"Amb humor pots dir la veritat"

Lib¨¦rame ¨¦s el t¨ªtol de l'¨²ltim disc d'un dels nostres artistes m¨¦s polifac¨¨tics: el pianista, compositor, cantant i actor Alfonso Vilallonga. Dilluns passat va presentar aquest nou treball a la sala barcelonina Luz de Gas. Prim, nervi¨®s, barrejant sense complexos el castell¨¤ i el catal¨¤, amb una pres¨¨ncia a mig cam¨ª entre la timidesa i l'extraversi¨®, per¨°, aix¨° s¨ª, sempre dominant totalment l'escenari, acostant-se de forma incre?ble fins al seu p¨²blic i portant-lo amb tremenda facilitat fins als paisatges personals i absurds que narren les ¨²ltimes can?ons que aquests dies acaben de veure la llum. Lib¨¦rame ¨¦s un projecte summament ambici¨®s, deu can?ons originals i una versi¨® de Leonard Cohen, que el propi cantant i compositor barcelon¨ª ha produ?t i editat (distribu?t per K Ind¨²stria). Al llarg dels ¨²ltims quinze anys Vilallonga s'ha guanyat a pols una fama d'int¨¨rpret escudat darrere del seu piano i proper al cabaret i a la chanson francesa. A Lib¨¦rame dominen les guitarres, els ritmes mestissos i els textos que pendulen entre la biografia i la ironia vidri¨°lica.

"Visc sense cap problema el fet de cantar en castell¨¤ a Catalunya"

Pregunta. Es tracta d'un disc sorpresa?

Resposta. No ho crec, m¨¦s aviat ¨¦s una evoluci¨® natural. Vaig comen?ar amb treballs molt de cabaret, despr¨¦s va ser m¨¦s can?¨® de c¨¤mera i ara ¨¦s una barreja de tot aix¨°. Les lletres estan en la meva l¨ªnia: una mica autobiogr¨¤fiques per¨° sempre barrejat amb ficci¨® i molta imaginaci¨®. Sempre escric sobre coses que m'han succe?t, sobre coses que conec.

P. En una de les seves noves can?ons

[Paisajes equivocados] es berena a una diputada del Partit Popular. Un costum antrop¨°fag?

R. No, no ¨¦s res antrop¨°fag, ¨¦s una mica m¨¦s... general. Alguna ja me n'he berenat, ja.

P. En aquesta i en alguna altra can?¨® del disc es nota un cert aire provocador. La provocaci¨® ¨¦s una de les seves armes?

R. En absolut. Mai he pret¨¨s provocar ning¨². La provocaci¨® buscada mai ¨¦s efectiva. Una altra cosa ¨¦s que en les meves can?ons hi hagi molta ironia, fins i tot mala llet. Quan escric m'agrada fer-ho amb humor perqu¨¨ amb humor pots dir la veritat, pots dir qualsevol cosa sense por.

P. Inclosa la cr¨ªtica social que tamb¨¦ es despr¨¨n d'algun dels seus temes?

R. Cr¨ªtica social, no. Puc parlar de coses que no encaixen per¨° no crec en la can?¨® den¨²ncia o en la can?¨® protesta. Una altra cosa ¨¦s dir les coses clares i amb humor.

P. El seu disc est¨¤ cantat en castell¨¤. Com viu el fet de cantar en castell¨¤ des de Catalunya?

R. Sense cap problema. ?s la meva forma natural d'expressar-me. A m¨¦s, aquestes hist¨°ries de si cantes en castell¨¤ o cantes en catal¨¤ estan ja una mica passades. Que cadasc¨² canti com li surti! Ja no m'afecta que em diguin que hauria de cantar en catal¨¤. I encara menys perqu¨¨ mai he demanat una subvenci¨®. No crec que el diner p¨²blic hagi de servir per fer coses privades. Les subvencions no estan ben repartides i es posa diners en coses que haurien de ser privades.

P. En alguns sectors culturals es t¨¦ el convenciment que nom¨¦s les subvencions poden equilibrar el mercat davant l'enorme pes de la ind¨²stria anglosaxona o, en el cas de la can?¨®, la castellana.

R. Tampoc ¨¦s necessari que tots els projectes tirin endavant. Es fan massa discos, s'escriuen massa llibres, es filmen massa pel¡¤l¨ªcules. Ara tothom sap fer cinema o cantar o escriure novel¡¤les. Caldria posar algun tipus de filtre, el problema ¨¦s on i com posar-lo. Hi ha una sobreproducci¨® per¨° la veritat ¨¦s que tampoc hi ha tantes coses realment interessants al mercat.

P. On est¨¤ el problema: en els artistes, en el p¨²blic o en els processos intermedis?

R. El gran problema ¨¦s en els intermediaris. Veus molts responsables de cultura d'ajuntaments que no saben res de m¨²sica i que, a m¨¦s, no els agrada la m¨²sica. Quin criteri poden tenir per programar? El p¨²blic s¨ª que t¨¦ criteri. Ho veus al carrer, que ¨¦s el millor aparador (jo no canto al carrer perqu¨¨ no m'atreveixo). Hi ha molts artistes venent la seva m¨²sica i la gent es para a escoltar i compra si li agrada, i si no passen de llarg. Tampoc hi ha locals on els artistes com jo, que tampoc em considero un cas rar, puguin expressar-se. A Madrid hi ha molts m¨¦s locals per a gent amb idees originals

P. Si hi hagu¨¦s m¨¦s locals a Barcelona la gent aniria a m¨¦s concerts?

R. A Barcelona s'hi afegeix un altre problema: el p¨²blic barcelon¨ª ¨¦s bastant esnob. Una cosa ¨¦s tenir criteri i una altra ¨¦s la cultura de sortir a escoltar m¨²sica o anar al teatre. Es va a coses concretes. La gent prefereix sortir a sopar i menjar-se una mariscada que gastar-se els diners en anar a un concert. He viscut molt de prop els problemes del Circol i del cinema Mald¨¤ i sempre he pensat que podria convertir-se en un cabaret, per¨° qui s'atreveix? A Barcelona no hi ha el costum de sortir per anar a un cabaret.

P. Es considera un m¨²sic de cabaret?

R. Al principi de la meva carrera buscava un concepte original i se'm va oc¨®rrer el del cabaret: una mica de can?¨®, una mica teatral, fins i tot algun mon¨°leg... per¨° jo sempre he estat m¨¦s m¨²sic que cap altra cosa.