Panorama del gavi¨¤

Dalt d'una casa de pisos hi ha una xemeneia que no deu servir i ara un gavi¨¤ hi ha instal¡¤lat el seu punt de mira, de guaita, de veure el m¨®n. ?s el seu lloc, simplement s'hi est¨¤, hi passa l'estona, s'allisa les plomes... Hi ¨¦s cada dia i s'hi passa hores. ?s femella i es pensa que ¨¦s la reina, de l'eixample. Sembla un fil¨°sof o encara m¨¦s, un prefil¨°sof. De tant en tant estira pandiculosament una ala. Sol posar-se m¨¦s aviat cara a ponent, per veure el carrer Proven?a com es perd enll¨¤ de la Model i cap a Sants. A vegades desapareix, se'n va d'expedici¨®. Algun cop li sento el crit, la rialla. Ara mateix, des del pis, el veig, sembla l'esfinx d'un m¨®n de finestres, de parets, un m¨®n tancat i gaireb¨¦ d'ofec. Per¨° si me'n vaig i pujo a Montju?c, a davant del museu d'art, a mirar la ciutat, veig el m¨®n del gavi¨¤ i ¨¦s un m¨®n ample, obert, una mar de terrats sobrevolable amb quatre cops de l'ala, molt interessant.

Davant del MNAC cap a la dreta mirant a Barcelona, hi ha un punt que s'arriba a veure, enll¨¤ de la pla?a Espanya i de la pla?a de toros, l'esclat de color de la dona i ocell mironiana. S'hauria de canviar de lloc l'hotel de la pla?a, perqu¨¨ mig tapa la visi¨® de la dona i ocell des d'aquest mirador privilegiat. La pla?a de bous, els ¨²ltims anys, abans que la toquessin, tenia tota l'arena enva?da per arbustos i fins un parell d'arbres, era una de les coses m¨¦s boniques de la ciutat, hi vaig entrar un cop amb l'excusa que hi rodaven la pel¡¤l¨ªcula sobre Arthur Cravan, que hi havia boxejat en temps de la guerra del 14-18.

Al centre de la pla?a el monument de Jujol, que segons ell ¨¦s tot copiat de coses bones, representa la idea catalana d'Espanya: els castellans no ens entendran mai a nosaltres els espanyols, que deia aquella ¨¤via gracienca. Inscrit en un cercle, el monument ¨¦s triangular, s¨®n les tres cultures, la gallega portuguesa, la de les Castelles, i la catalana valenciana balear, totes tres ib¨¨riques llatines en terres que durant temps foren dels moros. El m¨®n navarr¨¨s basc va a part, ¨¦s el pinyol d'on venim tots, i mira amb un ull a la banda hisp¨¤nica i amb l'altre a la gascona i bretona i brit¨¤nica. Les contrades catalanes de m¨¦s a prop dels Pirineus de sempre han basculat tamb¨¦ cap a l'altra banda i lligarien m¨¦s, si exist¨ªs, amb el m¨®n occit¨¤ proven?al, gasc¨®, llenguadoci¨¤ i llemos¨ª que, per¨°, qued¨¤ malferit per sempre el segle XIII en l'etnocidi conegut com la croada contra els albigesos. A Barcelona, a les pujades muntanyoses de cap al parc G¨¹ell, els hi tenim un carrer dedicat, als albigesos.

El malagueny catalanitzat Diego Ruiz, en unes confer¨¨ncies del 1931 sobre el crim dels reis cat¨°lics i la unitat d'Espanya, deia que si volen que ens hi entenguem tots, catalans i portuguesos i tot, amb Espanya, el primer que s'ha de fer ¨¦s eliminar aquest nom tacat de sang i posar-n'hi un altre. Ell proposava Sefarad o b¨¦ un nom neutre per l'estil d'Estats Units, per exemple Pen¨ªnsula del Tr¨¤nsit. Despr¨¦s de dir la confer¨¨ncia per primer cop, a l'Ateneu Barcelon¨¨s, Ruiz no va dormir, es va passar la nit posant per escrit el que havia dit i en va fer un llibret inflamat que de tant en tant treu el nas en alguna llibreria de vell.