Equilibri

?s una de les paraules fetitxe del ciutad¨¤ contemporani i, sobretot, del consumidor occidental: equilibri. Ens el posen com a fita les noves religions, des del ioga als manuals d'autoajuda passant per la publicitat aliment¨¤ria. Hem d'aconseguir anivellar la balan?a interior, hem de treballar l'equilibri mental i el del nostre organisme. Impulsats per aquest mantra, de forma subliminal o volunt¨¤ria acabem orientant-hi part de les nostres accions. Tot i saber que els anuncis ens omplen el cap de paraules cient¨ªfiques buides de contingut o mal aplicades (una metgessa brit¨¤nica, la doctora Regan, ens ajudava a sortir de dubtes dimarts a la nit en un interessant 60 minuts) a for?a de sentir-ho acabem convencent-nos. Comprem iogurts bio i verdures ecol¨°giques sense saber quin ¨¦s realment l'efecte ben¨¨fic que tenen en nosaltres. I accedim a llegir aquell llibre que ens semblava tan est¨²pid sobre l'autoestima perqu¨¨ una amiga ens l'ha recomanat vivament.

La televisi¨® ¨¦s com un gran supermercat, un continent virtual de tot tipus de productes i emocions. Com feia la professora Regan del reportatge de dimarts en el seu estudi pr¨¤ctic, que l'ajudava a determinar quins elements complien amb les virtuts publicitades, l'espectador ha de triar qu¨¨ posa al cistell de la compra, ¨¦s a dir, qu¨¨ mereix el seu temps, a fi de fer un consum el m¨¦s ponderat possible. ?s complicat decidir-se entre una oferta tan contrastada que, per parlar nom¨¦s de l'actualitat recent, pot anar des de les disquisicions sobre la intimitat entre Pen¨¦lope Cruz i Javier Bardem, objecte de debat a Els matins, a la desesperaci¨® d'una de les v¨ªctimes m¨¦s recents d'ETA, que va decidir aplicar la llei del tali¨® i emprendre-la amb una herriko taverna basca en venjan?a per la destrossa del seu pis. Una aut¨¨ntica prova que, en aquest m¨®n de bojos, injust¨ªcies i viol¨¨ncia irracional, resulta molt dif¨ªcil no nom¨¦s trobar el centre sin¨®, sobretot, conservar-lo.

Per aix¨° resulten especialment impactants les hist¨°ries recollides en el reportatge de l'¨²ltima edici¨® del Qu¨¨quicom, el programa adre?at a apropar la ci¨¨ncia a tothom que el Canal 33 emet els dimecres a la nit, pr¨¨via estrena per Internet dos dies abans. Aquesta setmana, i a partir del treball desenvolupat per l'Institut Guttmann, es tractava de mostrar com la neurotecnologia pot ajudar a tornar a caminar aquelles persones que han perdut la mobilitat despr¨¦s d'un accident. L'enfocament de l'espai se situa del costat del rigor cient¨ªfic i al marge de qualsevol sensibleria. En aquest cas el que es volia fer entendre a l'espectador s¨®n les aliances entre tecnologia i biologia necess¨¤ries per a l'obtenci¨® dels objectius marcats. I demostrar com els aven?os en la investigaci¨® augmenten l'efic¨¤cia dels processos de rehabilitaci¨®. Per¨°, ¨¦s clar, per molt as¨¨ptic que es pretengui ser no hi ha manera millor de demostrar els resultats amb exemples concrets, i aquests passen inevitablement per les persones.

D'entre totes les reflectides, l'experi¨¨ncia m¨¦s emotiva ¨¦s la d'una noia que va patir un accident de moto el dia seg¨¹ent de fer els ex¨¤mens de selectivitat. Va estar un any ingressada a l'Institut Guttmann. Les espatlles s¨®n la part m¨¦s allunyada del cap que pot moure. Ara est¨¤ estudiant dues carreres, no es resigna a deixar-se doblegar per les dificultats f¨ªsiques i anima tothom a perseguir els seus objectius sense paralitzar-se davant els obstacles. Ho explicava a Qu¨¨quicom sense cap tiups d'afectaci¨®, amb la major naturalitat, i molt encertadament el programa buscava tamb¨¦ aquest to de neutre. I aix¨ª, sense escarafalls, oferia una sonora lli?¨® sobre com aconseguir l'equilibri a despit de les circumst¨¤ncies.