui en compte les veritables necessitats d'una activitat cultural independent i de qualitat, amb respecte i d'acord amb el sector". "No neguem que el CASM necessitava un canvi, per¨° havia de passar per una reflexi¨® pr¨¨via i un concurs", resumeix Marzo.

Malgrat les nombroses adhesions al document, molts artistes, inclosos Francesc Torres i Eulalia Valldosera, s'han manifestat a favor del canvi i molts tamb¨¦ veuen amb optimisme el rumb que podria imprimir-hi Altai¨®. "?s cert que les figures rellevants no s'impliquen i que molts artistes de 40 anys en amunt estan encantats", admet Marzo. Per la seva part, Altai¨® no es cansa de repetir que tant l'art emergent como el m¨¦s consolidat seran ¨¤mpliament representats, que encarregar¨¤ exposicions a joves comissaris i que no hi ha motiu de preocupaci¨®.

- El texit i les puntades. En un dels apocal¨ªptics comunicats emesos durant la crisi del CASM, les associacions del sector denunciaven el deteriorament del teixit expositiu de la ciutat, a causa de "la desaparici¨® de Metr¨°nom

[l'espai del col¡¤leccionista Rafael Tous, que va tancar el juny de 2006], la ren¨²ncia de l'Espai 13 de la Fundaci¨® Mir¨®, la reconversi¨® de La Virreina en un centre de la imatge i la desactivaci¨® de la Sala Montcada, engolida per CaixaF¨°rum". Aquesta ¨²ltima acaba de tancar, despr¨¦s d'haver estat traslladada del seu espai original al carrer Montcada i de dues temporades amb propostes de discontinu inter¨¨s a CaixaF¨°rum.

"La Caixa ha anat perdent progressivament el seu inter¨¨s per l'art contemporani per anar potenciant activitats educatives o socials, acompanyades de mostres inn¨°cues, molt allunyades de propostes com L'art i el seu doble, que la van situar en el centre del debat art¨ªstic", apunta l'artista i investigador Octavi Comeron, impulsor del projecte La F¨¤brica Transparent. Els responsables de La Caixa asseguren que el tancament obre un per¨ªode de reflexi¨® del qual sortir¨¤ un programa de suport a l'art jove m¨¦s articulat i desvinculat de les limitacions f¨ªsiques d'una sala, que ja no era l'espai emblem¨¤tic dels seus inicis. A l'espera que s'anunc?in els nous projectes, que podrien involucrar tamb¨¦ la Mediateca, de moment la programaci¨® 2009 no inclou cap iniciativa dirigida a l'art jove i experimental.

"L'Espai 13 de la Fundaci¨® Mir¨® est¨¤ completament desvinculat del teixit local, en les darreres temporades ha programat obres produ?des a Fran?a i artistes emergents japonesos, i ara presenta un projecte totalment endog¨¤mic per reflotar el nom de Mir¨® en relaci¨® amb la creaci¨® jove.

Per altra banda, per no ser criticats Iv¨¢n de la Nuez a la Virreina i Nuria Enguita a la Fundaci¨® T¨¤pies es van blindar fins a tal punt que van evitar qualsevol relaci¨® amb la ciutat", sost¨¦ Marzo, donant veu a una opini¨® difusa que lamenta l'apatia del Palau de la Virreina i es pregunta com, malgrat tot, el seu director ha aconseguit mantenir-se ali¨¨ a les cr¨ªtiques durant tants anys. Quan De la Nuez deixi el c¨¤rrec a finals d'any, l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) haur¨¤ de decidir si convoca un concurs o s'acull a la seva titularitat, com va fer la Conselleria en el cas del CASM.

- El paper del Macba. "Els canvis recents al Macba i la Fundaci¨® T¨¤pies [Laurence Rassel acaba de substituir Enguita com a responsable de projectes] i els que s'esperen a la Virreina generen inquietud. cal esperar, per¨° mentre no es visualitzen els programes hi ha incertesa", indica Florenci Gunt¨ªn, secretari de l'AAVC. "El Macba no cobreix l'art m¨¦s jove i incipient i fa falta una instituci¨® que faci aquest paper d'aglutinador i funcioni d'enlla? amb els espais comercials", afirma Miguelangel S¨¢nchez, propietari d'ADN, una de les galeries obertament centrades en la promoci¨® de l'art jove, que s'estan guanyant un espai aals circuits internacionals, gr¨¤cies tamb¨¦ -tot sigui dit- a les ajudes del departament de Cultura per participar en fires, un programa de suport que troba ampli consens entre els galeristes.

"Ara que per un motiu o altre molts d'aquests centres sat¨¨l¡¤lits estan desapareixent ¨¦s important que el Macba s'impliqui. Els artistes emergents de traject¨°ria curta, per¨° en al?a, no tenen cap espai institucional, el CASM era l'¨²nic que ens representava, va afavorir les relacions i va fer una important labor de promoci¨® dels artistes catalans a l'estranger a trav¨¦s de l'Arxiu Dossiers (www.centredartsantamonica.net)", opina Alex Nogueras, de la galeria NoguerasBlanchard, de retorn de Londres, on un dels seus artistes, Wilfredo Prieto, va rebre el premi de la Fundaci¨® Freeze.

- Un, deu, cent centres d'art. Obligat per la dimissi¨® de Barenblit i la resposta del sector, el conseller va prometre un nou centre d'art i va assegurar que estava buscant l'empla?ament m¨¦s adequat amb l'Ajuntament. "Ho va intentar amb el Can¨°drom, que ¨¦s inviable; amb el Palau Macaia, afectat per una reforma urban¨ªstica; i fins i tot amb Tecla Sala de L'Hospitalet, els responsables del qual encara estan sorpresos. L'actuaci¨® del conseller ¨¦s una mescla d'arrog¨¤ncia, prepot¨¨ncia i desconeixement", denuncia l'AAVC. La plataforma CdB, que coincideix amb aquesta valoraci¨®, demana que es mantingui la dotaci¨® de 750.000 euros del CASM i que no s'interrompi la seva programaci¨®.

"Evidentment, com m¨¦s espais, m¨¦s opcions de presentar projectes, per¨° m¨¦s que un centre d'art el que cal ¨¦s un canvi de mentalitat. Falten espais de 100 m2 amb interlocutors internacionals, que programin amb la voluntat de superar les fronteres de la ciutat. Falta tamb¨¦ un sistema per generar els contactes internacionals, ¨¦s a dir, convidar comissaris a visitar els artistes locals, que podria cobrir-se mitjan?ant el Llull, l'ICUB i l'Arxiu Dossiers i crear un espai de resid¨¨ncia per a artistes de mitja carrera, que podria ser Hangar si canvi¨¦s d'idea i els artistes cobressin per ser all¨¤ i no al rev¨¦s", indica Mart¨ª Manen, comissari catal¨¤ afincat a Estocolm, membre de la plataforma A-Desk (www.a-desk.org).

Tot i que no far¨¤ marxa enrere amb el projecte del nou CASM,Tresserras segueix buscant un empla?ament per al centre d'art que va prometre, el director del qual es nomenar¨¤ a trav¨¦s de concurs. "Hi ha gent que viu la situaci¨® amb molta preocupaci¨® i dramatisme,

per¨° les pressions no influiran en el criteri. Segueixo pensant que els dos projectes haurien pogut conviure a l'espai del CASM, per¨° ja que no sembla possible, estem buscant un lloc que pugui entrar en

funcionament de forma immediata", asegura el conseller, de retorn de M¨¨xic, molt satisfet per l'acollida reservada a la cultura catalana.

Tresserras s'ha reunit amb l'Ajuntament i la Fundaci¨® la Caixa per estudiar la possibilitat d'utilitzar el Palau Macaya, anterior seu del centre cultural de l'entitat, abans que es faci efectiva la reforma urban¨ªstica, la qual cosa li donaria tres anys de temps per trobar una altra seu definitiva.

Decidit a fer callar els qui l'acusen de no tenir una pol¨ªtica cultural articulada respecte a l'art contemporani, va mantenir reunions amb els responsables de les associacions de galeries "per ajudar a dinamitzar el sector i organitzar, si cal, alguna iniciativa conjunta potent amb les diverses associacions". Tamb¨¦ va contactar amb les fundacions privades, "per augmentar la seva visibilitat, comen?ant per millorar la informaci¨®, habitualment molt t¨°pica, de les guies tur¨ªstiques".

"Estem negociant els pressupostos i, malgrat que no creixerem en recursos i que s'han eliminat algunes partides, mantindrem els compromisos.Molts sectors es troben en una situaci¨® d'emerg¨¨ncia, per¨° la dotaci¨® que es destinar¨¤ al projecte Altai¨® no afectar¨¤ la del centre d'art", assegura el conseller, que est¨¤ buscant tamb¨¦ una seu per al Consell de les Arts, que despr¨¦s de superar els darrers tr¨¤mits hauria de "treballar a ple rendiment a partir del pr¨°xim gener".

- La pol¨ªtica territorial. Segons l'AAVC, l'impuls als centres abans esmentats, sorgits en diverses poblacions de Catalunya, es va produir gr¨¤cies a la voluntat pol¨ªtica dels ajuntaments. "El programa de construcci¨® d'una xarxa de centres d'art podia haver avan?at de forma m¨¦s r¨¤pida i amb m¨¦s determinaci¨® si hagu¨¦s rebut el suport

real del Departament de Cultura, que ha elaborat un pla d'infraestructures, el PETCAT (2008-2018), que posa l'accent en aspectes com la demografia i la construcci¨® d'edificis, oblidant els ecosistemes art¨ªstics i penalitzant les bones iniciatives del territori", assegura Gunt¨ªn. "Es tracta d'un pla global d'infraestructures, que vincula cultura i mitjans de comunicaci¨®, per tal de garantir l'acc¨¦s

a la informaci¨® i el coneixement a tot el territori", matisa Tresserras.

"El departament de Cultura est¨¤ realitzant bones actuacions en el territori. El que falta ¨¦s una col¡¤lecci¨® d'art contemporani institucional, similar als Frac,els fons regionals francesos, amb els quals poder abastir els raqu¨ªtics fons dels nostres museus", indica Gl¨°ria Picazo, apuntant una antiga reivindicaci¨® del sector. "Plantejar una col¡¤lecci¨® institucional significaria donar suport a artistes i galeristes i alhora crear patrimoni", afegeix Noguera, que com ADN i altres firmes, centrades en la creaci¨® m¨¦s jove i experimental, pertany a l'associaci¨® de Galeries Independents de Catalunya.

- De Barcelona a Ven¨¨cia. En aquesta conjuntura, l'Institut Ramon Llull (IRLL), el bra? cultural del Govern a l'estranger, llan?a un concurs per nomenar el comissari del Pavell¨® Catal¨¤ a la Bienal de Ven¨¨cia, un projecte amb un pressupost de 500.000 euros, m¨¦s el lloguer de l'espai. "Vist a?lladament, sense contextualitzar, la proposta ¨¦s interessant, per¨° considerant com opera l'IRLL en suport a la internacionalitzaci¨® dels artistes catalans i la greu situaci¨® actual,l'operaci¨® Ven¨¨cia ¨¦s obscena, provinciana i exponent d'un absolut desconeixement del sector art¨ªstici una greu descoordinaci¨® en el Govern", sost¨¦ Gunt¨ªn.

Despr¨¦s d'un proc¨¦s d'elecci¨® impecable, nom¨¦s emmascarat per l'amena?a de dimissions del jurat en solidaritat amb el CASM, ha estat nomenat Valent¨ªn Roma, amb un projecte cr¨ªtic, molt onceptual,

poc visual i gens promocional. Molts ho consideren un c¨¤stig del jurat a Tresserras per no acatar el Codi, altres ho veuen com el tancament d'un compte obert entre el conseller i Manuel Borja-Villel, el cada vegada m¨¦s totpoder¨®s director del Reina Sof¨ªa i president del jurat. Els artistes elegits s¨®n el col¡¤lectiu SizeSite, Daniel Garc¨ªa And¨²jar i Pedro G. Romero, que van manifestar en diverses ocasions la seva actitud cr¨ªtica cap a aquest tipus d'esdeveniments. "El 2001 Estrella de Diego em va convidar a exposar al Pavell¨® Espanyol, per¨° vaig preferir participar en la col¡¤lectiva de Szeemann, perqu¨¨ aquell era el context que em pertanyia, amb els curadors i artistes que havien creat les bienals perif¨¨riques, com Istambul,Kwangju i Johannesburg, on es lluitava per eliminar fronteres i ni tan sols hi havia pavellons nacionals", recorda Eulalia Valldosera, que inaugurar¨¤ una gran exposici¨® amb peces participatives in¨¨dites al Museu Reina Sof¨ªa de Madrid, el febrer. No tot s¨®n males not¨ªcies, el debat nom¨¦s acaba de comen?ar.