Mort de dama, res pus

Quan vaig saber que Rafel Duran, un director de teatre inventiu, agut, po¨¨tic i que la sap molt llarga, donava vida a aquesta novel¡¤la cl¨¤ssica de la literatura catalana, Mort de dama, (Mdd), el primer text en obduliamontcad¨ª, el lloren?villalongui¨¤ dels anys vint del segle passat, vaig tenir una pujada d'alegria d'aquelles de no dir. I tot d'una vaig pensar: quin guster passaria el Villalonga dels anys en qu¨¨ Joan Sales i Joaquim Molas el convertiren en best-seller per un cant¨® i cl¨¤ssic catal¨¤ per l'altre, de veure aquella novel¡¤la aiguar¨¨gica de joventut, interpretada per un conjunt d'actors tan bons com els de la Com¨¦die, amb dramaturg, escen¨°graf i tota la pesca excel¡¤lents, amb un metteur en sc¨¨ne magn¨ªfica i, per afegit¨®, coprodu?da pel Teatre Principal de Palma (on deien que Villalonga hi enviava una criada, si a la criada li agradava l'obra ell no hi anava) i pel Teatre Nacional de Catalunya, rien ne va plus!

No parlar¨¦ de la funci¨® perqu¨¨ no l'he viscuda (encara que no seria estrany que ho fes perqu¨¨ avui en dia el personal comenta quadres que no ha vist, llibres que no ha llegit, etc., amb la impostura m¨¦s desfesomiada), per¨° intentar¨¦ filar alguns espots de la veritat del llibre: vull animar els lectors que paladegin els sabors de l'obra, que creixen en la relectura, i, tamb¨¦, que vagin a la Sala Petita del Teatre Nacional, on fins dia u de mar? Dona Obd¨²lia de Montcada, la darrera dama d'una aristocr¨¤cia mallorquina de la Restauraci¨®, fa el bategot al centre d'un fresc ben ampli i significatiu de la societat ind¨ªgena i dels seus visitants estrangers. Recordar¨¦ que l'embri¨® de l'obra fou un text, perdut, de 1921, fet per Villalonga per deixar verda la seva tia Rosa Ribera, que l'havia desheretat. De 1924 a 1930 el va reescriure i l'any 1931, amb el pseud¨°nim de Dhey, el va publicar amb un pr¨°leg encomi¨¤stic de Gabriel Alomar. All¨° va ser una bomba liter¨¤ria que va remoure la t¨°pica calma illenca: uns el tiraren a la mar, els altres l'homenatjaren. Enrevolten Dona Obd¨²lia agonitzant els representats diversos i contraposats de mons socials encreuats, el m¨®n tradicional dels "botifarres" -l'aristocr¨¤cia botifleur borb¨°nica- i de la noblesa provinent del temps de la Conquesta, el m¨®n complex i enfrontat dels intel¡¤lectuals -els de B¨¦ hem dinat, els de l'Ateneo i els de l'Escola Mallorquina-, el m¨®n gris dels mossons i el m¨®n obert dels estrangers dels feli?os 20.

He agafat l'edici¨® de Mdd de 1966 per fullejar-la i he caigut de bell nou dins les seduccions d'un llenguatge entre la s¨¤tira i l'esperpent, entre el disbarat i la cr¨ªtica, amb un humor i un amor per un temps que se'n va irremissiblement, que t'enganxa amb la for?a d'un cl¨¤ssic. La gasivitat de Remei Huguet, la finor plena d'interessos de la baronessa de Bearn, la curtor del Marqu¨¨s de Collera, la vulgaritat de Violeta de Palma, la densitat reprimida d'Aina Cohen, la curiositat de Miss Nell i la majestat dif¨ªcil de l'Arxiduc Llu¨ªs Salvador cohabiten, catalitzades per la figura populatxera, xarona, inculta, orgullosa i delirant de Dona Obd¨²lia que, fins i tot despr¨¦s de morta, amb un testament inesperat, aconsegueix ser recordada. Diuen que Bearn ¨¦s una elegia. Estic conven?ut que hi ha m¨¦s carn eleg¨ªaca en aquests pobres titelles i en la darrera Montcada que ens fan esbutzar de rialles fins a les ll¨¤grimes. Ll¨¤grimes tr¨¤giques, esqueixades, de bon de veres.