Trias Fargas, honor i flagell

Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas

Jordi Amat

La Magrana

416 p¨¤gines. 22 euros

Des del moment que estic en pol¨ªtica, jo vaig a totes". Aquesta frase de Ramon Trias Fargas (1922-1989) il¡¤lustra a la perfecci¨® l'aparent paradoxa que un pol¨ªtic liberal i catalanista que particip¨¤ des del primer rengle en la recuperaci¨® de la democr¨¤cia a Espanya i l'autonomia de Catalunya en la segona meitat del segle XX, cov¨¦s una ¨ªntima consci¨¨ncia de frac¨¤s personal, malgrat la seva participaci¨® destacada en els ¨¨xits col¡¤lectius.

Aquesta ¨¦s la hist¨°ria magn¨ªficament exposada en la biografia de Trias Fargas escrita per Jordi Amat. Tot ve de qu¨¨ el catedr¨¤tic d'Economia format a Xicago, que se sabia portador d'alguns dels cognoms m¨¦s il¡¤lustres del regeneracionisme catalanista de principis del segle passat, va aspirar a ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona i no ho aconsegu¨ª.

L'inter¨¨s particular d'aquesta biografia rau en qu¨¨ explica sense gaire embuts que els obstacles contra els quals s'estavell¨¤ Trias Fargas estaven en el seu propi b¨¤ndol. "A la l¨ªnia de sortida de la cursa pel lideratge del catalanisme a la Transici¨®, Pujol i Trias Fargas ocupaven posicions comparables", escriu Amat. Qu¨¨ va impedir, doncs, que Trias guany¨¦s la cursa? L'obra hi d¨®na respostes de dos tipus. D'una banda, l'eina que va crear, el partit Esquerra Democr¨¤tica, no tenia ni l'arrelament ni els quadres necessaris. Era massa mesocr¨¤tic, poc popular. D'altra banda, el perfil personal de Trias Fargas no era el d'un l¨ªder de masses, ni televisiu. "Una persona elitista, que tenia un alt concepte de si mateix (...) que exhibia unes maneres, un sarcasme i una saviesa que podia arribar a ser irritant".

La necessitat d'unificar les disperses ofertes per a l'espai pol¨ªtic del centre-dreta catalanista el dugu¨¦ a acceptar el 1977 primer una alian?a i despr¨¦s la fusi¨® del seu partit amb el de Pujol, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica (CDC). Li cost¨¤ de pair que, com a m¨¤xim, seria el n¨²mero dos, una posici¨® a la que no estava acostumat. Per¨° Trias hagu¨¦ de descobrir encara que amb la fusi¨® comen?ava una llarga i corsecadora lluita contra els que es consideraven l'ala esquerra del partit, Miquel Roca i Josep Maria Cullell. No ¨¦s una de les m¨¦s petites paradoxes d'aquesta hist¨°ria el fet que el mateix Miquel Roca que arraconava Trias a CDC pel seu liberalisme fos, m¨¦s endavant, el 1986, el mascar¨® de proa del Partido Reformista aixecat per lluitar contra el PSOE en col¡¤laboraci¨® amb liberals madrilenys com Antonio Garrigues Walker i altres antics companys de Trias Fargas en el Servicio de Estudios del Banco Urquijo els anys cinquanta i seixanta.

Roca fou la pedra a la sabata de Trias. I una de les m¨¦s interessants aportacions de la biografia escrita per Amat ¨¦s la reproducci¨® de nombroses p¨¤gines del dietari personal escrit per Trias en les que va prenent nota de les topades. Del joc ambigu de Pujol i de les travetes de Roca.

La seva venjan?a fou no callar, criticar. Dir p¨²blicament, per exemple, que l'aventura del Partido Reformista havia deixat Catalunya en les pitjors condicions per negociar amb Madrid des de 1931. Exercicis com aquest s¨®n els que dugueren Pujol a definir Trias el 1989, poc abans de la seva mort, com "honor i flagell" de Converg¨¨ncia.