Qu¨¨ fem amb les tres xemeneies del Bes¨°s?

Les tres xemeneies del Bes¨°s estan d'actualitat perqu¨¨ l'alcalde de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s ha convocat una consulta popular sobre el seu futur. Per¨° en realitat s¨®n de permanent actualitat perqu¨¨ s¨®n omnipresents. Degut a les seves dimensions i la seva posici¨® formen part del perfil monumental de l'¨¤rea central de la regi¨® metropolitana barcelonina. L'an¨¨cdota m¨¦s gr¨¤fica al respecte ¨¦s la dels turistes italians despistats que quan arriben en vaixell les confonen amb la Sagrada Fam¨ªlia. Per¨° la seva condici¨® d'icona no sols es produeix des del mar, sin¨® que tamb¨¦ succeeix el mateix en entrar a Barcelona per Collserola o pel congost de Montcada i fins i tot arribant en avi¨® des del Nord. Per¨° abans d'entrar a valorar la conveni¨¨ncia del seu manteniment i en quines condicions s'ha de produir, val la pena recordar alguns aspectes de la seva l¨°gica de localitzaci¨® i del servei que han prestat i que encara segueixen prestant.

"La 'fi' de les xemeneies comen?a el 1999, amb els preparatius del F¨°rum de les Cultures"

"Qu¨¨ fer amb les torres ¨¦s una decisi¨® col¡¤lectiva. Benvinguda sigui, doncs, la consulta popular"

- La hist¨°ria. Per a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s tot el segle XX ha estat estretament vinculat a la generaci¨® el¨¨ctrica que s'ha anat concentrant a ambd¨®s marges de la desembocadura del riu. Curiosament, el desenvolupament de les centrals en les dues bandes del Bes¨°s ha evolucionat de forma paral¡¤lela. L'any 1912, en el marge esquerre (costat Badalona) es construeix la central d'Energia El¨¨ctrica de Catalunya, precursora de la Fecsa (Fuerzas El¨¦ctricas de Catalunya). Nom¨¦s cinc anys m¨¦s tard s'estableix al marge dret (costat Barcelona) la central t¨¨rmica de la Companyia de Fluid El¨¨ctric, que crea el seu propi barri per als seus treballadors a la manera de les col¨°nies industrials, el barri de La Catalana. A finals dels anys seixanta del segle XX, la hist¨°ria repeteix la seva simetria respecte del Bes¨°s. Es construeixen les noves centrals anomenades Bes¨°s 1 al marge dret i Badalona II a l'esquerre.

En poc temps, fruit del creixement econ¨°mic del desarrollismo franquista, a principis dels setanta, es construeix el grup 2 de la central Bes¨°s del marge dret i, a l'altre costat del riu, la central que ara ens ocupa. Concretament, l'actual central t¨¨rmica de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s es va posar en marxa el 1973, amb la finalitzaci¨® del grup 1. La varen seguir el grup 2 l'any 1974 i el grup 3 el 1976. Aquest ¨²ltim correspon a la xemeneia m¨¦s propera a Barcelona i es caracteritza per no haver estat prevista inicialment i d'aqu¨ª la seva col¡¤locaci¨® lleugerament m¨¦s separada de les dues primeres.

Les noves centrals posades en marxa a la d¨¨cada dels setanta representen un important salt de pot¨¨ncia, ja que tenen una capacitat tres vegades superior per grup respecte a les constru?des nom¨¦s deu anys abans. Per¨° el seu increment de pot¨¨ncia va acompanyat d'un augment de volum i sobretot d'al?ada.

Finalment, vint anys despr¨¦s de l'inici del funcionament de la central de les tres xemeneies, ja entrats en el segle XXI, es trenca la "simetria el¨¨ctrica" entorn al riu Bes¨°s amb la construcci¨® de les centrals de cicle combinat al marge dret.

- Les tres xemeneies avui. Cadascun dels tres grups de la central de Sant Adri¨¤ es caracteritza per la base de les seves xemeneies en forma de sitja amb obertures laterals d'uns 100 metres d'al?ada. Al seu interior es troba la caldera penjada d'unes grans bigues d'acer de 4 metres de cantell. El fet que estigui penjada ¨¦s degut a qu¨¨ est¨¤ preparada per absorbir les dilatacions i retraccions producte dels canvis t¨¨rmics entre quan est¨¤ en funcionament o en rep¨°s. De fet, en estat de rep¨°s levita a uns tres metres del terra. Per construir les sitges que allotgen les calderes es van necessitar nom¨¦s cinc setmanes. Les xemeneies que emergeixen de les bases arriben a una al?ada total de 200 metres i d'aquesta manera es converteixen en l'edificaci¨® m¨¦s alta de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona. En el costat mar, un edifici allargat d'uns 150 metres de llarg per 30 d'ample i 30 d'alt, allotja la sala de turbines de vapor i l'aparellatge el¨¨ctric corresponent. Davant d'aquest edifici es troben els tancs de fuel, avui combustible de reserva, el pont de desc¨¤rrega per a la recepci¨® del fuel que arribava en vaixells i els vasos d'aigua que s'utilitzen per a recepci¨® de l'aigua marina que s'usa per a refredar, per condensaci¨®, el vapor de les turbines.

Encara que la central segueix funcionant un n¨²mero d'hores considerable cada any, tecnol¨°gicament parlant est¨¤ obsoleta. Una r¨¤pida comparaci¨® amb la seva ve?na de construcci¨® m¨¦s recent a l'altre costat del riu ho demostra de manera irrefutable. La pot¨¨ncia de cada un dels tres grups ¨¦s de 350 megawatts. En canvi, una unitat de cicle combinat a l'altre costat del Bes¨°s, amb un tamany molt m¨¦s redu?t i una al?ada m¨¦s de tres vegades inferior, t¨¦ una pot¨¨ncia de 400 megawatts i una efici¨¨ncia en l'¨²s del combustible un 60% major.

- Les tres xemeneies a partir de dem¨¤. I el final de les xemeneies comen?a l'any 1999 amb els preparatius del sempre mal ent¨¨s F¨°rum de les Cultures 2004. En efecte, a m¨¦s del que es pot apreciar en superf¨ªcie, el F¨°rum va comportar una extraordin¨¤ria racionalitzaci¨® de les infraestructures i serveis situats a l'entorn de la desembocadura del Bes¨°s. Doncs b¨¦, en un conveni signat per les administracions p¨²bliques -ajuntaments implicats- i les companyies de serveis, l'any 1999 es posen les bases per eliminar les torres d'alta tensi¨® que ocupaven la llera del riu -ja ning¨² se'n recorda- i s'estableix que tota la generaci¨® el¨¨ctrica es concentri al marge dret. I com a segona derivada, ara fa un any, els propietaris dels terrenys del marge esquerre i les administracions (aquesta vegada l'Ajuntament de Sant Adri¨¤ i el de Badalona) acorden endegar els treballs per a la transformaci¨® urban¨ªstica del front litoral. Si tot va b¨¦, segons els calendaris previstos, el 2010 es produir¨¤ "l'apagada" del marge esquerre i ja nom¨¦s es generar¨¤ energia a l'altre costat del riu a la banda del F¨°rum. Llavors, el costat Sant Adri¨¤ - Badalona quedar¨¤ disponible per emprendre la seva transformaci¨® urban¨ªstica: un nou barri de cara al mar.

- Nous usos per a les xemeneies. Un aspecte clau de la consulta popular ¨¦s el del condicional vinculat a la pregunta que formula l'alcalde de Sant Adri¨¤. La consulta demana sobre la conveni¨¨ncia de mantenir les xemeneies amb la condici¨® que no costin diners a l'erari p¨²blic. El tema no ¨¦s balad¨ª. Quins nous usos poden tenir aquestes edificacions tan singulars i que alhora siguin rendibles?

Ben entrat el segle XXI ja disposem d'un ample bagatge d'experi¨¨ncies sobre la conveni¨¨ncia de la reutilitzaci¨® o enderroc de les edificacions que han quedat fora d'¨²s. Una breu disquisici¨® sobre el joc de paraules museu versus mausoleu ser¨¤ suficient per a centrar la q¨¹esti¨®. Els museus van ser re-inventats com a equipaments singulars de la ciutat burgesa del segle XIX. Per¨° a mitjans del XX ja s'havien convertit en aut¨¨ntics mausoleus on fins i tot feia por entrar-hi. Malgrat aquesta obsolesc¨¨ncia, una intel¡¤ligent pol¨ªtica de posada al dia ha convertit els museus en una nova icona de la ciutat consumista de masses, tot just a comen?aments del segle XXI. La Tate Modern de Londres, situada a l'altre costat del T¨¤mesi davant de la Catedral de Saint Paul, casualment com a rehabilitaci¨® d'una central el¨¨ctrica obsoleta, ha estat l'exemple a seguir.

Per¨° qu¨¨ es pot fer amb les grans closques de les torres de les xemeneies, un cop buides de la maquin¨¤ria? Es pot posar a cada torre m¨¦s de 20 plantes de 600 m2 cadascuna? Aix¨° ¨¦s obvi, per¨° qu¨¨ hi fem? Oficines, habitatges? I a la nau de turbines, que t¨¦ les mateixes dimensions que el vest¨ªbul de la Tate Modern? Evidentment, aquesta ¨¦s una decisi¨® col¡¤lectiva. Benvinguda sigui, doncs, la consulta popular.

Jaume Carn¨¦, Arquitecte. Alex Ivancic, Doctor Enginyer Industrial.