Un lloc on caure morts. En defensa d¡¯una cultura de n¨ªnxol

Un n¨ªnxol ¨¦s una cavitat practicada en un mur o en una construcci¨®, feta per col¡¤locar-hi una est¨¤tua, un gerro o un cad¨¤ver en posici¨® horitzontal. Per¨°, a qu¨¨ ens referim quan, amb to despectiu, diem que una pel¡¤l¨ªcula, un llibre o una obra de teatre ¨¦s ¡°de n¨ªnxol¡±? Jo mateixa m¡¯he vist envestida per comentaris del tipus ¡°m¡¯ha encantat la teva obra, per¨° ¨¦s molt de n¨ªnxol¡­ no s¨¦ si la meva mare l¡¯entendria¡±. Com si aix¨° fos necess¨¤riament dolent! Com si no pensar en les vostres mares ¨Dtal com les presenteu, unes pobres senyores de comarca antiquades i analfabetes¨D no fos una virtut a l¡¯hora d¡¯escriure. Com si encara no hagu¨¦ssim ent¨¨s que la cultura dominant d¡¯aquest pa¨ªs, aquella que ¨¦s per a tota la fam¨ªlia, sempre resulta generalista, planera i poc interessant.

Nom¨¦s cal veure la gala dels Gaud¨ª per corroborar que popular no sol ser sin¨°nim de bo. Que els projectes concebuts en despatxos, on hi ha massa preocupaci¨® pels targets i les audi¨¨ncies, acaben sent una versi¨® descafe?nada del que aspiraven a ser. De veritat estem discutint si ¨¦s millor Casa en flames o El 47!? Suposo que a les vostres mares els van encantar, per¨° totes dues s¨®n dolentes i tenen el mateix defecte: volen agradar a tothom.

Resistint-me a donar per perduda la cultura catalana i seguint les recomanacions de les meves prescriptores culturals, he llegit el nou llibre d¡¯Eduard Olesti, Gossos dempeus (Club Editor) ¨D que, segons Andrea Gumes a Nervi (3Cat) ¨¦s tant de n¨ªnxol com la meva obra i les tires c¨°miques de Mart¨ª Melcion. Ja s¡¯ha dit que Olesti retrata una Barcelona boh¨¨mia i sarnosa amb la qual poques podem empatitzar, i malgrat l¡¯esfor? de l¡¯autor a referir constantment Tx¨¦khov quan apareix una ratlla de coca?na, qualsevol intent d¡¯universalitat resulta insuficient. Per¨°, ¨¦s aix¨° el que fa que un producte cultural sigui de n¨ªnxol? La coca?na? Les converses sobre l¡¯art? Potser totes dues coses juntes, i no faig broma. Per entendre el llibre d¡¯Olesti has d¡¯haver passat m¨¦s d¡¯una nit entre poetes pedants i actors eg¨°latres, que no saben si odien o si es volen follar la Juliana Canet. ?s clar que la teva mare no l¡¯entendria, li falta context i experi¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ queda clar que Gossos dempeus ha trobat un n¨ªnxol, un motiu de ser que va m¨¦s enll¨¤ d¡¯assegurar el futur dels socialistes a Catalunya.

I podria posar-me rom¨¤ntica, reivindicar el n¨ªnxol com un espai per combatre els llocs comuns. Parlar de l¡¯avantguarda, de la import¨¤ncia d¡¯obrir cam¨ª i de perdre la por a semblar uns esnobs per afirmar que les s¨¨ries de Netflix s¨®n un c¨¤ncer cultural. Advertir, encara m¨¦s, dels perills de la fagocitaci¨® del mainstream, demanar un minut de silenci pel feminisme i recordar la causa de la seva mort: ser accessible. Per¨° tamb¨¦ s¨¦ que, al final, tots busquem un lloc on caure morts.

Pots fer com Dani de la Orden i Marcel Barrena, que feia setmanes que insistien a la senyora de la neteja perqu¨¨ els buid¨¦s les prestatgeries per fer-hi caber tants Gaud¨ªs. Per¨°, quan morin, ells i els premis aniran a parar a una fossa comuna amb tots aquells que van fer passar una bona tarda a la teva mare. O pots guanyar-te el n¨ªnxol ¨Dde mercat, s¨ª, que tots volem viure de l¡¯art¨D. Pagant, localisme a localisme, la tomba a la qual esperem que ens porteu flors. Aqu¨ª descansa alg¨² amb moltes ganes de ser recordat per haver sigut genu¨ª, autoconscient i espavilat. O, si us fem r¨¤bia, un esnob oportunista que l¡¯¨²nic que va saber fer va ser emplenar les esquerdes del seu temps.