Introducci¨® en Dante

Dia amunt, dia avall, avui fa set-cents anys que Dante escrivia les parts de l'Infern, de la Commedia -equ¨ªvocament anomenada "divina" pels editors renaixentistes, perqu¨¨ no hi ha pe?a de m¨¦s clara humanitat, a l'alba de la "modernitat liter¨¤ria", que l'obra dantesca-, dedicades als baraters, als lladres, als consellers fraudulents i als falsadors de moneda: tot s¨®n figures que estan de rabiosa actualitat arran l'enorme ensulsiada financera del m¨®n occidental: nihil novum sub sole, per anar a parar una vegada m¨¦s a la b¨ªblica saviesa.

Aquest fet, com els lectors d'aquests articles ja estan avesats a comprovar, nom¨¦s serveix d'excusa per parlar d'un llibre molt important dedicat al Dant, que encara no s'havia vist -coses que passen- en la bibliografia hisp¨¤nica: Dante, poeta del mundo terrenal, d'Erich Auerbach, traducci¨® de Jordi Seca, Barcelona, El Acantilado, 2008. Del gran romanista Auerbach coneix¨ªem un llibre espl¨¨ndid, fa molt de temps no reeditat, que un dia va apar¨¨ixer a Seix-Barral: Lenguaje literario y p¨²blico en la baja latinidad y en la Edad Media. Per¨° sab¨ªem la saviesa d'aquest gran fil¨°leg -de la mateixa ¨¨poca que els enormes Curtius, Spitzer i Karl Vossler, aquest darrer mestre de Carles Riba a la ciutat de Munic-, sobretot, pel llibre tampoc no tradu?t al catal¨¤, M¨ªmesis. La representaci¨®n de la realidad en la literatura occidental: un dels llibres de cr¨ªtica i d'hist¨°ria liter¨¤ria que no poden faltar en cap biblioteca d'un amant de les lletres, siguin les d'Homer, les de Cervantes o de Virginia Woolf.

"El llibre d'Erich Auerbach sobre Dante ¨¦s un dels grans esdeveniments editorials de l'any"

Ara, doncs, de la m¨¤ d'aquest editor culte que ¨¦s Jaume Vallcorba -en queden quatre o cinc a tot Espanya- arriba a nosaltres un dels llibres m¨¦s bons que un pugui llegir sobre l'obra po¨¨tica sencera del Dant, entre els poemes esparsos de la Vida Nova i els ¨²ltims versos del Parad¨ªs, a la Com¨¨dia: "A l'alta fantasia qui manc¨° possa; | ma gi¨¤ volgeva il mio disio e'l velle, | s¨ª come rota ch'igualmente ¨¨ mossa, | l'amor che move il sole e l'altre stelle".

Auerbach no era un fil¨°leg ni un romanista qualsevol, i, per dir cosa molt certa, a casa nostra nom¨¦s s'hi ha assemblat, al segle XX, Mart¨ª de Riquer. Es tracta d'una suma articulada de coneixement de lleng¨¹es cl¨¤ssiques, sabers filol¨°gics, literatura universal -entre la B¨ªblia i l'immens segle passat-, una poderosa intel¡¤lig¨¨ncia i un bon gust, a l'hora de llegir, que ¨¦s company imprescindible d'all¨° que els anglesos, seguint T.S. Eliot i el New Criticism, van dir-ne "the close reading", "lectura atenta". Perqu¨¨, en aquest llibre de qu¨¨ parlem avui, Auerbach no s'acontenta a entrar en les disquisicions m¨¦s habituals al moment de parlar de Dante, sin¨® que estableix una veritable "genealogia" de la Commedia, mai no feta amb tanta perspic¨¤cia i acu?tat com ell va fer-ho. ?s a dir, per arribar a l'obra culminant del Dante madur, el romanista passa primer pel naixement de l'¨¨pica i del concepte de "representaci¨® de l'hum¨¤" (Homer-S¨°focles-Plat¨®-Arist¨°til-Virgili-Jesucrist-Baixa Edat Mitjana), despr¨¦s s'entret¨¦ a gratcient amb la poesia proven?al (no podia ser d'altra manera), lloant la figura i l'estil d'Arnaut Daniel (el mateix a qui Dante atorgar¨¤ uns versos dins la seva obra), continua amb les dues ¨¨poques assenyalades del Dolce Stil Nuovo (o Novo), i deixa Dant no solament a les portes de la seva trobada amb Virgili, sin¨® en el punt mateix en qu¨¨ pren comiat de Guido Cavalcanti, tot superant-lo. L'operaci¨® intel¡¤lectual ¨¦s meravellosa, subtil i admirable: pocs dantistes dels nostres dies (dentistes, encara menys) han sabut fer un recorregut d'aquesta mena a l'hora de parlar del Dant, el qual sol quedar redu?t a les vinculacions de rigor amb Sant Agust¨ª o Boeci, amb el neo-platonisme o, m¨¦s senzillament, amb la teologia cristiana en general.

Aquest llibre, doncs, ¨¦s un dels grans esdeveniments editorials de l'any: f¨¤cil, no ho ¨¦s gaire; per¨° tot lector amant de la Divina Com¨¨dia hi trobar¨¤ una guia de lectura com se n'han escrit ben poques. Les p¨¤gines dedicades a comparar el ritme "m¨¨tric" i alhora "espiritual" dels stilnovisti i de Dante s¨®n d'una genialitat sense precedents en el terreny de la filologia: "Quasi tots els poemes de Dante

[els inclosos en la Vita Nuova, obra juvenil] estan orientats, d'entrada, no solament a agradar l'oient i obtenir-ne l'aplaudiment, sin¨® a encantar-lo i captivar-lo; i el to, en el cas dels poemes m¨¦s bells, no produeix l'efecte d'una notificaci¨®, sin¨® d'una invocaci¨®, d'una crida a la comuni¨® amb l'¨¦sser interior, una ordre a seguir-lo que commou i inflama ... Llegim i reflexionem: Donne ch'avete inteletto d'amore ¨¦s una interpel¡¤laci¨®; per¨° ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°. ?s crida, invocaci¨®, anhel suprem i confian?a absoluta".

I ara una recomanaci¨® als lectors que vulguin llegir l'obra juvenil i la madura del Dant: per la Vita Nuova, l'edici¨® de Siruela, ara editada juntament amb els poemes de Cavalcanti; per una Commedia en vers dign¨ªssima, i molt ben anotada, l'edici¨® d'Abilio Echeverr¨ªa, a Alianza Editorial; per una visi¨® del Dant com precedent de tot el que anomenem la "modernitat" liter¨¤ria, el llibre de Raffaele Pinto, Dante e le origini della cultura letteraria moderna, Honor¨¦ Champion, 1994. Amable lector: cura ut valeas.