Dies de fred i fam

Els fets extraordinaris i la sorpresa s¨®n dues constants en la vida d'Agust¨ª Centelles (El Grau, Val¨¨ncia, 1909 - Barcelona, 1985). El m¨¦s remarcable dels fot¨°grafs catalans de la Guerra Civil, un dels majors fotoperiodistes de l'Estat espanyol de tot el segle XX, va documentar gr¨¤ficament la lluita fraticida des del b¨¤ndol republic¨¤. Per¨° a m¨¦s va deixar un testimoni directe de la dura vida dels detinguts als camps de concentraci¨®, marcada per la mis¨¨ria, el fred i, sobretot, el tracte indigne a qu¨¨ van ser sotmesos. D'una banda, ho va fer per mitj¨¤ del llenguatge que li era m¨¦s natural i propi, el de la imatge, amb 600 fotografies fetes en la seva condici¨® de presoner a Bram (Fran?a). Per¨° a m¨¦s, en va deixar un relat escrit en forma de dietari adre?at al seu fill Sergi, que el va trobar el 1986 entre els documents paterns per¨°, paralitzat per l'emoci¨®, va trigar encara molts anys a poder-lo llegir.

Cam¨ª de l'exili, Agust¨ª Centelles va haver de separar-se de la seva dona Eug¨¨nia i del nad¨®. L'enyoran?a i el desig de donar a con¨¨ixer al nen les condicions del seu terrible exili el van portar a escriure regularment les seves experi¨¨ncies quotidianes, en unes llibretes escolars i lletra estreta, a fi d'aprofitar al m¨¤xim aquell b¨¦ esc¨¤s que era el paper. El material, fins ara in¨¨dit, arriba avui a les llibreries en una edici¨® a cura de Teresa Ferr¨¦, estudiosa de l'obra de Centelles des de fa 12 anys. El volum es titula Agust¨ª Centelles. Diari d'un fot¨°graf. Bram, 1939 i el publiquen les editorials Destino, en catal¨¤, i Pen¨ªnsula, en castell¨¤.

No ¨¦s gaire habitual que un fot¨°graf s'expressi tamb¨¦ a trav¨¦s de la paraula escrita. Per¨° ¨¦s que la biografia de Centelles, que ell mateix va resumir en unes poques planes com a pr¨°leg al diari, ¨¦s la d'alg¨² poc lligat a les convencions i, en canvi, est¨¤ molt lligada a l'atzar.

Una de les circumst¨¤ncies m¨¦s remarcables que va viure, tamb¨¦ la m¨¦s coneguda, ¨¦s la forma en qu¨¨ es van salvar els negatius de milers de les fotografies que va fer durant la guerra. Amagats en una maleta, va aconseguir tenir-los amb ell durant tots els anys del seu exili franc¨¨s, que es va allargar fins a l'any 1944, quan va poder tornar clandestinament a Barcelona.

Abans del retorn, els va deixar en cust¨°dia a Carcassona, en mans d'una fam¨ªlia de camperols amiga seva. All¨ª va quedar tamb¨¦ el diari. El 1976, amb Franco ja mort, va tornar a buscar la maleta i era just on l'havia deixada. L'altra afortunada casualitat vinculada amb la seva obra ¨¦s m¨¦s recent: aquest estiu, els seus fills (al naixement de Sergi va seguir, 10 anys m¨¦s tard, el d'Octavi) i responsables de l'arxiu Centelles van trobar 100 fotografies in¨¨dites amagades en una capsa de galetes. Algunes d'elles d'especial import¨¤ncia, com les dels bombardejos de Reus i Falset de 1936. Un material que, com els negatius de la maleta, hauria desaparegut de no haver-ne tingut tanta cura: durant el seu exili, la policia franquista va registrar casa seva sis cops. D'aix¨°, com de moltes altres coses, en va donar fe al seu diari, que es publica coincidint amb el centenari del naixement de Centelles i amb el 70 aniversari de la fi de la Guerra Civil.

Centelles comen?a el seu diari el 12 de gener a Barcelona, just abans de la mort de la seva mare. Uns dies m¨¦s tard comen?a els preparatius per fugir de la ciutat amb la dona i el fill, per¨° les dures circumst¨¤ncies de l'evacuaci¨® el convencen que ¨¦s millor deixar la fam¨ªlia i exiliar-se sense ells. El 7 de febrer arriba al camp d'Argelers, habilitat a la platja en p¨¨ssimes condicions, i l'1 de mar? comen?a la tortuosa estada a Bram, considerat el camp model per les autoritats franceses, on ell va viure una experi¨¨ncia decebedora en termes morals i de fort desgast en l'aspecte f¨ªsic. Per¨° va aconseguir sobreposar-se als pitjors moments, i de tot en d¨®na fe en un relat fet en un llenguatge senzill, en catal¨¤ perqu¨¨, malgrat no haver-lo escrit mai, diu al seu fill: "sia la que sia la nostra sort i all¨¤ on estem tu, ta mare, jo i els altres familiars que puguin estar amb nosaltres, tingues l'orgull i la satisfacci¨® de dir-te catal¨¤". En aquesta llengua repassa la seva situaci¨® i la dels companys de reclusi¨®, sense perdre l'inter¨¨s pel que passa al m¨®n.

- Salut. La descomposici¨® intestinal el perseguir¨¤, com una constant, des de la sortida de Barcelona. La mala alimentaci¨® i, especialment, la manca d'higiene, minen la seva salut. "Continua sens fre la diarrea", escriu el 27 de febrer. Per¨° no t¨¦ a l'abast remeis m¨¨dics per paliar-la. "No hi ha medicaments de cap mena", confia a la llibreta el 7 d'abril, en una entrada amb connotacions dram¨¤tiques: "Quan un malalt ¨¦s internat a la sala de llits de la infermeria, no triga gaire hores a sortir-ne, per¨° no ho fa pas pel seu propi esfor?. El treuen amb els peus per davant". L'assetgen els par¨¤sits. "Ac¨ª tothom t¨¦ polls. El qui digui el contrari menteix. El qui m¨¦s i el qui menys tots els dies ha de fer de botx¨ª", confessa el 24 de mar?. Per¨° la vida al camp no merma nom¨¦s el seu cos. "Sento una depressi¨® moral extraordin¨¤ria. Enlloc estic b¨¦. Em canso de tot, d'escriure, de llegir, de passejar, d'estar assegut, de parlar, de tot", escriu el 23 de juny. Centelles tamb¨¦ pateix molt pel clima extrem de la zona, i sovintegen les entrades a prop¨°sit del fred, de la pluja i, cap al final de la detenci¨®, de la forta calor.

- Vida en comunitat. Bram, on el confinen l'1 de mar?, ¨¦s un laberint de barracons i filferro on arriben a conviure 16.300 persones. La manca d'espai f¨ªsic martiritza els interns, que han de dormir en un ja? de palla renovada cada molts dies, com si fossin bestiar. No hi ha intimitat, ni quan cal atendre les necessitats fisiol¨°giques, a la comuna. "El pudor de tota persona ha de desapar¨¨ixer i les funcions m¨¦s necess¨¤ries i repugnants s'han de fer a la vsita de tots els concurrents a aquell lloc", diu el primer dia d'arribada al camp. M¨¦s tard, aquestes instal¡¤lacions seran reempla?ades per unes altres que permeten a les autoritats del camp recollir els excrements i vendre'ls als camperols de la zona. Tamb¨¦ cobren les visites de gent de fora. La reclusi¨®, la mis¨¨ria i la incertesa afecten l'equilibri psicol¨°gic dels interns. "Cada dia que passa en aquesta pres¨® (no es pot dir pas camp de refugiats com porta el nom) la desesperaci¨® ¨¦s m¨¦s gran. Hi ha vertaders casos. Homes normals a l'arribada a Fran?a, molts, la majoria, potser un 70%, han degenerat mentalment", escriu el dia 1 de juny. Per passar les hores mortes, els interns s'organitzen i ofereixen confer¨¨ncies i classes de franc¨¨s. Malgrat el des¨¤nim, Centelles assisteix a tantes com pot.

- Tracte rebut al camp. Centelles no triga a sentir-se decebut per la manera com les autoritats franceses tracten els refugiats espanyols. Si en un primer moment pensava que en rebrien una solidaritat m¨¦s o menys generosa, aviat veur¨¤ que els exiliats s¨®n una mol¨¨stia maj¨²scula. "El tracte franc¨¨s t¨¦ molt a desitjar. Quin concepte tenen dels que hem tingut la necessitat de travessar la frontera?", es pregunta ja el primer dia de mar?. Mig any m¨¦s tard, quan ja hagi pogut sortir provisionalment del camp de concentraci¨® i es trobi buscant feina per als amics que hi han quedat, tindr¨¤ ocasi¨® de tornar a comentar una impressi¨® sostinguda al llarg de tota la seva detenci¨®. "Ac¨ª ¨¦s mal assumpte ser espanyol i a m¨¦s a m¨¦s refugiat. Pel que es veu s'ha fet una propaganda criminal sobre nosaltres", anota en una entrada que compr¨¨n del 6 a l'11 d'octubre. Els cops, les vexacions i les humiliacions rebudes a Bram per part dels gendarmes, primer, i m¨¦s tard dels soldats a Bram no deixen d'indignar-lo al llarg de tota la detenci¨®. Tampoc pot donar passada a la doble censura, l'espanyola i la francesa, sobre la correspond¨¨ncia dels interns.

- Fam¨ªlia. ?s el centre de la seva preocupaci¨®. Fins al dia 10 d'abril, gaireb¨¦ tres mesos m¨¦s tard de la seva sortida de Barcelona, no rep una carta de la dona. Fins aquell moment, la manca de not¨ªcies el tortura. S'enyora especialment del seu fillet, i es pregunta constantment si es recordar¨¤ d'ell. Aquesta angoixa mant¨¦ la seva emoci¨® a flor de pell. "He rebut carta d'Eug¨¨nia. Quina alegria! He rebut una foto d'ella i el nen (...) No he pogut contenir les ll¨¤grimes", escriu el 5 de maig. Amb els primers diners que cobra durant la seva llibertat a Carcassona compra dues joguines (un tren i un cotxe) i un paquet de carmels per al fill.

- Actualitat. El control de les autoritats del camp restringeix l'acc¨¦s dels interns als mitjans de comunicaci¨®. L'¨²nic diari autoritzat ¨¦s el dret¨¤ La D¨¦peche. Malgrat tot, Centelles i el seu cercle d'amics a Bram intenten estar informats del que succeeix a Catalunya i al m¨®n. S'assabenta (tamb¨¦ per les cartes de la fam¨ªlia i els coneguts) que no pot tornar a Espanya, i tamb¨¦ de la immin¨¨ncia de la Segona Guerra Mundial.

- Fotografia. Centelles marxa a l'exili amb c¨¤meres i material fotogr¨¤fic, per¨° al principi li falta esma per poder treballar. Atrapat a la caravana de camions que fa el cam¨ª de Barcelona cap a la frontera, ho diu expl¨ªcitament. "?s una cua formidable, i no se'n veu la fi. La gent, desesperada de no poder pujar enlloc, ha determinat fer el viatge a peu. Quins quadros, per la carretera! Se'm nua la gola. El meu esperit de periodista ha desaparegut, i no em veig amb cor de baixar del cami¨® per fer fotos, ni des de dalt", escriu el 25 de gener. Poc a poc li aniran tornant les ganes de fotografiar, primer per pur plaer de consignar les festes i fets remarcables de la vida social al camp, el m¨¦s destacat dels quals ¨¦s la Festa de la Rep¨²blica Francesa, el 14 juliol. En realitat la cobrir¨¤ per enc¨¤rrec del comandant del camp, i ser¨¤ el seu passaport per sortir per primer cop del camp, a Carcassona, per comprar rodets i paper. Despr¨¦s, ell i d'altres companys troben en la fotografia el mitj¨¤ per aconseguir diners. Tenen molt ¨¨xit, reben molts enc¨¤rrecs i aix¨° millora les seves condicions de vida. Poden comprar menjar a la cantina del camp i encarregar provisions a fora, i aix¨ª no haver de dependre del miserable ranxo. Aix¨° t¨¦ de seguida efectes bals¨¤mics sobre la seva salut. Finalment, l'ofici li donar¨¤ el passaport per abandonar el camp. L'ajut que no li arriba de les autoritats republicanes i les entitats d'ajuda al refugiat, l'obtindr¨¤ de la seva feina. El 13 de setembre surt per encarregar-se d'un laboratori fotogr¨¤fic a Carcassona. Hi ser¨¤ fins al seu retorn a Espanya, el 1944; els ¨²ltims temps, hi instal¡¤l¨¤ un laboratori clandest¨ª al soterrani al servei de la resist¨¨ncia.