Escenes

?s una fantasia recurrent. Quan les coses van mal dades, o quan l'enveja se'ns desborda m¨¦s del que seria convenient, ¨¦s f¨¤cil caure en la temptaci¨® d'imaginar-nos en la pell d'un altre. Pensar com seria viure en les condicions d'alg¨² que, com a m¨ªnim quan es veu des de fora, t¨¦ una exist¨¨ncia meravellosa. Aquest ¨¦s el tema de fons que el dramaturg i director giron¨ª Carles Mallol (Figueres, 1981) planteja a Stereo, l'obra creada a mida dels seus int¨¨rprets, els integrants de la companyia La soga, que es representa al Teatre Tantarantana fins al 12 d'abril.

L'espectador descobreix aviat que els mecanismes del muntatge tenen molt a veure amb la ci¨¨ncia-ficci¨®. La seva protagonista ¨¦s una noia en la trentena que, farta de tot, decideix intercanviar-se amb una altra d'edat semblant. Ja ¨¦s enrevessat, pensar que hi haur¨¤ alg¨² que desitgi ser exactament el que nosaltres rebutgem. Per¨° la ficci¨® fa possible aquestes coses, i tamb¨¦ permet l'¨¨xit d'un gabinet de psic¨°legs que ha inventat el procediment de transfusi¨® de personalitats. Qui es decideix a participar en el joc oblida el seu passat...a no ser que, com a Stereo , falli alguna cosa i es posin en evid¨¨ncia els mecanismes de la suplantaci¨® consentida.

A partir d'un plantejament ben interessant, l'obra va avan?ant de manera un poc precipitada. Com si no import¨¦s el trajecte, sin¨® nom¨¦s l'inici i el final, obert per¨° ¨¤lgid, els personatges i les situacions presentades s¨®n un p¨¨l massa esquem¨¤tics i de consist¨¨ncia feble. Amb algun par¨¨ntesi en forma d'escena on la ren¨²ncia al naturalisme marca un punt ¨¤lgid en l'inter¨¨s del p¨²blic. La manca de convicci¨® perjudica tamb¨¦ algunes de les interpretacions, un ¨¤mbit on sobresurt el treball de l'actriu Marta Corral, que carrega de matisos la seva aparentment forta i en realitat vulnerable psic¨°loga Plana, i sobretot el d'Elisabet Vall¨¨s, molt encertada en el paper principal. Un treball amb blancs i negres que, en qualsevol cas, val la pena per l'actualitat del tema (enmig d'aquesta crisi, m¨¦s d'un desitjaria no haver d'enfrontar-se amb la seva realitat quotidiana) i per seguir-li la traject¨°ria a un autor que, malgrat la seva joventut, t¨¦ ja una llarga carrera.

M¨¦s equilibrat ¨¦s el repartiment de Product, la nova incursi¨® de l'actor Julio Manrique en la direcci¨® esc¨¨nica, que es representa a la Sala Beckett tamb¨¦ fins al 12 d'abril. Manrique s'enfronta aqu¨ª amb un text del brit¨¤nic Mark Ravenhill sobre la relaci¨®, carregada de prejudicis, que Occident mant¨¦ amb el m¨®n ¨¤rab. Ravenhill situa la hist¨°ria en els anys posteriors als atemptats de les Torres Bessones i la posa en mans d'un productor de cinema, que ha de conv¨¨ncer una actriu en crisi de l'excel¡¤l¨¨ncia d'un gui¨® sobre l'apassionada i violenta relaci¨® entre una dona, v¨ªdua arran de l'11-S, i un terrorista isl¨¤mic. Bin Laden, Disneyland Par¨ªs i Guant¨¢namo s¨®n alguns dels angles d'un relat constru?t origin¨¤riament en forma de mon¨°leg, per¨° que Manrique ha tingut la brillant idea de transformar en un di¨¤leg (molt desequilibrat, aix¨° s¨ª) entre el productor en q¨¹esti¨® (interpretat per David Selvas), el seu amatent col¡¤laborador (Norbert Mart¨ªnez) i l'actriu candidata al paper (Mireia Aixal¨¤).

Si Manrique no fos ell mateix un actor de categoria, valdria la pena recomanar-li que es concentr¨¦s en la direcci¨®. Com que seria una ll¨¤stima perdre'l dalt dels escenaris, sembla la millor opci¨® que alterni tant com pugui les dues feines. El ritme i la respiraci¨® de l'espectacle estan magn¨ªficament marcats, i el muntatge ¨¦s gaireb¨¦ rod¨®. Hi ajuden molt, ja s'ha dit, els tres actors, especialment un David Selvas que defensa el personatge de forma magistral, en una comuni¨® brillant entre paraula i gestualitat.