'Barrufafelicitats!'

Col¡¤lecci¨® Els barrufets

Peyo

Planeta DeAgostini

Diversos ¨¤lbums. 48 p¨¤gines. 7,95 euros

S obre el paper llueixen tan gr¨¤cils com sempre, per¨° el temps tamb¨¦ passa per a ells. Ens referim als barrufets, que avui compleixen... 50 anys! Aquests personatges, creats per Pierre Culliford -conegut al m¨®n del c¨°mic com Peyo-, van apar¨¨ixer per primer cop el 23 d'octubre de 1958 a la revista belga Le Journal de Spirou. Ho van fer com a secundaris, i amb l'impronunciable nom de Schtroumpfs , en una de les aventures de Jan i Trencapins. L'¨¨xit no es va fer esperar i la seva popularitat va cr¨¦ixer durant d¨¨cades amb un material divers que va incloure ¨¤lbums, una pel¡¤l¨ªcula amb m¨²sica de Michel Legrand, la s¨¨rie televisiva, un llenguatge propi on el terme barrufar servia per a qualsevol cosa i una allau de productes promocionals i joguines que va provocar que milers de nens es convertiren en col¡¤leccionistes de figuretes.

El fenomen va tenir a m¨¦s un efecte col¡¤lateral inesperat que encara fa venir malsons quan es tanquen els ulls i es pensa en ell: parlem, ¨¦s clar, del Pare Abraham, encarnaci¨® humana del Gran Barrufet, amb una marcada est¨¨tica amish, que es va inflar a vendre cassets amb les seves, ai, barrufacan?ons.

Tot aix¨° ha acabat amagant la qualitat d'una obra cl¨¤ssica del millor c¨°mic europeu, que es pot gaudir en el cat¨¤leg de Planeta DeAgostini amb una vintena de t¨ªtols, entre els quals destaca -encara que aix¨° va per gustos- La Barrufeta. En aquest cas, Peyo va crear una hist¨°ria amb un inici que ara nom¨¦s es pot qualificar de pol¨ªticament incorrecte: l'¨²nica doneta del llogarret ¨¦s, en realitat, fruit de la m¨¤gia negra de Gargamel (espl¨¨ndid brivall al que sempre acompanya el gat Azrael). Amb la seva invenci¨®, el bruixot vol carregar-se definitivament el parad¨ªs dels barrufets. Sona fort, ?no? Aix¨° s¨ª: que en tot el poblat nom¨¦s es pogu¨¦s trobar una barrufeta ¨¦s quelcom que sempre ha generat preguntes escassament innocents en les ments dels lectors, que seran petits, per¨° no ximplets. Millor no continuar per aqu¨ª...

L'aniversari ¨¦s tamb¨¦ una bona excusa per redescobrir l'excel¡¤lent treball de Peyo -mestre del gag -, que es va veure superat per l'¨¨xit mundial dels seus nadons blauets i va haver de muntar un taller de col¡¤laboradors per poder complir amb tants enc¨¤rrecs. L'autor formava part de la factoria comiquera de la fam¨ªlia Dupuis, que amb les seves publicacions competien amb l'hegemonia del D¨¦u de la l¨ªnia clara. ?s a dir, volien plantar cara a Herg¨¦, al seu Tint¨ªn i a tota l'escola que va fundar amb deixebles i amics com Edgar P. Jacobs, el creador de Blake i Mortimer. Aquest grup de la revista Spirou -on tamb¨¦ es trobaven Jij¨¦, Morris i Franquin, entre molts altres- va ser conegut com Escola de Marcinelle, en refer¨¨ncia al barri on treballaven, un terreny ja m¨ªtic de l'ecosistema de l'anomenada bande-dessin¨¦e.

?s curi¨®s. La rebuda a casa nostra de la tradici¨® francobelga m¨¦s essencial ha estat molt dispar. Si es deixa de banda el tot¨¨mic Tint¨ªn, nom¨¦s l'Ast¨¨rix de Goscinny i Uderzo s'ha beneficiat d'un bon seguiment entre els lectors d'ac¨ª. Contr¨¤riament, les vinyetes dels Lucky Luke, Spirou o dels mateixos barrufets -i fins i tot l'obra del punyent Yves Chaland- s'han quedat entre nosaltres als llimbs. Ni l'actual hipervendes Titeuf, de Zep, ha aconseguit fer forat en aquest costat de la frontera. Un misteri. Per¨° aix¨° ¨¦s una altra hist¨°ria. Avui el que toca ¨¦s entonar amb gust un sonor barrufafelicitats! Doncs ja est¨¤ dit.