Valencians en prosa

Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, al Pa¨ªs Valenci¨¤ no s'havia criat b¨¦ la prosa. Vull dir la prosa aut¨°noma, la forma o g¨¨nere d'escriptura que t¨¦ en la mateixa escriptura l'objectiu substancial: la prosa liter¨¤ria, el petit assaig, el dietari, potser la columna o article. Ac¨ª, al llarg de la hist¨°ria -com en el conjunt de la literatura catalana-, s'han fabricat versos decents o extraordinaris en un volum considerable, no hi ha res a dir: des de l'oncle d'Ausi¨¤s Marc fins al darrer poeta adolescent dels nostres dies.

Hem produ?t tamb¨¦, en les ¨²ltimes d¨¨cades, una narrativa que s'aproxima lentament a la d'un pa¨ªs normal. Per¨° de prosa per l'amor de la prosa, n'hav¨ªem fabricada ben poca. I en temps contemporanis, pot dir-se que la de Joan Fuster, i prou, que era molt, per¨° era ell sol. No dic prosa narrativa, per tant, ni prosa de llibre d'hist¨°ria, de ci¨¨ncia social o amb qualsevol altre designi acad¨¨mic, pr¨¤ctic o te¨°ric, que d'aix¨° s¨ª que se n'havia fet a partir dels primers anys setanta. Dic, una altra vegada, prosa pel gust de la prosa, literatura feta d'idees personals, de sensacions, afectes, visions o records, amb textos breus o llargs. Aquelles proses que, a Barcelona, ja publicava X¨¨nius fa cent anys, i despr¨¦s Pla, i Gaziel, i qui vost¨¨s voldran, i a Val¨¨ncia gaireb¨¦ no existia. Una prosa amb la mat¨¨ria del llenguatge com a recurs i amb un projecte est¨¨tic. Literatura, doncs, en estat quasi pur: pensament i escriptura.

La bona not¨ªcia ¨¦s que, per fi, des de fa alguns anys, hi ha un grapat d'autors valencians amb aquest projecte. Que implica molta lectura, un cert gruix de cultura i un cert grau de sensibilitat davant de la bellesa i de la llengua. Alguns papers de la darrera d¨¨cada, amb variable contingut i extensi¨®, resulten especialment reconfortants. I no dir¨¦ t¨ªtols, per¨° s¨ª alguns noms. Com el d'Enric S¨°ria, que escriu textos impagables, en llibres o en el Quadern setmanal d'aquest diari a Val¨¨ncia i Catalunya. Com el de Mart¨ª Dom¨ªnguez escrivint sobre flors i bestioles, pintors del Renaixement i erudits del segle XVIII. Com el de Joan Gar¨ª llan?ant sobre l'univers aforismes cruels. Com el de Vicent Alonso escrivint sobre sensacions pr¨°pies i sobre autors emblem¨¤tics de la literatura contempor¨¤nia. Com el de Toni Moll¨¤ recuperant l'art del dietari, o el de Josep Piera restaurant l'art de la mem¨°ria, o el d'Alfred Mondria o el d'Enric Balaguer. Amb algun altre que potser ara em deixe (i amb mi mateix si m'hi volen afegir, tot i que s¨®c m¨¦s antic en la mat¨¨ria), el panorama desperta una certa alegria. Tal com un d'aquests autors afirma, "ser escriptor ¨¦s f¨¤cil; el que es fa dif¨ªcil ¨¦s escriure b¨¦".

Resulta, per tant, admirable que alguns dels nostres conciutadans ho estiguen comen?ant a aconseguir. O ja ho han aconseguit fa temps i el p¨²blic lector de prosa catalana encara no se n'ha assabentat. Dijous pr¨°xim ser¨¤ el dia del llibre i una bona ocasi¨® per buscar aquesta prosa valenciana.