Pobres Mossos

Mon pare, Enric Casassas i Sim¨®, va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans i vice-rector de la universitat de Barcelona: eren les dues institucions que realment li interessaven: la pol¨ªtica cient¨ªfica i cultural que ell volia era que n'hi hagu¨¦s, de ci¨¨ncia i de cultura, d'universitat i d'acad¨¨mia, i l'acad¨¨mia a Catalunya ¨¦s, com tothom sap, l'Institut. En catal¨¤ si diem l'Institut, aix¨ª amb maj¨²scula i sense adjectius, ja sabem que ens referim al d'estudis catalans, com els francesos quan diuen l'Acad¨¦mie.

Una cosa que el pare va deixar a mig fer quan els avisos de la mort el vingueren a sobtar (fou el 2000) era una confer¨¨ncia sobre 'desafiaments de la universitat catalana del segle XXI', que ell deia que eren dos i greus: que fos universitat i que fos catalana. Avui, per acabar-ho d'embolicar, tenim els projectes de reforma universit¨¤ria que ens plouen del nord d'Europa. Sembla que la idea d'Europa que t¨¦ la uni¨® europea ¨¦s entre belga, danesa i ianqui, i que els modes socials i culturals de grecs, sicilians, andalusos, eivissencs... s¨®n cosa asi¨¤tica o africana que s'ha d'anar desterrant.

Que la democr¨¤cia catalano-espanyola envi? els agents dits de l'ordre a aporrinar uns estudiants que s'oposen al pla d'estudis que els hi volen imposar, que un grapat d'estudiants desarmats i gaireb¨¦ impotents davant de les legislacions i dels procediments del canvi siguin atacats amb aquesta r¨¤bia i aquesta viol¨¨ncia per les forces dites de seguretat vol dir que el poder actual se sent tan poc segur de la seva autoritat i legitimitat com el del r¨¨gim anterior, el dels grisos.

Ara, si el dimecres de la setmana passada tot fou un error i els mossos van improvisar, la cosa encara ¨¦s pitjor i vol dir que no manen els pol¨ªtics sin¨® la policia. Els mossos de l'esquadra van intentar, sense aconseguir-ho, provocar una espiral de viol¨¨ncia o m¨¦s ben dit de brutalitat. No ho van aconseguir perqu¨¨ el que tenien al davant era una colla d'estudiants sense ni bastons i uns quants vianants i turistes que l'¨²nic que van fer va ser rebre: rebre'n de fortes, repartides per professionals del saber fer f¨ªsicament mal (podeu veure la descripci¨® precisa i exacta de l'equipament dels 'antidestorbs' al poema 'Multituds irruents' del meu pare). El sentiment que aquests policies anaven despertant m¨¦s i m¨¦s a mesura que passaven les hores era en alguns de sorpresa i en tots d'odi. Una noia acorralada per una canilla de mossos amb casc, escut, porra, botes amb puntera de titani, etc¨¨tera, deia: i ara qu¨¨ faig? truco a la policia?

Si amb grupets d'estudiants o d'ocupants d'immobles buits els policies actuen aix¨ª, ja em direu qu¨¨ passar¨¤ el dia que hi hagi una protesta generalitzada, com tantes n'hi ha hagut, com la de 1905 davant del Palau d'Hivern de Sant Peterburg o la de fa cent anys justos a Barcelona amb la Setmana Tr¨¤gica. Vindran a trets i ens mataran a quasi tots. Alguns dels supervivents serem 'jutjats' i empresonats. Aquesta ¨¦s la lli?¨® de la hist¨°ria i, pel que hem vist aquest 18 de mar?, tamb¨¦ la del present. Si voleu m¨¦s precisions sobre el tema policial llegiu els poemes de 'Tres dijous per setmana', del llibre A la dula v¨¦s, del meu pare, que posa, entre els misteris de la creaci¨®, els grans errors que s¨®n el policia de pais¨¤ "i tota aquesta gent estranya de l'ordre estrany".