La p¨¤tria del que dubta

Laberints

Ramon Espelt

Laertes

298 p¨¤gines. 19,50 euros

Tot i que la mentalitat il¡¤lustrada ens porta a cercar evid¨¨ncies intel¡¤lectuals o pr¨¤ctiques ben definides com a constants universals, el que en realitat sol estar present en totes les ¨¨poques i totes les cultures ¨¦s el reconeixement del car¨¤cter enigm¨¤tic de l'exist¨¨ncia humana. I la pres¨¨ncia dels laberints en totes les societats en seria, al respecte, una bona il¡¤lustraci¨®.

Ramon Espelt (Gironella, 1953) ens ofereix en aquest llibre una excel¡¤lent introducci¨® al m¨®n dels laberints, per a la qual cosa ¨¦s obvi que li ha estat molt ¨²til la seva formaci¨® matem¨¤tica. I encara que manifesti que el text "t¨¦ una intenci¨® molt m¨¦s descriptiva i explorat¨°ria que te¨°rica", ¨¦s inevitable que una tem¨¤tica com aquesta generi cont¨ªnuament l¨ªnies de reflexi¨®. Amb tot, cal subratllar que un dels m¨¨rits del tex ¨¦s el de contenir la temptaci¨® de perdre's en disquisicions cada vegada m¨¦s rebuscades (amb l'excusa que la complexitat de l'objecte d'an¨¤lisi hi predisposa), i intentar reproduir amb rigor les distintes dades hist¨°riques o creacions culturals associades al m¨®n dels laberints. Un rigor que porta l'autor a recordar les distintes maneres de classificar els laberints, com la d'Umberto Eco, que ha esdevingut c¨¨lebre. Segons l'autor d'El nom de la rosa, hi hauria tres tipus de laberint. En el "laberint cl¨¤ssic" nom¨¦s hi ha un recorregut possible, per m¨¦s entortolligat que sigui, i el perill no ¨¦s, per tant, perdre's sin¨® ensopegar amb un monstre o ¨¦sser terrible al final del cam¨ª. En el "laberint manierista", d'una altra banda, hi ha una sortida o escapat¨°ria, per¨° costa de trobar-la perqu¨¨ ¨¦s ple de bifurcacions en qu¨¨ hom es pot extraviar si no tria l'opci¨® correcta. I pel que fa al laberint en forma de xarxa o "rizom¨¤tic", ¨¦s aquell sense centre ni perif¨¨ria, i on no es disposa de refer¨¨ncies clares per saber si s'avan?a o retrocedeix -tal com sol passar en l'espai f¨ªsic dels grans centres comercials o en l'espai virtual d'Internet. El mateix rigor tamb¨¦ porta Espelt a realitzar un recorregut hist¨°ric per les distintes manifestacions del laberint, comen?ant pel m¨¦s fam¨®s de l'antiguitat, el laberint de Creta (que es podria considerar, per cert, una mena de capital de la complexitat intel¡¤lectual, tenint en compte que all¨ª ¨¦s on tamb¨¦ es va formular la c¨¨lebre paradoxa d'Epim¨¨nides).

I en relaci¨® a les formes laber¨ªntiques en la cultura contempor¨¤nia, sense deixar d'al¡¤ludir als referents literaris inevitables de Borges o Kafka, on m¨¦s s'entret¨¦ Espelt a resseguir-les ¨¦s en el m¨®n cinematogr¨¤fic. Aix¨ª, l'obra sencera de directors com Orson Welles, Fritz Lang, Alain Resnais o Michelangelo Antonioni, estaria marcada pels laberints. I pel que fa a escenes o escenaris emblem¨¤tics, els exemples s¨®n innombrables: des de la sala de miralls de La dama de Shangai, fins al laberint d'El resplendor, tot passant per la persecuci¨® a les clavegueres d'El tercer home. Realment d¨®na molt de si la noci¨® de laberint, que Walter Benjamin va definir com "la p¨¤tria del que dubta". I per adonar-nos de com en s¨®n de decisives les formes laber¨ªntiques a la nostra vida, nom¨¦s cal fixar-se en la forma de les nostres empremtes dactilars o del nostre cervell.