El Goytisolo poeta

El cinqu¨¨ Congr¨¦s Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo, que es clausura avui a Barcelona, es pot apuntar un ¨¨xit important: la participaci¨® de Luis Goytisolo, que ahir va parlar sobre la invenci¨® de l'entorn familiar. Amb eleg¨¤ncia anglesa, el petit dels Goytisolo va rebatre un per un els mites i llegendes que des d'anys i anys s'han escrit i circulen sobre aquesta singular fam¨ªlia d'escriptors. "De vegades sorgeixen mites entorn de persones que no deixen veure la realitat, com va passar amb Napole¨®. Els Goytisolo no som Napole¨® per¨° hi ha llegendes sobre els tres germans que ens afecten tan individual com col¡¤lectivament. Cadascun de nosaltres tenim la nostra pr¨°pia llegenda".

"S'ha dit que vam viure en una llar destrossada per la mort de la mare, en un ambient marcat per l'amargura i que aix¨° va fer que els nois ens aboqu¨¦ssim a tot tipus de rebel¡¤lies. No ¨¦s aix¨ª. No vull treure import¨¤ncia a la mort de la mare, que la va tenir per a tots els germans, per¨° jo no tinc records, al contrari que Jos¨¦ Agust¨ªn".

Barral li va dir a Jos¨¦ Agust¨ªn que era 'el Lerroux de la poesia', segons Luis Goytisolo

Julia Gay, la mare, va morir el 17 de mar? de 1938 a Barcelona a conseq¨¹¨¨ncia d'un bombardeig de l'aviaci¨® italiana. La fam¨ªlia la va estar buscant durant quatre dies fins que la van poder identificar. Aquesta tr¨¤gica mort va afectar profundament Jos¨¦ Agust¨ªn, segons el seus estudiosos, i l'impacte ¨¦s palpable al seu primer poemari, El retorno (1953).

"Vam tenir una inf¨¤ncia totalment normal i cap de nosaltres va ser especialment trapella. Jo, com a germ¨¤ petit, vaig suportar les males jugades dels grans, com quan Jos¨¦ Agust¨ªn em va conv¨¨ncer que el quitr¨¤ era bo per les soles de les sabates. Ell es va endur la primera i crec que ¨²nica bufetada del nostre pare. Est¨¤vem a Torrentb¨® [entre Arenys de Mar i Sant Vicen? de Moltalt] i esper¨¤vem alg¨² que portava en cotxe a la nostra germana Marta. S'endarreria molt i el pare estava preocupat. Jos¨¦ Agust¨ªn va sortir al balc¨® des d'on es veia la carretera i es va posar a cridar: ?el cotxe, el cotxe! No era veritat i va volar la plantofada". "Els germans petis coneixem millor els grans que aquests a nosaltres. La meva visi¨® de Juan o de Marta ¨¦s m¨¦s real que a la inversa".

Marta (1925) ¨¦s la germana gran. La segueix Jos¨¦ Agust¨ªn (1928-1999), Juan (1931) i Luis (1935). Els set anys que separaven Jos¨¦ Agust¨ªn i Luis expliquen moltes coses. Va haver-hi un altre germ¨¤, el primog¨¨nit, Antonio, que va morir el 1928.

"La inf¨¤ncia de Jos¨¦ Agust¨ªn va ser normal, alegre i divertida. Li agradava molt el futbol i jugava bastant b¨¦. No era un rebel. Com Juan, va pert¨¤nyer a Acci¨® Cat¨°lica i a congregacions marianes. Era creient. Jo, per la difer¨¨ncia d'edat, em vaig poder escapar de tot aix¨°". "Al col¡¤legi destacava en literatura i llat¨ª i va escriure fins i tot poemes en llat¨ª. Era l'¨²nic de nosaltres que en sabia. La relaci¨® entre els germans era escassa. Quan vam comen?ar a escriure podr¨ªem haver parlat de literatura, per¨° no ho vam fer".

Jos¨¦ Agust¨ªn va estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on va con¨¨ixer poetes de la Generaci¨® del 27, de la dels 50 i llatinoamericans. "A la tornada a Barcelona es va vincular a l'entorn de la revista Laie i de Josep Maria Castellet. Va con¨¨ixer Carlos Barral i Jaime Gil de Biedma. D'aquesta ¨¨poca ¨¦s El retorno i els primers poemes de Gil de Biedma i Barral".

"Aviat es va crear un problema que amb el temps es faria important. Alguns membres de l'Escola de Barcelona el miraven amb indulg¨¨ncia, com un poeta menor. Pels seus poemes, per la seva manera de ser. Tant Barral com Gil de Biedma i tamb¨¦ Jos¨¦ ?ngel Valente es van allunyar d'ell. Barral li va dir que era el Lerroux de la poesia. El fer¨ª molt. Sabia que era un bon poeta i m¨¦s conegut que els altres i l'actitud dels seus amics li cre¨¤ una inseguretat liter¨¤ria que no volia recon¨¨ixer. Tot aix¨° es combinava amb un temperament ut¨°pic".

"El xoc amb la realitat va influir en el seu tarann¨¤ man¨ªac depressiu. Tenia fases d'euf¨°ria i de depressi¨®. Les crisis que patia s'agreujaven amb problemes d'alcohol, encara que mai van influir en la qualitat del que escrivia. Va ser un poeta popular per¨° no populista".

Sobre les raons, de les quals tant s'ha parlat, que van provocar que els tres germans fossin escriptors -bona part de les versions ho atribueixen a la dram¨¤tica mort de la mare i a l'ambient en qu¨¨ viv¨ª la fam¨ªlia-, Luis Goytisolo digu¨¦ que potser es deu a una q¨¹esti¨® gen¨¨tica. "Som la quarta o cinquena generaci¨® d'escriptors. Totes per part de la mare". Una germana seva, Consuelo Gay, era poeta. "Han quedat vuit poemes, dos escrits en catal¨¤, dos en franc¨¨s i quatre en espanyol".

Una altra caracter¨ªstica comuna als germans, segons Goytisolo, ¨¦s "una forta pulsi¨® sexual". "Cada germ¨¤ l'ha viscut de manera diferent, per¨° tots amb vinculaci¨® a la creaci¨® liter¨¤ria". La tend¨¨ncia a la depressi¨® tamb¨¦ ha aparegut en altres familiars. "La nostra ¨¤via i Consuelo Gay la van patir".

"Un altre factor que potser va influir tamb¨¦ en el car¨¤cter de Jos¨¦ Agust¨ªn ¨¦s que va n¨¦ixer poc despr¨¦s de la mort del germ¨¤ primog¨¨nit. Pensava que els pares el veien en el seu lloc".

El joseagustinians en general i la fam¨ªlia del poeta en particular no estan massa d'acord amb la visi¨® de Luis Goytisolo. Durant el congr¨¦s s'han mostrat conven?uts que la mort de la mare i la fredor del pare envers ell el van turmentar. I per descomptat no creuen en la inseguretat liter¨¤ria del poeta.

Asunci¨®n, Ton, Carandell, la v¨ªdua de Jos¨¦ Agust¨ªn, que ha participat pr¨¤cticament a totes les sessions del congr¨¦s, reconegu¨¦ que el poeta era "impertinent, mal educat i pesat". "Potser aix¨° va tenir repercussi¨® en la seva vida social, per¨° no era insegur en la creaci¨® liter¨¤ria". "No era mal educat", respongu¨¦ Goytisolo, "era invasiu i tamb¨¦ podia ser pesat". Tots van coincidir en qu¨¨ era encantador i divertit.

"Desitjo que els per¨ªodes d'euf¨°ria compensessin els depressius, sobretot perqu¨¨ s'entregava amb tant talent a la creaci¨® liter¨¤ria", conclogu¨¦ Goytisolo.