Decebedor

Cada castell i totes les ombres

Baltasar Porcel

Edicions 62

414 p¨¤gines. 21 euros

La resson¨¤ncia medi¨¤tica i el cr¨¨dit literari de Baltasar Porcel (Andratx, 1937) no necessitarien de la ratificaci¨® d'un premi literari, per¨° li n'han donat un de nou per aquesta ¨²ltima novel¡¤la, el Premi Sant Joan Caixa Sabadell 2008. ?s econ¨°micament luxuri¨®s (o "amb una dotaci¨® de primera l¨ªnia", com diu la p¨¤gina de cr¨¨dits del llibre) i el decideixen una muni¨® d'autoritats conjurades en jutjar "amb independ¨¨ncia de modes liter¨¤ries i sense imperatius comercials", segons diu la mateix nota. El jurat el formen respectats experts com ara Alan Yates, i autors que han estat sovint tamb¨¦ cr¨ªtics com Pere Gimferrer, Vicen? Villatoro i Valent¨ª Puig (que va guanyar el mateix premi el 2006 amb una novel¡¤la de poca volada, La gran rutina).

La rotunditat dels noms complica la comprensi¨®. No s¨¦ ben b¨¦ entendre que aquest premi hagi consagrat (amb aquest llibre) un escriptor reconsagrad¨ªssim a les lletres catalanes. L'hauran premiat perqu¨¨ no hi havia cap altre text millor, per¨° aix¨° ¨¦s un indici terror¨ªfic de la incapacitat de la novel¡¤la catalana, o ¨¦s un indici pitjor encara de la manca de flu?desa i salubritat del seu sistema de premis. Aix¨° no ¨¦s responsabilitat de l'escriptor, evidentment, que ha escrit algunes de les millors novel¡¤les de la democr¨¤cia, molt lluny dels nivells d'exig¨¨ncia, pot¨¨ncia i efectivitat d'aquesta, que sembla precipitadament enllestida i mandrosament imaginada. L'autor ha estat recentment fustigat pel c¨¤ncer i si no m'erro l'escriptura va estar interrompuda pel tractament i continuada despr¨¦s de la convalesc¨¨ncia i la recuperaci¨®. Era dif¨ªcil presumiblement en aquestes condicions construir un text m¨¦s satisfactori i que toca al present immediat (Sarkozy, per exemple, ja ¨¦s el cap de l'Estat franc¨¨s, tot i algun equ¨ªvoc anacronisme).

?s una novel¡¤la fluixa, amb desnivells d'escriptura i d'intensitat, amb una sintaxi poc acurada i una general desatenci¨® pels personatges. Els desequilibris en un altre autor valdrien com a s¨ªmptomes d'incompet¨¨ncia per¨° no ¨¦s el cas: la llengua ¨¦s rica i fibrosa a talls, i ho s¨®n les an¨¤lisis dels personatges a estones, per¨° aix¨° ¨¦s massa poc per fer un bon Porcel. T¨¦ trets barojians d'escriptura i de plantejament (per¨° tamb¨¦ s'acosta a la novel¡¤leria tova de l'Antonio Gala i de vegades a les teles¨¨ries casolanes), i toca al vessant de la s¨¤tira costumista que de tant en tant practica la literatura catalana, i el mateix Porcel, sense la fortuna de cl¨¤ssics com el Sagarra de Vida privada (l'¨²ltim en assajar-ho que em ve al cap ¨¦s el mateix Valent¨ª Puig). Aqu¨ª el boc gros de la s¨¤tira es desf¨¤ en previsibles t¨°pics, on els personatges responen tan estereotipadament a la seva caricatura que perden tot efecte burlesc, o sat¨ªric, particularment als di¨¤legs on el prop¨°sit par¨°dic es confon massa sovint amb la mera artificiositat de la llengua oral. Les fantasies o els desitjos inconfessables d'alguns personatges (com ¨¦s el cas del socialista ansi¨®s Pelai) tendeixen a la banalitat i la inversemblan?a m¨¦s enll¨¤ de tot efecte sat¨ªric. ?s un guinyol entretingut i ras, pobre d'idees i amb intencionalitat ¨°bvia, on seguim les contradiccions a voltes pat¨¨tiques d'un socialista que aspira a ser candidat al Parlament i les perip¨¨cies d'un altburg¨¨s empresarial, prepotent, seductor i reservat, liat amb una dona vint anys m¨¦s jove, que naturalment d¨®na lli?ons d'art a un home que ha ensorrat la vida en els negocis... L'argument ¨¦s perillosament proper a les modes de vendes, i s'apropa massa al producte programat com a best-seller: una mica d'art, una mica d'adulteri, una altra mica de cosmopolitisme i avions privats, una altra mica de sofisticaci¨® llefiscosa, una altra mica de trepa pol¨ªtic i pobre de cor, una altra mica de convulsi¨® social i corrupci¨® urban¨ªstica, un punt de lesbianisme -en una escena completament idiota- i fins i tot l'¨²s burlesc d'un escriptor real i gran com Josep Pla.

Hagu¨¦s estat preferible no cridar l'atenci¨® de la comunitat liter¨¤ria i la ciutadania pura i dura sobre aquesta obra prima d'un excel¡¤lent novel¡¤lista atorgant-li un premi com aquest. S¨¤biament el narrador diu a la plana 128 que l'ambici¨® "s'acontenta aviat amb flatul¨¨ncies adulat¨°ries i diners".