El F¨°rum encara creix
Cinc anys despr¨¦s del pol¨¨mic esdeveniment, a la zona se segueixen aixecant hotels i pisos, per¨° de moment no ha aconseguit engrescar la ciutadania
Cinc joves treballen, sota el sol, en bancs de fusta a la pla?a de la Pau. Formen part de l'escola taller del Port de Sant Adri¨¤, que es troba en un dels llocs m¨¦s rec¨°ndits del F¨°rum. ?s un programa ocupacional de la Generalitat per encarrilar joves amb problemes cap al m¨®n laboral. El que restauren s¨®n embarcacions i el que es pret¨¦n ¨¦s, sobretot, la integraci¨®. Probablement aquest ¨¦s un dels racons de l'extensi¨® del F¨°rum que m¨¦s quadra amb els valors que pregonava aquell esdeveniment que ja gaireb¨¦ ning¨² recorda. I del qual dem¨¤ es compleixen cinc anys justos de la seva inauguraci¨®. Barcelona, se'ns va fer creure, seria centre d'atenci¨® mundial. No ho va ser. Tamb¨¦ es va insistir en una altra idea: el F¨°rum seria el motor de transformaci¨® urbana del llevant de la ciutat. Aix¨° s¨ª que ha passat. En realitat, est¨¤ passant perqu¨¨ el proc¨¦s no ha acabat.
Al F¨°rum li falta masa cr¨ªtica. Li falta vida. Persones que vagin i tornin a algun lloc
L'evoluci¨® de l'anomenat territori F¨°rum -s¨®n 214 hect¨¤rees que van de la plataforma del futur zoo fins al riu Bes¨°s- ha estat desigual. Precisament, el que m¨¦s ha canviat en els cinc anys que han passat ¨¦s el que no estava en l'interior del per¨ªmetre de les 40 hect¨¤rees del recinte propi del F¨°rum. Han aparegut carrers on no n'hi havia -eren solars que es van habilitar per a aparcament del F¨°rum- i s'han constru?t habitatges, hotels, oficines i algun -els que menys- equipaments. En xifres, en l'¨¤rea del F¨°rum del terme municipal de Barcelona s'han constru?t 34.000 metres quadrats d'oficines i 390 habitatges, dels quals 270 s¨®n p¨²blics. Des de 2004 s'han al?at dos hotels nous: el Hilton i el Diagonal Zero.
Sant Adri¨¤ ha estrenat la Rambla de la Mina. Probablement ¨¦s una de les zones que m¨¦s ha notat els canvis. Per exemple, en cinc anys s'han aixecat 429 vivendes de mercat lliure i 587 de protecci¨®. El s¨°l no s'ha esgotat, per¨° aquests s¨®n mals temps per als promotors privats. N¨²meros a part, el canvi del paisatge salta a la vista. "I del paisanatge, tamb¨¦. Perqu¨¨ abans aqu¨ª hi havia mal rotllo i bastant tr¨¤fic de droga", explica Rosa, una dona que ha viscut tota la vida en un edifici a cavall entre Barcelona i Sant Adri¨¤. Molt a prop del seu domicili, el carrer d'Eduard Maristany, ¨¦s un dels que m¨¦s ha canviat. En el seu comen?ament s'al?a l'esquelet d'una torre d'oficines. Al costat seu ha emergit un altre hotel, el Diagonal Zero, un quatre estrelles amb m¨¦s de 400 places que va obrir fa un parell de mesos.
A partir d'aquest punt -amb algun solar buit enmig a l'espera de millors temps- s'alineen edificis d'habitatges. Els m¨¦s petits s¨®n de protecci¨® i els m¨¦s grans de mercat lliure. Molts estan, encara, sense ocupar. I altres d¨®na la sensaci¨® que no estan del tot acabats. La crisi, ja se sap. I aix¨ª fins a la Mina, amb la seva Rambla que travessa la l¨ªnia L6 del tramvia que es va estrenar despr¨¦s del F¨°rum.
El que no ha canviat ¨¦s la sensaci¨® d'immensitat, bastant buida, que oferia el territori F¨°rum. Fins que arriba el bon temps, pr¨¤cticament no es veu ni una ¨¤nima. Passejants i algun avi amb n¨¦ts a la zona infantil. Una mica m¨¦s d'animaci¨® els caps de setmana. Sobretot a mida que s'acosta el bon temps. Els grans equipaments que es van estrenar per al F¨°rum, el centre de convencions internacional de Barcelona (CCIB) i l'edifici que van dissenyar els arquitectes Herzog i De Meuron contribueixen a augmentar la sensaci¨® d'immensitat amb escassa vida. Especialment l'edifici F¨°rum, que ha estat infrautilitzat durant aquests anys amb dues exposicions de projectes urbans de la ciutat i l'¨²s relatiu del gran auditori per part del centre de convencions. Un panorama que podria canviar quan l'edifici es converteixi en el Museu d'Hist¨°ria Natural.
Dels dos edificis del F¨°um, ¨¦s el CCIB el que t¨¦ m¨¦s activitat, malgrat que, una vegada m¨¦s, els seus 100.000 metres quadrats contribueixen a la sensaci¨® de buit. Per les sales del CCIB han passat des de 2005 fins a finals de l'any passat quasi 550.000 assistents a congressos i reunions d'empreses. En aquests quatre anys s'han celebrat 406 trobades. La majoria internacionals, un 58% corporatives amb predomini del sector sanitari, que s¨®n les m¨¦s nombroses. I tamb¨¦ amb mesos de m¨¦s activitat, especialment a la primavera i la tardor. Els gestors del CCIB consideren que, fins aquest any, l'evoluci¨® ¨¦s bona. No est¨¤ tan clar qu¨¨ passar¨¤ aquest any per l'impacte de la crisi econ¨°mica. De fet, dilluns passat, per exemple, el CCIB estava tancat amb pany i clau. "El mes d'abril ha estat fluix", reconeixen. El que m¨¦s ha canviat en els cinc anys ha estat el Port-F¨°rum. Sobretot la part n¨¤utica. Dels 201 amarratges, 158 estan venuts. Curiosament, els que encara no s'han comercialitzat s¨®n els de la d¨¤rsena interior per a embarcacions relativament petites. Les m¨¦s grans es van vendre r¨¤pidament. La marina seca -on s'emmagatzemen les embarcacions de menys de 9 metres- ha quallat i s'han llogat 220 places de les 245 disponibles. On hi ha m¨¦s activitat ¨¦s al varador i als tallers.
El panorama ¨¦s oposat en la part comercial del port. Nom¨¦s hi ha un restaurant, la cantina de la Marina, un local d'efectes n¨¤utics i, en obres, un futur Decathlon. "De fet, d'aquest s'espera que faci de motor", apunta Miguel Jarrillo, director de Port-F¨°rum, que reconeix que la comercialitzaci¨® dels locals ha tingut moltes m¨¦s dificultats que la part n¨¤utica. Per a finals d'aquest any s'espera l'arribada del Barco-Hotel que atracar¨¤ al costat de la p¨¨rgola fotovoltaica. I a sota d'ella s'est¨¤ construint el que ser¨¤ el centre d'alt rendiment de Vela i les oficines de la Federaci¨® Catalana de Vela: "Part de l'edifici es dedicar¨¤ a resid¨¨ncia amb unes 100 places per als esportistes", apunta Josep Manel Guerrera, gerent de la Federaci¨®. El centre obrir¨¤ les seves portes el 2010.
Aquests s¨®n els canvis a la part m¨¦s propera al mar del territori F¨°rum. Els treballs de preparaci¨® de l'esplanada del zoo mar¨ª han comen?at malgrat que el calendari d'execuci¨® encara no estigui clar.
La gran esplanada i el parc dels Auditoris segueixen essent els espais del F¨°rum que dif¨ªcilment s'omplen. La seva ocupaci¨® dep¨¨n de la programaci¨® que determina l'Ajuntament de Barcelona. Per aquest any, per exemple, s'han programat 13 actes, la major part d'ells en els mesos de primavera, estiu i la clausura de les festes de la Merc¨¨. Aquell valor de la diversitat multicultural que preconitzava el F¨°rum t¨¦ un cert reflex en la programaci¨®, ja que s'ha convertit en l'escenari de festeigs de la immigraci¨® llatina. Cada any se celebren els festivals nacionals de Col¨°mbia, Per¨², Equador i Bol¨ªvia. Alguns dels festivals musicals, com el Primavera Sound, sembla que han trobat en el F¨°rum un escenari adequat.
?s clar que tot dep¨¨n de com es miri. "La m¨²sica i els concerts no molesten, per¨° el que ¨¦s insuportable ¨¦s que despr¨¦s es quedin als portals i facin de tot al carrer". Qui parla aix¨ª ¨¦s Paquita, ve?na del Diagonal Mar de tota la vida. ?s a dir, del costat muntanya de la Diagonal. "Aquest ¨¦s l'inconvenient del canvi d'aquesta zona. La qualitat de vida ¨¦s molt millor en general, llevat dels enrenous de les nits de concerts", opina.
?s evident que a tot el territori F¨°rum li falta massa cr¨ªtica. Li falta vida. Una injecci¨® de persones que vagin i tornin. Una activitat que podria comportar la nova seu de Telef¨®nica -un m¨ªnim i alt¨ªssim triangle de 110 metres que s'est¨¤ comen?ant a aixecar davant de l'edifici F¨°rum- en el qual treballaran 1.500 persones. L'altra pe?a que, amb seguretat, donar¨¤ vida a tota la zona ser¨¤ el campus universitari Diagonal-Bes¨°s. La universitat polit¨¨cnica de Barcelona (UPC) traslladar¨¤ al F¨°rum 7.000 estudiants de l'Escola Industrial i l'Escola T¨¨cnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Un trasllat que es calcula que es far¨¤ cap a l'any 2015. ?s a dir, que per imaginar el territori F¨°rum amb m¨¦s vida hauran de passar uns quants anys m¨¦s.
Mantega
Abans del crack de 2008 hi havia oficis tradicionals ara perduts, com el de paleta, guixaire o encofrador. Eren oficis que evoquen ara una ¨¨poca passada, una ¨¨poca en qu¨¨, per exemple, els majoristes de formig¨® -un altre ofici perdut-, es reunien setmanalment en un hotel de Barcelona i fixaven el preu del ciment, sense l'enutjosa necessitat de rec¨®rrer a la loteria de l'oferta i la demanda. De fet, el formig¨® va arribar a ser un producte tan consumit que, fins i tot al Camp Nou -un estadi, el lloc m¨¦s indicat per publicitar productes de consum de masses, com ara l'Estrella Dorada-, s'anunciaven amb llumetes marques de formig¨®, un producte que, aparentment, emplenava les neveres barcelonines tant o m¨¦s que les Estrelles Dorades. Des de quan el formig¨® rivalitzava amb la cervesa a la dieta mediterr¨¤nia?
Tot aix¨° va comen?ar al 1992, quan Barcelona va donar al m¨®n un model urbanista divertit, que va crear escola al Sud d'Europa. Consistia en la construcci¨® sobtada de grans regions de ciutat, en una ciutat sense s¨°l. Aquesta manera de construir era p¨²blica amb participaci¨® privada. Una participaci¨® variable i oscil¡¤lant, que al llarg del proc¨¦s de construcci¨® anava variant, de manera que, al final de la construcci¨®, tot era privat. El resultat final era una revaloritzaci¨® del s¨°l, a la regi¨® constru?da i, de retruc, a tota la ciutat. Una pujada, doncs, amb promoci¨® i planificaci¨® p¨²bliques. Aqu¨ª hi participava un altre ofici perdut. El de l'arquitecte monumentalista. Un arquitecte que no feia cases o obra p¨²blica. Feia sky-lines, trade-marks de ciutats. Les ciutats que no tenien tot aix¨° - sky-lines, monumentalitat, un grup de venedors fixant el preu del metre c¨²bic de formig¨® en un hotel, una pujada de preus del s¨°l i l'habitatge promocionats per l'Ajuntament-, desapareixien del mapa. O no. En tot cas, tothom ho feia.
Els ajuntaments de dretes utilitzaven aquest model a p¨¨l. Les esquerres, ho feien coincidir amb un fet col¡¤lectiu. Pot semblar una bajanada, per¨° no ho era. Per exemple, no valia qualsevol acte col¡¤lectiu. Despr¨¦s de fer els JJ OO, l'Ajuntament de Barcelona va intentar fer el mateix amb una Expo. No va ser possible. En tornar de la reuni¨® on els havien dit que no era possible, un alcalde i un publicista es van inventar un acte col¡¤lectiu propi. L'anomenarien F¨°rum. Damunt d'aquest acte col¡¤lectiu es va intentar fer el mateix que s'havia fet damunt d'uns JJ OO. En aquest cas, es va edificar una regi¨® vertical de ciutat i, novetat, serveis p¨²blics soterrats. Es va millorar la col¡¤laboraci¨® entre la cosa p¨²blica i privada, que va arribar a ser m¨¦s mix ed-emotions. Fins i tot, amb un parell, una empresa francesa va arribar a dissenyar l'espai que, posteriorment a l'acte p¨²blic F¨°rum, explotaria de manera privada. La sorpresa ¨¦s que, encara que tot estava fet amb la l¨°gica del 92, l'acte cutre no va donar cobertura al que s'havia constru?t. ?s a dir, no el va amagar. Per exemple, no va amagar que construir, en una ciutat sense s¨°l, ¨¦s un esfor? econ¨°mic notori, i que fer-ho segons com pot arribar a ser un acte de brutalitat econ¨°mica. Per exemple, per construir i crear aquell urbanisme i aquell acte solidari anomenat F?RUM, l'Ajuntament va haver de tancar 12 l¨ªnies d'assist¨¨ncia social. O canons de formig¨®, o mantega.
El centre exc¨¨ntric
Amb les cr¨ªtiques al F¨°rum em passa com amb les de cine: m'interessen m¨¦s aquelles de les quals discrepo que les que em reforcen en all¨° que pensava pr¨¨viament. Segurament es deu al fet que el meu punt de vista ja me'l conec i tornar-lo a llegir m'avorreix, a banda que consideri que no deu ser massa gran cosa si ja hi havia arribat jo tot sol, sense l'ajuda de cap expert. Dit d'una altra manera, m'estimula que em portin la contr¨¤ria quan la pel¡¤li m'agrada (quan no, doncs no, francament).
La pel¡¤li del F¨°rum a mi em va agradar, em continua agradant. Per¨° no em va agradar gens el discurs que la defensava i en canvi em va estimular el que se la carregava. No vaig entendre mai per qu¨¨ els continguts dels debats del 2004 es van deslligar tan radicalment de la gran operaci¨® urbana que va culminar l'apertura de la ciutat al mar encetada pels Jocs.
Per¨° anem a pams. M'agrada -perdoneu-me- la p¨¨rgola fotovoltaica. Hi projecta una ombra fresca i ventilada, i no entenc com no se n'han fet pins, clauers, encenedors i imans de nevera competint amb els de la Sagrada Fam¨ªlia. Trobo que ¨¦s un s¨ªmbol de Barcelona i de la seva qualitat de vida bastant m¨¦s interessant que, posem, el mon¨°lit de Nouvel a la pla?a de les incertes Gl¨°ries.
M'agrada que la ciutat que als 80 es va inventar les places dures s'hagi tret de la m¨¤niga a primers del segle XXI una platja dura com ¨¦s la zona de banys. I m'agrada que aquesta platja, urbanita i rara com no se'n troben, tingui els pebrots d'estar-se al costat d'una depuradora que no embruta les seves aig¨¹es. Em sembla un manifest de qu¨¨ les metr¨°polis poden conviure amb la porqueria que generen, tot ¨¦s q¨¹esti¨® de buscar-hi solucions no ja imaginatives, que ¨¦s un adjectiu temiblement desgastat, sin¨® senzillament intel¡¤ligents. Com tamb¨¦ m'agrada passejar-me en bici pel sostre d'aquesta depuradora, o pel parc arbrat que ha sorgit al davant de la planta de tractament de residus, a tocar de la claveguera calamitosa que va ser el Bes¨°s, avui feli?ment recuperat en riu.
M'agrada menys la construcci¨® desfermada d'hotels i apartaments, encara que prefereixo de lluny l'estilitzaci¨® cantalluda de l'hotel Princess a la panxa cervesera del Vela de la Barceloneta, de la mateixa manera que opto pels blocs d'habitatges del F¨°rum molt abans que pels atemptats edilicis perpetrats al Parc de Collserola. L'edifici d'Herzog/De Meuron ¨¦s inferior al de Caixaf¨°rum de Madrid, d'acord, per¨° guanyar¨¤ pes i sentit quan s'hi instal¡¤li el museu de ci¨¨ncies naturals. Per¨° all¨° que m¨¦s m'exalta ¨¦s que en els pr¨°xims anys, entre dos territoris de la ignom¨ªnia com van ser el Camp de la Bota i la Mina -ara transformada en un barri digne, amb un tramvia modern que la travessa de banda a banda-, s'hi construeixi una universitat.
Ara: tot aix¨° ja m'ho s¨¦. Prefereixo, doncs, llegir cr¨ªtiques saberudes contra la ciutat extensa i l'atemptat que suposa contra la trama urbana que no pas articles de defensa com aquest mateix. En tot cas, l'obligaci¨® d'un centre exc¨¨ntric com el F¨°rum em sembla que ¨¦s generar debat ciutad¨¤. Si no ho vaig entendre malament, d'aix¨° anava justament la pel¡¤li.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
