El lloc dels intel¡¤lectuals

La classe "professional" que anomenem generalment "intel¡¤lectuals" -paraula que, de fet, no va encunyar-se fins al segle XIX- ha jugat, al llarg de la hist¨°ria, papers diversos i hi ha tingut, tamb¨¦, funcions molt v¨¤ries. La recent reedici¨® en castell¨¤ - La traici¨®n de los intelectuales, Galaxia Gutenberg, 2008; edici¨® catalana a Edicions Bromera, Alzira, 1995- del llibre que Julien Benda va escriure despr¨¦s dels avatars francesos de la Primera Guerra Mundial (1927) i va reescriure arran els conflictes de l'ocupaci¨® alemanya (1946), permetr¨¤ al lector discernir aquests diferents papers jugats per la classe intel¡¤lectual europea des de la fundaci¨®, a Gr¨¨cia, del que encara s'assembla a certes formes de la intel¡¤lectualitat del segle XX (S¨°crates i el naixement de la philo-sofia) fins als suposats grans intel¡¤lectuals dels anys 1940 a Fran?a -Maurras, Barr¨¨s i tota la colla d'Action Fran?aise, que va tenir, com sap tothom, una gran repercussi¨® en el pensament de dretes del nostre pa¨ªs cap a aquells mateixos anys. L'extrapolaci¨® a la situaci¨® de la Catalunya contempor¨¤nia no resultar¨¤ dif¨ªcil al lector d'aquest llibre que comentem avui, tant pel que fa als aspectes nacionalistes -fins i tot ultranacionalistes, i, al damunt, en el cas franc¨¨s, antisemites- d'aquell pensament, com pel que fa al grau d'equ¨ªvoca implicaci¨® que van tenir els intel¡¤lectuals esmentats, tant els francesos com els catalans, arran esdeveniments tan embolicats com ara la invasi¨® d'Eti¨°pia per part de Mussolini: uns quants nostrats -potser Carles Riba i tot, aspecte de la seva biografia que sempre ha estat dissimulat- van aplaudir-la, sempre en nom d'aquest comod¨ª tan estramb¨°tic i proteic com "la civilitzaci¨® mediterr¨¤nia", mite que val tant per a la difusi¨® de les can?ons de Maria del Mar Bonet com per a la promoci¨® del turisme o la legitimitat de certes formes actuals de la gastronomia.

"L'intel¡¤lectual t¨¦ l'obligaci¨® de situar-se m¨¦s enll¨¤ de les determinacions hist¨°riques"

La tesi de Benda ¨¦s molt elemental: all¨° millor que pot fer un intel¡¤lectual ¨¦s romandre fidel a una tensi¨® del pensament, exterior tant com pugui a nacions, Estats i Esgl¨¦sies: el m¨®n de les idees s'aguanta per ell mateix, i en far¨¤ ¨²s qui vulgui aprofitar-se'n; per¨° l'intel¡¤lectual t¨¦ l'obligaci¨® de situar-se, en certa manera, previngudament, un punt m¨¦s enll¨¤ de les determinacions hist¨°riques del present, del passat i del futur: un cop m¨¦s, la figura m¨¦s assenyalada del segle XX, pel que fa a aquest punt, torna a ser Walter Benjamin. Reblant el que Nietzsche va batejar com "reflexi¨® intempestiva", ¨¦s a dir, anacr¨°nica, Julien Benda preua la figura d'aquells intel¡¤lectuals que han estat defensors de la veritat i la just¨ªcia, en detriment dels que han abra?at massa r¨¤pidament causes pol¨ªtiques, lli?ons religioses o sistemes econ¨°mics -avui hi afegir¨ªem "esquemes ecol¨°gics"- que tenen, inevitablement, un no s¨¦ qu¨¨ de pret-¨¤-porter correcte que engavanya, de fet, la llibertat del pensament. No ¨¦s que Benda defens¨¦s la figura d'un intel¡¤lectual indiferent a la hist¨°ria; defensava la idea d'una classe de pensadors que actuessin amb una llibertat de consci¨¨ncia absoluta, i que, en nom d'aquesta llibertat, es posessin d'un costat o d'un altre respecte a l'opini¨® p¨²blica -una altra gran fal¨°rnia del segle XIX, com el mite del progr¨¦s- segons all¨° que els dict¨¦s en cada moment aquesta consci¨¨ncia, i no el que en cada temps ¨¦s considerat "pol¨ªticament correcte".

?s cert que Benda t¨¦ una lleugera tend¨¨ncia a definir l'intel¡¤lectual perfecte com un home lliurat m¨¦s a la solit¨¤ria contemplaci¨® i a l'estudi que a tota forma d'acci¨® -tira m¨¦s al De vita solitaria, de Petrarca, diguem-ne, o a Erasme, Malebranche i una part de Goethe, que a la involucraci¨®, t¨ªpicament alemanya des dels temps moderns, en l'acci¨® nacional i pol¨ªtica -que ¨¦s el cas de Fichte, per¨° tamb¨¦ el de Hegel i de tota la dreta hegeliana del segle XIX. Per¨° Benda no s'est¨¤ de lloar, per matisar la seva teoria, l'actitud d'un Voltaire en l'affaire Calas -la defensa d'un protestant acusat amb injust¨ªcia i enviat a la mort per haver matat suposadament un fill seu que va apar¨¨ixer penjat-, o l'actitud d'un Zola en el cas del jueu Dreyfus, acusat falsament d'alta tra?ci¨® en un affaire que constitueix, per cert, un fil secundari de primera import¨¤ncia en tota la Recherche de Marcel Proust.

La q¨¹esti¨® que importa Julien Benda ¨¦s que els intel¡¤lectuals s'impliquin en nom de la just¨ªcia i de la veritat, com ja s'ha dit -principis que sens dubte heretava del bo i millor dels ideals republicans derivats de 1789-, per¨° que no permetin en cap moment que la seva posici¨® davant les q¨¹estions m¨¦s seculars es transformi en una o altra forma de misticisme, dogma o religi¨®: "Sens dubte, l'acci¨® d'aquests intel¡¤lectuals continuava essent sobretot te¨°rica. No van impedir que els laics omplissin la hist¨°ria amb el soroll de l'odi i de les matances, per¨° els van impedir de convertir aquest moviment en una religi¨® ... Gr¨¤cies a ells podem dir que, durant dos mil anys, la humanitat feia el mal, per¨° honorava el b¨¦. Aquesta contradicci¨® era l'honra de l'esp¨¨cie humana i constitu?a l'escletxa per la qual podia filtrar-se la civilitzaci¨®". Despr¨¦s, i encara avui, "els intel¡¤lectuals van comen?ar a fer el joc a les passions pol¨ªtiques", i aqu¨ª ens trobem encara als nostres dies -vegeu el nostre Consell de les Arts, per exemple-, amb totes les excepcions que es vulgui.