Formes

Veig, publicada en una revista, una imatge del futur skyline de Chicago. Entremig dels gratacels de la ciutat que es reflecteixen al llac Michigan s'al?a una mena de filaberqu¨ª gegant, de m¨¦s de sis-cents metres. Un gratacel residencial, ¨¦s a dir, per viure-hi, que promet ser el m¨¦s alt del m¨®n en aquesta "especialitat" dels gratacels. ?s un projecte de l'abominable Calatrava, l'empastifador de Val¨¨ncia i de tantes altres ciutats del m¨®n mundial, Ven¨¨cia inclosa.

Les ciutats, aix¨ª ho sembla, necessiten bibelots gegantins per decorar-se, i aix¨ª, la nostra turistitzada Barcelona s'ha deixat construir el bibelot de Nouvel en forma de bala, ara ho fa amb el de Bofill, en forma de vela, i aviat veurem com se n'al?a un en forma de bola... La bola que entre uns i altres ens volen fer empassar: la gran mentida a qu¨¨ s'ha redu?t aquella anomenada civilitzaci¨® occidental.

Per qu¨¨ els edificis han de tenir una forma referencial a qualsevol objecte ali¨¨ a l'arquitectura? No en tenen prou els arquitectes i els pol¨ªtics amb les formes que genera la construcci¨®, la funci¨® i el propi llenguatge arquitect¨°nic? Tan poca confian?a tenen, uns i altres, en aquest llenguatge? Gerhy, a Bilbao, ha de fer equilibris per sostenir aquell munt d'encenalls gegants de titani rebregat. Herzog i De Meuron han de fer atzagaiades estructurals perverses per fer levitar la central el¨¨ctrica madrilenya -tan anodina- que hostatja el Caixaf¨°rum de la capital d'Espanya. L'inevitable (i abominable, com he dit) Calatrava necessita mecanismes teatrals gegants per moure la seva parpella valenciana. Ja no confien, els arquitectes, en l'arquitectura, que s'hagin de passar a aquest h¨ªbrid entre l'escultura, el circ i l'escenografia fora d'escala? Sembla que no.

I els pol¨ªtics, que haurien de frenar aquests excessos que embruten les nostres ciutats, aplaudeixen, els cau la baba, faciliten, modifiquen plans, qualifiquen i desqualifiquen solars, i aix¨ª fan possibles aquestes escenografies d'aquesta narraci¨® est¨²pida en la que ells s¨®n els protagonistes i el desgraciat conjunt dels ciutadans els comparses.

Forma de cogombre, forma de supositori, forma de filaberqu¨ª, forma de vela, forma d'ull. Quan s'atrevir¨¤ alg¨² a la forma de tifa? Per¨° deixem-nos de bromes. Tot aix¨° no fa m¨¦s que posar en evid¨¨ncia la gran mentida en qu¨¨ ens volen fer viure.

Quan aquest estiu es va estavellar aquell avi¨® a Barajas, un nen supervivent nom¨¦s preguntava quan s'acabaria la pel¡¤l¨ªcula. Aquell pobre nen confonia realitat i ficci¨®. Tots som aquell pobre nen, perduts sense voler-ho en una realitat espantosa que ens volen vendre en la forma d'una ficci¨®, potser perqu¨¨ ens pensem que l'infern quotidi¨¤ tindr¨¤ algun final. No, la corrupci¨®, la mis¨¨ria, la incompet¨¨ncia, l'ab¨²s, s¨®n reals. I el primer pas per lluitar-hi ¨¦s veure la realitat tal com ¨¦s, lluny de les escenografies, pretesament divertides, d'una ficci¨® pensada per entabanar-nos i mig anul¡¤lar-nos, pensada per devorar-nos millor.