Nova York, segle XX

Ragtime

E. L. Doctorow (traducci¨® de Maria Iniesta i Agull¨®)

Edicions de 1984

271 p¨¤g. 18 euros

La primera temptativa reeixida com a novel¡¤lista d'¨¨xit d'E. L. Doctorow, Ragtime (1974), una obra situada a la Nova York del per¨ªode previ a la Gran Guerra, el va consagrar de manera immediata com un dels prosistes m¨¦s convincents dels Estats Units de les darreres d¨¨cades, amb una tend¨¨ncia tan inusual com propera al p¨²blic nord-americ¨¤ a experimentar amb la Hist¨°ria i els g¨¨neres literaris. La peculiaritat, en aquest cas, es basa en l'¨²s fictici com a personatges de noms d'anomenada de l'¨¨poca com ara l'escapista i mag Harry Houdini, el financer Pierpont Morgan i l'empresari Henry Ford, entre molts altres, al costat de car¨¤cters inventats que tamb¨¦ s¨®n protagonistes de la trama i que s'hi relacionen d'una manera o altra; i sobretot en un estil la flu?desa del qual permet conjugar la hist¨°ria, la cr¨°nica de successos, la vida quotidiana de persones corrents i una certa malenconia dels dies enduts, en una f¨®rmula feli? basada en la claredat i el sentit com¨² de la veu narradora.

"Doctorow reescriu la Hist¨°ria sobre el canem¨¤s dels conflictes contemporanis"

La tirada per la nost¨¤lgia, l'evasi¨® dol?a del present i la sensaci¨® desbordant d'abastar una ¨¨poca llunyana s¨®n alguns dels atributs i els r¨¨dits de la novel¡¤la hist¨°rica. En versions m¨¦s refinades com ara aquesta de Doctorow -tradu?da de manera impecable, amb tanta o m¨¦s acu?tat que les anteriors La gran marxa i Hist¨°ries de la dol?a terra, tamb¨¦ editades per Edicions de 1984- s'hi troba tamb¨¦ una tend¨¨ncia a reescriure la Hist¨°ria sobre el canem¨¤s dels conflictes contemporanis. La Nova York de principis del segle vint, amb la calma d'abans de l'arribada massiva d'immigrants, i l'eclosi¨® de les d¨¨cades seg¨¹ents, s'emmiralla de manera indirecta en la p¨¨rdua de certeses culturals i econ¨°miques de la d¨¨cada dels setanta, passades les promeses de prosperitat i preponder¨¤ncia aclaparadora dels decennis posteriors a la Segona Guerra Mundial. La barreja de personatges coneguts -hi ha fins i tot aparicions puntuals i mordaces com la de Freud en companyia dels deixebles- amb car¨¤cters arquet¨ªpics com ara una fam¨ªlia de blancs, anglosaxons i protestants que s'ha fet rica a trav¨¦s de vendre banderes i patriotisme, i que es troba immersa en conflictes racials i causes pol¨ªtiques, permet donar un aire de modernitat a la novel¡¤la i fer coincidir q¨¹estions de les dues ¨¨poques a trav¨¦s dels protagonistes no hist¨°rics. L'anacronisme, en aquest sentit, ¨¦s encara m¨¦s inevitable que en les altres versions del g¨¨nere.

L'habilitat de Doctorow per donar sentit als personatges no hist¨°rics es basa en una doble estrat¨¨gia de seducci¨®. Mentre els car¨¤cters c¨¨lebres s¨®n est¨¤tics i gaireb¨¦ anecd¨°tics en la trama, s¨®n tractats amb grans dosis d'ironia i ajuden a fer creure que els desconeguts creen amb ells les palpitacions del temps, els altres s¨®n els vertaders conductors del desenvolupament de l'acci¨® i els que permeten oferir un retrat subterrani de la bigarrada vida contempor¨¤nia, des d'un immigrant jueu pobre que esdev¨¦ productor de serials i forma una fam¨ªlia multiracial amb la v¨ªdua de la fam¨ªlia blanca, anglosaxona i protestant, o un virtu¨®s m¨²sic de jazz que acaba convertit en una mena de Pantera Negra abans dels Panteres Negres, fins al Germ¨¤ Petit de la fam¨ªlia anglosaxona i protestant, que primer s'enrola en la causa del m¨²sic i despr¨¦s se'n va a fer la revoluci¨®, per¨° no amb el Che Guevara, sin¨® amb Pancho Villa i Emiliano Zapata. El rerefons, a m¨¦s, est¨¤ ben tra?at i col¡¤labora a l'hora de circumscriure les vides dels personatges en la hist¨°ria. L'avantatge del narrador ¨¦s que el per¨ªode ja ha adquirit dimensions m¨ªtiques i ¨¦s prou lluny com perqu¨¨ no sembli el decorat habitual, de cart¨® pedra, del g¨¨nere. De fet, el gran avantatge ¨¦s que tamb¨¦ ¨¦s prou a prop com per inventar i oferir en una nova narraci¨® un al¨¨ de la hist¨°ria, i un al¨¨ del present d'aquella hist¨°ria.